El 2022, cada minut va morir una persona afectada per la sida.
Aquest divendres, 1 de desembre, el món commemora el Dia Mundial de la Sida, una malaltia que en les primeres etapes va arribar a qualificar-se de maleïda i que, encara avui, és causa de mort i marginació.
Des que es van conèixer els primers casos de sida, el juny del 1985, s'ha avançat molt en la prevenció i el tractament, però, tot i això, el 2022, segons ONU Sida, encara hi havia 39 milions de persones que vivien amb el VIH. D'aquestes, el 53% eren dones i nenes.
L'epidèmia de la sida obeeix a causes que van més enllà de les merament higièniques o sanitàries. La pobresa, la fam o la manca d'accés a la sanitat són alguns dels factors que contribueixen a la pervivència d'una malaltia que afecta, majoritàriament, nenes i dones.
«La pobresa i la fam fan les persones més vulnerables a la infecció pel VIH i condiciona les possibilitats d'accedir a tractaments amb antiretrovirals que impedeixin o retardin l'aparició de la sida», explica María José Hernando, del Departament d'Estudis de Mans Unides.
Fins ara, la sida s'ha cobrat més de 40 milions de vides –sobretot als països de rendes mitjanes i baixes–.
Fa més de 30 anys que Mans Unides treballa per combatre les causes i les conseqüències d'una malaltia que ha trobat en la pobresa un brou de cultiu per a la seva propagació:
«Des de Mans Unides –declara Hernando– treballem per prevenir el contagi i l'expansió del VIH. A més de col·laborar en projectes d'atenció i cura de persones seropositives i víctimes secundàries de la malaltia, com poden ser els orfes».
A més de les conseqüències físiques i socioeconòmiques associades al VIH i a la sida, el diagnòstic positiu pot causar greus crisis emocionals i psicològiques:
«En molts llocs, sobretot en aquells la població dels quals no té accés a la informació i formació suficients per a comprendre el comportament de la malaltia, el VIH/Sida porta associats alts nivells d'estigmatització i discriminació que poden influir en tots els aspectes de la vida com la feina, les relacions socials o educació», assegura María José Hernando.
ONU Sida: «Les malalties avançades relacionades amb el VIH deterioren l'estat nutricional i soscaven la seguretat alimentària de les llars mitjançant la reducció de la productivitat».
Tot i els avenços en la prevenció i el tractament del VIH/Sida que s'han dut a terme a tots els països del món, aquest continua sent la principal causa de mortalitat entre els adolescents de l'Àfrica subsahariana.
«Els nivells alts d'estigmatització i discriminació del VIH/Sida poden causar pànic o depressió i vergonya que poden precipitar en aïllament. A més, les barreres dels serveis sanitaris poden impedir que els joves busquin assessorament, proves i atenció. I els que necessiten teràpia antiretroviral tenen dificultat per mantenir el tractament pels nombrosos efectes secundaris d'aquesta teràpia», explica Ana Acebo, responsable del projecte «Reforç dels serveis d'atenció al VIH per a adolescents i joves a Beira, Moçambic», que Mans Unides duu a terme juntament amb el seu soci local, l'ONG Metges amb Àfrica CUAAM.
L'objectiu del projecte, que beneficia de manera directa més de 120.000 joves, és millorar el coneixement, la qualitat i l'accés a l'assistència sanitària del VIH/Sida per a adolescents. Per això, CUAMM i Mans Unides estan treballant en:
Aquest és només un exemple dels 175 projectes relacionats amb la lluita contra el VIH/Sida que té registrats Mans Unides. Unes iniciatives en què l'ONG de l'Església catòlica hi ha invertit més de 10 milions d'euros.
