Desforestació i pobresa conformen un cercle viciós a Haití del qual és urgent sortir.
«Ja no queda pràcticament ni un sol arbre a tot el país», afirma Lucas Bolado, coordinador de projectes de Mans Unides al Carib.
Avui, 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient 2023, Mans Unides denuncia la greu problemàtica que afecta, especialment, un dels 54 països on té presència: Haití, un dels més vulnerables del món davant els efectes del canvi climàtic segons l'Índex de Risc Climàtic Mundial (IRC) i on la desforestació del 98% de la seva cobertura forestal original (com assenyalen dades recents del Banc Mundial i de la FAO) és irreversible.
Per a Bolado, «la precària situació de les infraestructures, la nul·la existència de serveis públics de protecció i prevenció o les condicions d'amuntegament de gran part de la població s'han vist agreujades per les catàstrofes naturals recents, com el "terrible" terratrèmol de Port Príncep el gener del 2010, el més recent a Les Cayes, el 2020, o el "tràgic" pas dels huracans Matthew o Irma el 2016 i 2017».
El problema de la deforestación actual se suma a la lista de desgracias que se ciernen sobre Haití. «Un país que es un estado fallido, con la renta per cápita más baja de todo el continente americano y que depende principalmente de la agricultura de subsistencia a pequeña escala», continúa Bolado.
Manos Unidas lleva más de 30 años trabajando en Haití y República Dominicana y ha incrementado su presencia significativamente en la última década. A pesar de apoyar proyectos en diversos sectores —salud, educación, hábitat o derechos humanos—, «la apuesta fundamental de la organización en estos países busca garantizar la seguridad alimentaria y promover una producción agropecuaria sostenible; algo que no es posible sin incorporar un manejo adecuado del entorno natural, la mitigación de los efectos del cambio climático, el convencimiento y la motivación de los productores y productoras, la colaboración e implicación de las autoridades públicas y el apoyo de instituciones internacionales», asegura Lucas Bolado.
El problema de la desforestació actual se suma a la llista de desgràcies que planen sobre Haití. "Un país que és un estat fallit, amb la renda per càpita més baixa de tot el continent americà i que depèn principalment de l'agricultura de subsistència a petita escala", continua Bolado.
Mans Unides fa més de 30 anys que treballa a Haití i República Dominicana i ha incrementat la seva presència significativament en l'última dècada. Tot i donar suport a projectes en diversos sectors -salut, educació, hàbitat o drets humans-, «l'aposta fonamental de l'organització en aquests països busca garantir la seguretat alimentària i promoure una producció agropecuària sostenible; cosa que no és possible sense incorporar un maneig adequat de l'entorn natural, la mitigació dels efectes del canvi climàtic, el convenciment i la motivació dels productors i productores, la col·laboració i la implicació de les autoritats públiques i el suport d'institucions internacionals», assegura Lucas Bolado.
«Tot això –afegeix Bolado– ha deixat la majoria de la població en una situació de pobresa extrema i inseguretat alimentària greus, ja que segons la FAO, el 2021, 4,3 milions d'haitians patien inseguretat alimentària aguda».
Les conseqüències d'aquesta desforestació accelerada són doblement perilloses. D'una banda, l'erosió del sòl porta a la pèrdua de nutrients i a la disminució de la fertilitat, cosa que ha afectat greument la productivitat agrícola i ha contribuït a l'increment de la inseguretat alimentària del país. D'altra banda, la manca d'arbres i la vegetació per retenir l'aigua ha incrementat la vulnerabilitat d'Haití davant els desplaçaments de terra i les inundacions, especialment durant la temporada d'huracans i tempestes tropicals (de juliol a desembre).
La tala d'arbres per a l'obtenció de carbó vegetal (única font d'energia per cuinar a la majoria de les llars i una de les poques vies d'ingressos a disposició de les famílies), i les pràctiques agrícoles inadequades com la "tomba i crema" (que consisteix a aclarir àrees boscoses per cremar el terreny i produir cultius de cicle curt), esgota la terra en pocs cicles obligant els productors a cremar cada cop més terreny», apunta Bolado.
La frontera d'Haití amb República Dominicana és una de les zones prioritàries d'intervenció de Mans Unides. La desforestació genera conflictes entre les poblacions de banda i banda de la frontera, ja que cada vegada és més habitual l'extracció il·legal de fusta des de la part dominicana cap a la part haitiana; una cosa que, per a Bolado , és «difícil d'evitar, tenint en compte la porositat dels passos fronterers, la desesperada necessitat de fusta i ingressos per part de les famílies haitianes i la presència majoritària de treballadors haitians al camp dominicà, cosa que pot contribuir que s'ampliï la part desforestada a la República Dominicana».
En una zona on, a causa de la manca d'opcions econòmiques sostenibles, moltes comunitats locals depenen de l'explotació forestal i la producció de carbó vegetal com a font d'ingrés, «una bona opció és crear cooperatives basades en l'economia solidària per a un desenvolupament integral de les comunitats», explica, per la seva banda, Eliseo Vicioso, director de la Federació Regional d'Organitzacions Camperoles, Agricultors, Dones, Microempresaris i Afins (FEROCAMS), soci local de Mans Unides a la República Dominicana.
«Cal fomentar la cooperació i el diàleg entre les autoritats locals, les organitzacions no governamentals i la societat civil per abordar de manera conjunta els desafiaments ambientals de la frontera dominicohaitiana, compartint bones pràctiques, recursos i coneixements tècnics», afirma Vicioso .
La frontera entre la República Dominicana i Haití és una de les més extenses (388 quilòmetres) i densament poblades d'Amèrica Llatina . «Allà, el percentatge d'haitians que treballen la terra a banda i banda és pràcticament del 100 %. Són haitians i haitianes, ja que la dona haitiana es dedica a l'agricultura i el seu paper en el procés de producció agrícola és molt important», apunta Manuel Pérez Canario, vicepresident del Centre de Promoció Camperola Lemba, un altre soci local de Mans Unides a la zona.
El Dia Mundial del Medi Ambient 2023, Pérez Canario declara entusiasmat: «El relleu generacional a l'agricultura haitiana és una garantia. Perquè el fet que els nens de cinc i sis anys es vagin involucrant en activitats agrícoles és un punt molt positiu».
L'aposta de Mans Unides per intentar revertir el procés de desforestació passa per la reforestació pura amb arbres maderables i fruiters i per la promoció de noves pràctiques agrícoles, agroecològiques o agroforestals que combinin els cultius de productes de cicle curt com els fesols o el blat de moro o amb cultius fruiters que poden donar ombra i ajudar a reforestar i a produir aliments de manera sostenible i més rendible. Perquè, la realitat és que, «si no es reforesta àmpliament aviat, ni es busquen altres maneres per generar energia per cuinar, serà molt difícil sortir del cicle de pobresa en què està immers Haití», denuncia Lucas Bolado.
Mans Unides ha destinat els darrers anys més de deu milions d'euros al finançament d'aproximadament 100 projectes de desenvolupament a Haití i República Dominicana, entre els quals cal destacar les intervencions binacionals, promovent una col·laboració fraterna i un maneig adequat del territori fronterer.
