Encara que l'accés a la salut és un dret fonamental per a tots els éssers humans, existeixen diferències escandaloses entre països pobres i països rics i entre persones riques i pobres d'un mateix país.
En el Dia Mundial de la Salut, el 7 d'abril, i en el marc de la seva campanya anual “Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones”, Mans Unides reclama que el dret a la salut, recollit en la declaració dels Drets Humans i proclamat fins a la sacietat per constitucions i cartes magnes, no sigui només un dret per als països més rics.
“El dret a viure és inherent a l'ésser humà, i el de l'accés a l'atenció sanitària hauria de ser-ho, sigui com sigui la situació social, nacionalitat o lloc de residència de les persones”, afirma Waldo Fernández, de l'àrea de l'Educació per al Desenvolupament de Mans Unides.
L'ONG treballa perquè totes les persones puguin tenir la possibilitat de fer front a la malaltia amb accés a medicaments, vacunes, serveis d'assistència, aigua potable, condicions d'higiene digna i educació. “La nostra experiència ens diu que la promoció de la salut i el desenvolupament caminen junts i que lluitar contra la pobresa ens ajudaria a reduir la incidència de moltes malalties en la població més necessitada i revertiria en unes millors condicions de vida i, per tant, en majors oportunitats de desenvolupament”, exposa Fernández.
Resulta paradoxal que en l'era de la robòtica, de l'enginyeria genètica o de la tecnologia 5-G, continuïn existint milions de nens desnodrits, de persones sense accés a les vacunes, de dones que moren en donar a llum i de persones que no poden accedir a medicaments i centres sanitaris”, assenyala Waldo Fernández.
Per a Mans Unides, el dret a la salut és una qüestió de justícia social pel que no pot romandre indiferent davant certes realitats, com les dades que ofereix Nacions Unides.
És innegable que, en els últims anys, ha millorat la situació global de la salut en el món. Però, al mateix temps, a les regions més pobres han reaparegut malalties i epidèmies que crèiem bandejades. “No hi ha més que veure el nou brot d'ébola a la República Democràtica del Congo que s'ha produït en una zona castigada per un conflicte etern i de la qual tan poc es coneix. Gairebé 500 morts, una xifra que podria haver-se evitat amb l'adequada atenció sanitària i, sobretot, amb educació i formació per a prevenir-la”, lamenta Fernández.
Per a Waldo Fernández resulta deplorable que la salut (o la seva falta) no sigui aliena a la inequidad social. Al seu judici, existeixen diferències escandaloses entre països pobres i països rics i entre persones riques i pobres d'un mateix país. “Realment, es produeix una relació causa/efecte de doble adreça: la pobresa genera mala salut, i la mala salut contribueix a perpetuar la pobresa. La pobresa és el major obstacle per a la salut”, explica.
Mans Unides és conscient que la millora de les situacions de salut dels més pobres no serà possible sense posar en marxa estratègies que abordin les seves causes i que passa necessàriament per la lluita contra la injustícia social i la inequitat.
A Etiòpia, a una mica menys de 250 quilòmetres al sud-est d'Addis Abeba, es troba l'Hospital Rural de Gambo, gestionat des de fa més de 45 anys pels germans de la Consolata. L'hospital, amb el qual va començar a col·laborar Mans Unides l'any 1997, és un centre de referència en una regió en la qual l'accés a la sanitat és més que precari.
En el gran país africà, que el seu crecimento econòmic en els útimos anys ha estat més que notable, la cobertura sanitària està limitada al 46 per cent de la població. Hi ha un metge per cada 56.000 habitants i un hospital pot arribar a atendre a més de 660 mil persones i cada centre de salut a unes 37.000. I, encara que en els últims 5 anys l'accés als serveis sanitaris en les zones urbanes s'ha incrementat del 59 al 71 per cent, en les zones rurals aquest augment ha estat mínim, pel fet que els serveis mèdics i hospitalaris del país es troben encara molt centralitzats.
L'activitat diària de l'Hospital de Gambo és reflex de les múltiples manques que presenta el sistema sanitari etíop. A les consultes externes d'aquest centre acudeixen cada dia 250 pacients i cada mes es produeixen 300 ingressos, quan la capacitat és de 150 llits. La major part dels pacients procedeixen de la zona rural, on els ingressos anuals no superen els 250 dòlars. Aquest factor, sumat a la dificultat per a accedir al centre hospitalari des dels llogarets remots i aïllats, és el motiu pel qual la major part dels nens i de les dones embarassades que necessiten atenció sanitària, no aconsegueixen mai arribar a l'hospital.
Precisament, per a millorar l'atenció primària en els centres de salut, on el personal sanitari rural no pot exercir correctament la seva labor, sigui per falta de coneixements o per falta de mitjans, des de l'hospital s'està duent a terme un programa de formació de treballadores sanitàries rurals -principalment en temes de salut matern-infantil i desnutrició- perquè puguin atendre correctament les dones en assumptes relacionats amb l'embaràs i el part, i als nens menors de cinc anys afectats per desnutrició o per les malalties més comunes entre els més petits.
Una vegada rebuda la formació, seran aquestes dones les encarregades de transmetre-la a la població, principalment a les mares, encara que les activitats formatives també es fan extensives als líders comunitaris i religiosos.
Mans Unides ha acudit, una vegada més, a la trucada dels germans de la Consolata i està col·laborant en la implementació d'aquest programa de dos anys de durada. A més, s'ha donat suport a la compra dels equips mèdics necessaris en les unitats hospitalàries matern-infantil i pediàtric-nutricional i la renovació del mobiliari en mal estat i en l'adquisició de complements nutricionals i una petita part de les medicines.
Este vídeo, grabado en el Hospital de Gambo con motivo de nuestra campaña "La salud derecho de todos", hace un recorrido por las principales unidades hospitalarias del centro sanitario.
