El diumenge, 19 de novembre, se celebra el «Dia Mundial del Vàter 2023».
Diumenge que ve, 19 de novembre, se celebra el «Dia Mundial del Vàter 2023», una jornada establerta per l'Assemblea General de les Nacions Unides «amb la intenció d'acabar amb els tabús sobre els vàters i convertir el sanejament en una prioritat de desenvolupament mundial».
A la comunitat rural de Cochabamba Baja, situada al districte de Chiara (Ayacucho), una de les regions amb majors nivells de pobresa del Perú, portar l'aigua per al consum humà des del riu era una de les principals activitats diàries de dones, nens i adolescents.
Com a la majoria de les comunitats de Chiara, on l'índex de pobresa pot assolir el 66 % de la població, a Cochabamba Baixa el nombre de llars que, abans de la posada en marxa del projecte «Accés a l'aigua potable i sanejament a la localitat de Cochabamba Baja», implementat per Mans Unides i el seu soci local, l'Associació Serveis Educatius Rurals SER, comptaven amb un sistema d'abastament d'aigua potable i amb instal·lacions domiciliàries de sanejament no arribava al 7%. I el percentatge de llars les ocupants de les quals havien de fer les seves necessitats a l'aire lliure, s'acostava al 18%.
A això cal sumar que l'aigua disponible era inadequada per al consum humà i per a altres fins domèstics i poques persones la bullien o cloraven abans de beure-la.
«Tots aquests factors originaven malalties gastrointestinals que no podien ser ateses amb promptitud al no haver-hi centres de salut a la comunitat», explica Mariana Ugarte, responsable de projectes de Mans Unides al Perú.
Ugarte destaca entre les malalties més freqüents produïdes per aquestes mancances, les infeccions diarreiques agudes, «una de les principals causes de morbimortalitat de nens i nenes a l'àmbit rural» i la parasitosi i malalties de la pell. A més, afegeix la responsable de projectes de Mans Unides al Perú, «a la deficiència en la cobertura de l'abastament d'aigua potable cal sumar la manca d'un sistema d'eliminació d'excretes i el desconeixement sobre condicions sanitàries de l'emmagatzematge i la manipulació de l'aigua per a evitar-ne la contaminació».
La solució va arribar des d'una font d'abastament d'aigua segura que brollava a la part alta de la comunitat, a més de 10 quilòmetres dels habitatges. Per això, s'ha comptat amb la participació activa de la comunitat, que n'ha aportat la mà d'obra.
«Es va posar en marxa un sistema de conducció d'aigua potable per gravetat, després es van instal·lar connexions i safareigs domiciliaris per a tots els habitatges i banys. Aquestes obres van venir acompanyades d'un treball de formació de la comunitat per a la constitució de les juntes d'administració d'aigua i sanejament (JASS) amb la participació paritària de dones i homes de la comunitat», descriu Ugarte.
Pel que fa al sanejament, la comunitat va seleccionar el bany ecològic d'arrossegament hidràulic, que és una alternativa recomanada pel SER i pel Ministeri d'Habitatge, Construcció i Sanejament del Perú. «Cada llar compta amb una caseta exterior on s'ha instal·lat un vàter i dutxa, evitant desplaçaments per excretar a l'aire lliure i aprofitant els fangs com a adob».
D'aquesta manera, gràcies a la col·laboració de Mans Unides, la comunitat peruana de Cochabamba Baja ara pot accedir als serveis d'aigua potable i sanejament dels quals han estat històricament exclosos.
A més a més de ser drets humans, l'accés a l'aigua potable i al sanejament són serveis fonamentals per a la salut de les persones i per preservar la integritat del medi ambient. Conscients d'això, en els darrers tres anys Mans Unides ha engegat 68 projectes de promoció de la higiene i el sanejament bàsic i de formació per a la bona gestió de les infraestructures d'aigua i per a l'ús eficient d'aquest bé, per un import proper als 4 milions d'euros.
