«Per acabar amb la fam, és urgent reduir el malbaratament d'aliments».
Un repàs per les xifres de la fam més actualitzades donen compte de la magnitud del problema. Segons un informe elaborat per les Nacions Unides el 2022, «ja són 828 milions de persones les que no es poden alimentar dignament (l'equivalent al 9,8 % de la població mundial)».
«S'estima, a més, que 3.100 milions de persones no poden accedir a dietes saludables i uns 2.300 milions de persones al món pateixen 'inseguretat alimentària'; és a dir, no tenen accés regular a suficients aliments, o perquè no els poden cultivar o perquè no els poden comprar», afegeix Hernando. Uns 149 milions de nens menors de cinc anys pateixen retard en el creixement i el desenvolupament, a causa de la manca crònica de nutrients essencials a la seva dieta.
«La pobra nutrició causa prop de la meitat de les morts als nens menors de 5 anys (3.1 mil nens cada any). I al voltant del 50 % de les persones que passen fam al món són de famílies agricultores que viuen en zones rurals i treballen la terra», afegeix Hernando.
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), es produeix prou per alimentar gairebé el doble de la població mundial actual. Però, malgrat això, hi continua havent una ingent multitud de persones amb fam. Aquesta situació vulnera el Dret a l'Alimentació de totes les persones, segons el qual tot home, dona, nen o nena han de poder disposar d'aliments suficients, assequibles i saludables. L'accés ha de ser permanent, regular i lliure. «Aquest dret –puntualitza Hernando–, no és el dret a ser alimentat, sinó el dret a alimentar-se en condicions de dignitat».
«Quan no hi ha seguretat alimentària –matisa Hernando–, s'està vulnerant el dret humà a l'alimentació. Però també quan no hi ha sobirania alimentària, és a dir, quan les persones i les comunitats no poden decidir què cultivar, què comprar o què menjar, per imposicions del mercat o per la manca de recursos com ara terra, aigua o llavors autòctones».
«Si aquesta xifra continua augmentant, les persones que patiran fam el 2030 podrien arribar als 1.000 milions», alerta María José Hernando, del departament d'Estudis de Mans Unides, en el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments 2023.
Mentre que les xifres de la gana continuen pujant, cada dia es perden o malgasten tones i tones d'aliments. A Espanya, per posar un exemple, cada any es desaprofiten 7,7 milions de tones d'aliments, mentre que sis milions de persones pateixen pobresa alimentària per manca de recursos.
Fidèle Podga, del departament d'Estudis de la Mans Unides, explica que «a nivell global, prop del 14% dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda al detall per la manca de demanda als mercats o la impossibilitat de vendre localment -cosa que fa que els mateixos agricultors perdin la producció-, per la incapacitat per conservar o transformar en el mateix àmbit rural els aliments produïts i per pèrdues en el transport.
«A més -continua Podga-, aproximadament el 17% de la producció total d'aliments es desaprofita o es llença a les escombraries sense consumir (11% a les llars, 5% a la restauració i 2% al comerç al detall). Els aliments que es perden i es desaprofiten representen el 38 % de l'ús total d'energia al sistema alimentari mundial».
Coincideix amb ell, Marco Gordillo, coordinador del departament de Campanyes de Mans Unides, «La pèrdua i el malbaratament alimentari continua sent un dels factors més escandalosos amb què ens trobem quan treballem pel dret a l'alimentació de totes les persones».
Gordillo alerta, en aquest Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments 2023, que «el malbaratament d'aliments deixa una gran empremta ambiental que deteriora més el nostre planeta: la producció alimentària massiva empra 420 milions d'hectàrees de terra fèrtil; gasta l'energia equivalent a 300 milions de barrils de petroli; genera el 10% dels gasos amb efecte d'hivernacle; consumeix el 25 % de l'aigua dolça disponible i contamina terres i aigües per l'ús excessiu d'agroquímics».
Per a Mans Unides és fonamental reduir la pèrdua i el malbaratament d'aliments per poder donar pas a uns sistemes agroalimentaris sostenibles que siguin més eficients en l'ús dels recursos naturals, disminueixin els efectes negatius de l'actual sistema de producció i consum sobre el planeta i el clima global, i garanteixin la seguretat alimentària i la nutrició de la població mundial.
«Per això -assevera Gordillo-, promoure una economia circular en què no es perd res, sinó que es pot transformar i reutilitzar, i afavorir una consciència més gran en la cura de la naturalesa i l'ús responsable i sostenible dels aliments, resulta urgent».
L'any 2022 Mans Unides va aprovar 110 projectes de seguretat alimentària i accés a mitjans de vida destinats a garantir el dret a l'alimentació per poder fer front a les necessitats diàries de les persones recolzades. Es tracta de projectes d'agroecologia per tal que l'obtenció d'aliments es produeixi amb pràctiques respectuoses amb el medi ambient, on es garanteixin els drets de treballadors i treballadores, es cuidi la terra i l'aigua i s'empoderi econòmicament les dones perquè després incideixin positivament a les seves comunitats.
A Espanya, a més, Mans Unides duu a terme activitats d'educació per al desenvolupament que promouen la consciència i la participació responsable de la societat en les iniciatives que permeten construir justícia i solidaritat. Aquesta tasca de sensibilització cerca com fer de la lluita contra la fam un objectiu realitzable i primordial si volem que aquest món sigui cada dia una mica més humà i sostenible.
