L'Agència Fides es fa ressò de la situació desesperada a la regió de Tigray.
Des del començament de la guerra el novembre del 2020, el Tigray -la regió del nord d'Etiòpia, fronterera amb Eritrea- ha quedat aïllada de la resta del món.
L'ajuda humanitària ha estat escassa i les comunicacions telefòniques i per Internet estan tallades. Per tant, és difícil obtenir informació sobre el que passa a la regió. La veritat és que l'ajuda humanitària no pot arribar a la població, que està desproveïda de tot, especialment els més necessitats, els malalts, els ancians, les dones i els nens.
«Per desgràcia és cert, vinguin i vegin-ho vostès mateixos», diu a l'Agència Fides un membre de l'Església local del Tigray etíop, que per raons de seguretat demana l'anonimat. La tragèdia a què es refereix és la que s'està produint a tot Tigray des de fa gairebé dos anys.
Al Tigray etíop hi ha escassetat de tot el que garanteixi un mínim de subsistència: aliments, aigua, medicaments. El 90% dels hospitals han estat destruïts, les escoles fa dos anys que estan tancades i als bancs no hi ha diners.
«Hi ha multituds que s'estan morint literalment de gana: cal obrir immediatament els corredors humanitaris per ajudar els que estan al límit».
«Els que són al poder no volen que la gent parli, que expliqui les atrocitats que està patint. Hi ha un clima de terror, alimentat els últims mesos pels mortífers atacs amb drons. No hem vist mai res semblant a l'Àfrica subsahariana. I a la comunitat internacional, ningú està prenent les iniciatives adequades per posar fi a tot això. Tots els actors geopolítics només miren el que passa aquí des de la perspectiva dels seus propis interessos estratègics».
Segons la informació recollida de Fides, l'economia del país se n'ha ressentit i no hi ha inversions. Les fàbriques, els llocs històrics, les cases, les esglésies, les missions... tot està destruït. I la comunitat internacional roman en silenci. «Només el Papa Francesc ha intervingut diverses vegades demanant a la gent que resa per Etiòpia». «Però ara sí que hem arribat a un punt en què algú ha de dir prou», suplica el testimoni consultat per Fides. «No més morts, no més fam, pas més tancament de corredors humanitaris. La manca d'aliments s'ha convertit en l'arma per fer morir la gent i no alimentar-la. Generacions de joves han estat completament destruïdes. Estem parlant de 6 o 7 milions de persones que pateixen aquesta situació de violència sense precedents", lamenta.
No tenim notícies dels nostres éssers estimats, dels nostres amics. La gent s'està morint, no té feina, no té res a menjar. I cada dia que passa sense ajuda mor gent.
La tràgica situació viscuda a Etiòpia es reflecteix en les paraules preocupades d'una font autoritzada de l'Església: «Etiòpia -diu a Fides-, es troba en una situació d'enorme dificultat. Sembla que tot ens empeny cap a l'abisme. El terror creix; la desconfiança entre els grups augmenta. Preguem el Senyor perquè posi fi a aquesta espiral de violència: aleshores podrem aconseguir la manera de curar les ferides: però ara és especialment el moment de salvar les vides de tots els innocents exposats al risc de morir en un país esquinçat; on fins fa poc tot semblava prometre un futur millor».
En els darrers dies, el Dr. Tedros Adhanom, Director General de l'Organització Mundial de la Salut, ha declarat que el bloqueig que impedeix que els medicaments i altres subministraments vitals arribin al Tigray etíop és «un insult a la nostra humanitat». La situació és desesperada.
«Jo vinc d'aquesta regió, on set milions de persones intenten sobreviure sense aliments, medicines, electricitat i telecomunicacions des de fa més d'un any», assegura el Director General de l'Organització Mundial de la Salut.
L'OMS està autoritzada a enviar medicaments i fàrmacs a altres regions d'Etiòpia, però no a Tigray des del mes de juliol passat. Segons els cooperants, cal més de cent camions d'ajuda diaris per socórrer la població del Tigray.
Només a l'estiu del 2021, unes 5.000 persones van morir per desnutrició i falta de cures a Tigray (Etiòpia), entre elles més de 350 nens petits, segons un nou informe d'Etiopia Insight.
El sistema sanitari de la regió, destrossat pel conflicte bèl·lic que fueteja el país africà des del novembre del 2020, no dóna l'abast per atendre tots els pacients. Segons l'informe, «la manca de medicaments i vacunes ha provocat l'aparició de malalties que es poden prevenir fàcilment, com ara el xarampió, mentre que la COVID-19 s'ha començat a propagar»..
«Les persones han de sentir els crits de la població afectada. Per què el món roman tan tranquil? Per què en aquest món de gran abundància la gent es mor de gana? El menjar hi és però està bloquejat. Per quina raó? Tothom ha de saber que Tigray està en estat de xoc, els nens estan morint i el món està parat mirant», exclamen desesperats alguns dels testimonis directes entrevistats per l'Agència Fides.
El govern d'Addis Abeba, que continua bloquejant l'ajuda per al Tigray, es justifica en el temor que aquests combois van poder ser capturats pels que ells defineixen com "els seus enemics". Tot i això, el Ministeri d'Afers Exteriors etíop afirma que treballa amb socis humanitaris «per transportar els medicaments i l'ajuda que tant es necessiten».
«Cal fer un pla estratègic per ajudar la societat traumatitzada. És necessari però, alhora, cal intervenir immediatament per salvar vides», conclouen els especialistes consultats per l'Agència Fides.
Segons alguns experts consultats, els traumes associats a l'actual guerra etíop poden perdurar i afectar dues o tres generacions a causa de la duresa del conflicte bèl·lic.
