Dia Mundial de l'Assistència Humanitària 2022

Amb motiu del Dia Mundial de l'Assistència Humanitària 2022, que té lloc el 19 d'agost, Mans Unides alerta de l'increment del nombre de persones que, per diverses circumstàncies, necessiten aquesta assistència per a la seva supervivència. Segons les Nacions Unides, el 2022, la població dependent de l'ajuda humanitària arribarà a la xifra record de 274 milions de persones.

Aquest any, quan la greu emergència sanitària derivada de la pandèmia de COVID-19 sembla que està remetent, el món s'enfronta a moltes altres emergències —augmentades per les enormes desigualtats que ha produït la pandèmia— que posen en risc extrem la vida de milions de persones, la gran majoria en països empobrits.

Segons l'últim informe de la OCHA, l'Oficina de l'ONU per a la coordinació d'assumptes humanitaris, «les economies i els mitjans de vida han quedat devastats (per la pandèmia), cosa que ha augmentat les necessitats humanitàries i ha alimentat els conflictes». A això cal sumar-hi l'augment d'emergències i catàstrofes derivades del deteriorament del clima; la gana i la inseguretat alimentària; els conflictes, que continuen colpejant la població civil, i l'increment del nombre de persones desplaçades internes (més de l'1% de la població mundial).

Aquests són alguns dels motius que han portat Mans Unides a aprovar i posar en marxa, des de començament del 2022, 30 iniciatives d'emergència i d'ajuda humanitària -per valor proper a 1,3 milions d'euros- amb què atendre a la població en situació crítica.

Si el 2021 bona part dels projectes d'emergència i ajuda humanitària que vam aprovar van tenir a veure amb el coronavirus, el 2022 són els conflictes, la fam i les catàstrofes derivades del maltractament al planeta, les que han motivat el nombre més gran d'intervencions d'emergència de Mans Unides.

Segons Adela González, de l'Àrea de Projectes de Mans Unides, les persones desplaçades internes pels conflictes a diversos països d'Àfrica són un dels principals col·lectius receptors d'ajuda humanitària i d'emergència de l'ONG el 2022. «Estem parlant de conflictes — com la guerra al Tigray etíop o al Sudan del Sud— als quals no es refereix ningú i que no capten l'atenció dels mitjans, però que causen un enorme patiment entre la població que els pateix», assegura. «Mans Unides ha enviat fons d'emergència per socórrer les persones afectades per la guerra als dos països, encara que la situació —sobretot al Tigray, que està sotmès a un bloqueig des de fa gairebé dos anys— no ens permet accedir a la població com voldríem», explica Adela González.
 

El terrorisme i l'avenç del gihadisme en alguns països d'Àfrica, com el Camerun o Burkina Faso, també estan causant estralls entre la població dels llogarets que pateixen els atacs indiscriminats de grups terroristes i han de fugir de casa a llocs més segurs, deixant enrere tota una vida. Zénabo Ouedrapogo, desplaçada interna i beneficiària d'un projecte d'emergència de Mans Unides a Burkina Fasso, explica la seva situació:
 

Hem escapat dels nostres llocs d'origen. Hem arribat aquí sense menjar, sense roba per als nostres fills... Estem completament desolats.

I al Camerun, la violència de Boko Haram ha obligat a destinar a l'ajuda humanitària part dels fons del "Programa de Pau i Reconciliació", amb què l'ONG Zerca y Lejos, soci local de Mans Unides al país, treballa per la recuperació i la reconstrucció del teixit social amb les víctimes de la violència. «La guerra s'ha intensificat a Tourou, la zona fronterera amb Nigèria on treballem. Aquí no arriba la més mínima acció del govern, però, des del 2013, sí que s'està patint el flagell del grup gihadista Boko Haram, que ha destruït diversos dels pobles on treballem, deixant la gent sense res», explica Adela González. «Zerca y Lejos ens ha demanat destinar part dels fons del projecte a l'ajuda humanitària, que és el que demanen ara els beneficiaris, que s'han quedat sense res. I aquest serà el projecte que posarem en marxa les properes setmanes».

El maltractament al planeta i les seves conseqüències directes sobre la població també han estat altres motius pels quals Mans Unides, tot i ser una ONG de desenvolupament, ha dedicat part dels seus fons a aquest tipus d'ajudes d'emergència. González explica com l'ajuda de Mans Unides ha estat en aquests casos: «Hem estat a Moçambic i Madagascar, ajudant en la reconstrucció d'edificis danyats pel pas de ciclons i tempestes tropicals i hem treballat en l'assistència humanitària per a les víctimes de les inundacions provocades per les pluges tropicals als estats indis de Telangana i Assam», relata.
 

I, malauradament, no ens podem oblidar de la gana que amenaça la vida de milions de persones a l'Àfrica i que, si no es posa remei en els propers mesos, es pot convertir en una gravíssima emergència humanitària. En aquest sentit, hem aprovat projectes a Etiòpia, Kenya i Somàlia.

Totes aquestes accions d'emergència i ajuda humanitària que s'estan duent a terme el 2022 no haurien estat possibles sense la feina i el coratge dels més de 400 socis locals que Mans Unides té a Amèrica, Àsia i Àfrica. «Molts dels nostres socis són religiosos que conviuen directament amb les comunitats a les donem suport i que fan seva la sort de les persones que acompanyen i romanen amb ells, fent front a l'adversitat».

Els socis locals, molts d'ells religiosos, són el pilar que sosté el treball de Mans Unides i les persones a qui homenatgem el Dia de l'Assistència Humanitària.

Aquestes persones són les que, l'any 2021, van fer possible que Mans Unides aprovés 62 accions humanitàries a les quals va destinar més de 2 milions d'euros i amb què va poder recolzar gairebé 300.000 persones.