El tràfic d'éssers humans desfigura la dignitat
El 2013, l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 30 de juliol com el Dia Mundial contra la Tracta. A la resolució, aprovada el 18 de desembre de 2013, s'assenyala que aquesta jornada és necessària per «conscienciar sobre la situació de les víctimes del trànsit humà i per promocionar i protegir els seus drets».
Mans Unides se suma a aquest dia de denúncia i sensibilització contra el tràfic, un dels majors atemptats contra la dignitat de les persones que es poden donar. Així ho explicava el papa Francesc el mes de febrer passat:
L'explotació i el sotmetiment limiten la llibertat i converteixen les persones en objectes d'usar i llençar. I el sistema de tràfic s'aprofita de les injustícies i desigualtats que obliguen milions de persones a viure en condicions vulnerables.
El tràfic de persones, que es dóna a tots els països del món, és una de les activitats il·lícites que més hauria d'avergonyir els éssers humans, no en va és qualificada per molts com «l'esclavatge del segle XXI». Perquè el tràfic no és més que un comerç il·legal que ven i compra éssers humans per convertir-los en mercaderies d'explotació.
Segons les Nacions Unides «les persones que pateixen pobresa, accés limitat a l'educació o a un treball digne, discriminació, violència o abusos, o que procedeixen de comunitats marginades solen ser les principals víctimes dels traficants».
Nacions Unides estableix que el 42% víctimes del tràfic són dones, el 23% homes, el 18% nenes i el 17% nens. Les dones i els nens són sotmesos a violència física o extrema a mans de tractants en una proporció tres vegades superior a la dels homes. L'explotació sexual és el destí del 38,7% de les persones atrapades a les xarxes de tràfic. La majoria són dones i nenes. Els homes i els nens són destinats, fonamentalment, al treball forçat. |
Un dels projectes per prevenir el tràfic de persones que recolza Mans Unides es localitza al nord del Perú, a les regions de Piura i Amazones, que fan frontera amb l'Equador i que estan connectades per les carreteres Panamericana i Fernando Belaunde Terry. A més d'un corredor econòmic, aquestes vies constitueixen un passatge de trànsit humà entre l'Amazònia i la costa peruana.
El corredor acull tant activitats formals com informals, cosa que deriva en problemàtiques associades al consum d'alcohol i drogues i la proliferació de prostíbuls i cantines on s'abusa de dones de recursos escassos. A això cal afegir la situació de les persones migrants veneçolanes, que al Perú són més d'un milió i que, majoritàriament, entren al Perú a través de la frontera amb l'Equador. D'aquesta manera, el corredor es converteix en una zona de captació, trasllat i destí de dones víctimes de tràfic de persones. Malauradament, en aquest corredor, a diferència d'altres de similars, no es visibilitza el problema en la seva magnitud i hi ha un cert grau de normalització social, que confon interessadament el tràfic amb la prostitució.
«Hi ha moltes nenes de la zona rural, nenes de Puira, que es veuen enganyades per les màfies, que s'hi acosten amb ofertes de feina», explica Fernández. "I el tràfic s'ha de veure com un delicte, sobretot, d'explotació sexual", afirma.
De cada deu personas que desapareixen a Pirua, només tornem a saber de cinc (Wilmer Fernández)
El projecte posat en marxa per Radio Cutivalú, institució d'origen jesuïta fundada el 1984, i Mans Unides té com a finalitat enfortir les capacitats socials a les comunitats on treballa i trobar mecanismes de prevenció del tràfic de persones.
És un projecte «intercultural», explica el director de Ràdio Cutivalú. El públic objectiu de la iniciativa està compost per dones líders, docents indígenes i no indígenes d'institucions educatives de secundària, estudiants de secundària, dirigents d'organitzacions socials de base de les regions Piura i Amazones i corresponsals de ràdio de 3 regions. «Treballarem amb poblacions camperoles de Piura, amb poblacions de migrants i amb poblacions amazòniques indígenes», relata Fernández.
Per això, com a mitjà de comunicació Radio Cutivalú incorporarà aquesta temàtica a la seva programació, donant a conèixer i sensibilitzant la població sobre el problema del tràfic. I, a més, s'hi dirigiran els més joves a través d'activitats específiques per a ells.
Per a Wilmer Fernández aquesta serà la manera d'aconseguir que la gent vagi coneixent «i vagi tenint la informació i les eines per poder distingir quan estem davant d'una situació de tràfic».
El tràfic de persones mou a l'any 1.300 milions d'euros al Perú. 700 milions d'ells corresponen a l'explotació laboral i 600 milions a l'explotació sexual.
La pobresa és la principal causa del tràfic al Perú. «I això s’ha aguditzat amb la pandèmia, que ha portat el país a una regressió de deu anys», assegura Wilmer Fernández, director de Radio Cutivalú.
És una de les activitats il·legals més lucratives per a les xarxes criminals.