Més de 160 milions de nens i nenes estan sotmesos a l'infern del treball infantil.
Des del 2002, cada 12 de juny es commemora el Dia Mundial contra el Treball Infantil. El 2023 —amb el lema «Justícia social per a tothom. Posar fi al treball infantil»— l'Organització Internacional del Treball (OIT) pretén continuar posant de manifest la gravíssima situació dels infants que “treballen”.
Però, malgrat innombrables tractats, lleis, congressos, programes, mobilitzacions i d'altres esdeveniments, bé sigui a nivell internacional com de nacions, no s'ha aconseguit encara acabar amb el “flagell” del treball infantil, sinó que el nombre de nens i nenes dedicats a tasques que no els corresponen per la seva edat «està augmentant, sobretot amb motiu de la pandèmia», assegura Fidèle Podga , coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides .
S'estima que, a dia d'avui, 160 milions de nens i nenes estan en situació de treball infantil, cosa que representa un de cada deu nens a tot el món. Encara repartits per tot el planeta, aquests “petits esclaus” es troben, sobretot, a l'Àfrica, amb 72 milions d'afectats.
Són milions de menors condemnats des de primerenca edat a una explotació que els porta a perdre la seva infància i el seu futur, que no tenen accés a una alimentació suficient, a una sanitat adequada ni a una educació de qualitat per viure una infància digna, cosa que augmenta dramàticament la seva taxa de mortalitat infantil , especialment al Sud.
«Estem parlant d'esclavatge infantil; no de “treball” infantil, aquest dolç eufemisme políticament correcte que s'utilitza per no generar indignació», aclareix el coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides .
«No ens referim aquí a aquestes tasques que formen part de la maduresa de la infància, sinó a l'horror que suposen aquestes escabroses i inhumanes ocupacions que veiem diàriament, que atempten contra la dignitat dels nens i nenes», afegeix.
Per a Fidèle Podga, recórrer a la mà d'obra gairebé gratuïta, vulnerable i descartable és la millor manera (sic) de reduir els costos de producció i permet maximitzar encara més els beneficis empresarials ja existents.
«Parlem eufòricament dels negocis molt lucratius del cacau, del cafè, del te o de la soja, sense recordar que aquests productes surten del sector agrícola que representa el 70% dels nens en situació d'explotació infantil (112 milions). Parlem també dels guanys del servei domèstic, del turisme –sobretot el sexual–, o de l'activitat manufacturera, oblidant que pertanyen al sector serveis que explota al 20% de la població infantil (31,4 milions)», denuncia Fidèle Podga, per referir-se, després, als «substanciosos beneficis relacionats amb l'or i els diamants de les joies, el liti i cobalt de les bateries o el coltan dels telèfons, sense tenir present que provenen d'aquest sector industrial que esclavitza un 10 % de menors (16,5 milions)».
En el Dia Mundial contra el Treball Infantil 2023, «caldria interpel·lar la societat civil perquè s'indigni i qüestioni aquelles empreses que esclavitzen la infància. Això implicaria també exigir als estats i governs mecanismes de traçabilitat sobre la mà d'obra; a més de sistemes d'inspecció laboral que castiguin especialment els explotadors», demana el coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides .
Per a Podga, el creixement de l'economia va associat «a l'infern contra la població infantil», encara que, segons la seva opinió, «sigui gairebé impossible saber quina és la seva contribució a aquesta economia mundial que els pren la vida».
«D'altra banda —explica Podga— no s'acabarà mai el treball infantil si els poders públics són incapaços d'imposar una feina decent amb sous dignes per als adults, que eviti que les famílies hagin de consentir l'explotació dels seus fills per guanyar-se la vida per sobreviure ».
Des de fa gairebé 65 anys, Mans Unides, l'ONG de l'Església catòlica a Espanya, està compromesa contra el treball infantil i lluita, cada dia, per evitar que milions de nens i nenes es vegin obligats a deixar enrere la infància per treballar a llocs de treball precaris i mal remunerats. Són iniciatives, fonamentalment d'índole educativa, que intenten dotar d'un futur d'esperança aquests menors explotats o en risc d'explotació.
