Acabar amb la fam al món, un miratge llunyà

La fam afecta 735 milions de persones.

Indígenas wayuú en La Guajira (Colombia). Foto:Manos Unidas ONG / Maria José  Pérez

Dimecres passat 12 de juliol, les Nacions Unides van donar a conèixer la darrera edició de l'informe L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món (SOFI), que destaca que, en ple segle XXI, la fam afecta 735 milions de persones. 

L'informe SOFI, elaborat conjuntament per cinc organismes especialitzats de les Nacions Unides, assegura que, des del 2019 —abans de la pandèmia— el nombre de persones famolenques ha augmentat en 122 milions, cosa que converteix gairebé en un miratge l'objectiu de Mans Unides d'acabar amb la fam al món. I més encara fer-ho a mig termini, com propugna el segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que pretén posar fi a la fam per a l'any 2030.

Causes de la fam al món

La COVID-19 i les múltiples crisis socioeconòmiques derivades de la pandèmia de coronavirus, a més de les «reiterades pertorbacions relacionades amb el clima i els conflictes, inclosa la guerra a Ucraïna», són algunes de les causes que l'informe assenyala com a detonants d'aquest augment de la inseguretat.

La recuperació de la pandèmia mundial ha estat desigual, i la guerra a Ucraïna ha afectat la disponibilitat d'aliments nutritius i dietes saludables. Aquesta és la «nova normalitat» en què el canvi climàtic, els conflictes i la inestabilitat econòmica estan allunyant les persones marginades encara més de la seguretat. No podem continuar fent simplement allò que s'ha fet tota la vida. (QU Dongyu, Director General de la FAO).

Mujer etíope recibe ayuda alimentaria. Foto Manos Unidas ONG/Goril  Meisingset
Mujer etíope recibe ayuda alimentaria. Foto: Manos Unidas ONG/Goril Meisingset

Per a Mans Unides, el fet que 735 milions de persones passin fam al món és un «fracàs per a la humanitat» i el resultat d'una desigualtat, cada cop més extrema, que condiciona la vida present i futura de centenars de milions de persones i que el mercat de l'alimentació hagi convertit els aliments «en negoci pur».

Aquesta situació de desigualtat es manifesta en la paradoxa sagnant del malbaratament d'aliments: mentre que les xifres de la fam continuen pujant, cada dia es perden o es malmeten tones i tones d'aliments. A Espanya, per posar un exemple, cada any es desaprofiten 7,7 milions de tones d'aliments, mentre que sis milions de persones pateixen pobresa alimentària per manca de recursos.

Campesinas bolivianas. Foto: Manos Unidas ONG/Ana Pérez
Campesinas bolivianas. Foto: Manos Unidas ONG/Ana Pérez

D'aquesta manera, el coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides, Fidele Podga, explicava recentment que «a escala global, prop del 14% dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda al detall per la manca de demanda als mercats o la impossibilitat de vendre localment —cosa que fa que els mateixos agricultors perdin la producció—, per la incapacitat per conservar o transformar en el mateix àmbit rural els aliments produïts i per pèrdues en el transport».

Àfrica, la més afectada

L'Estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món també explica que, tot i que les xifres mundials de la fam s'han mantingut relativament estables entre el 2021 i el 2022, «hi ha molts llocs del món que s'enfronten a crisis alimentàries cada vegada més greus».

Niños de Malawi a la espera del reparto de comida. Foto: Manos Unidas ONG
Niños de Malawi a la espera del reparto de comida. Foto: Manos Unidas ONG

L'Estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món també explica que, tot i que les xifres mundials de la fam s'han mantingut relativament estables entre el 2021 i el 2022, «hi ha molts llocs del món que s'enfronten a crisis alimentàries cada vegada més greus».

«Àfrica continua sent la regió més afectada per la fam, ja que una de cada cinc persones s'enfronta a la fam, més del doble de la mitjana mundial», recull l'informe.

Datos a tener en cuenta

  • Al voltant del 29,6% de la població mundial, que equival a 2.400 milions de persones, no tenia accés constant als aliments, a jutjar per la prevalença de la inseguretat alimentària moderada o greu.
  • Uns 900 milions de persones s'enfrontaven a una situació d'inseguretat alimentària greu.
  • Més de 3.100 milions de persones al món —el 42 % de la població mundial— no es podien permetre una dieta saludable el 2021. Això representa un increment global de 134 milions de persones en comparació del 2019.
  • El 2022, 148 milions de nens menors de cinc anys (22,3 %) patien retard del creixement, 45 milions (6,8 %), emaciació i 37 milions (5,6 %), sobrepès.
Mujer trabajando el huerto en Palestina Foto: Manos Unidas ONG
Mujer trabajando el huerto en Palestina. Foto: Manos Unidas ONG

El treball de Mans Unides en la lluita contra la fam al món

Mans Unides impulsa projectes de cooperació al desenvolupament que promouen una producció i consum d'aliments més sostenible i que, alhora, permeten millorar la qualitat de vida dels petits agricultors.

A més, proposa mitjans eficaços per combatre la pèrdua i el malbaratament d'aliments.

I acompanya centenars de projectes, finançant-los i donant suport tant les persones que els lideren com les comunitats que hi participen. Projectes d'agroecologia per tal que l'obtenció d'aliments es produeixi amb unes pràctiques respectuoses amb el medi ambient, on es garanteixin els drets de treballadors i treballadores, es cuidi la terra i l'aigua i s'empoderi les dones.

A Espanya fa activitats d'educació per al desenvolupament, que promouen la consciència i la participació responsable de la societat en les iniciatives que permeten construir justícia i solidaritat.

L'any 2022 Mans Unides va aprovar 106 projectes, per import de 8,5 milions d'euros, destinats a garantir l'alimentació i els mitjans de vida de 124.500 persones.

Com treballa Mans Unides per garantir la seguretat

  1. Els nostres projectes defensen el dret a una alimentació sana, nutritiva i suficient que posin fi a totes les formes de malnutrició.
  2. A més, promouen sistemes de producció amb enfocament agroecològic.
  3. I donen suport als petits productors mitjançant la diversificació de cultius i productes, la modernització d'explotacions agropecuàries, familiars o comunitàries, i la millora de tècniques de transformació i comercialització.
  4. Tot plegat, posant especial èmfasi en la cura del medi ambient, mitjançant la promoció de sistemes productius sostenibles i recolzant l'economia social i participativa i les emprenedories que busquen la producció sostenible i el comerç just, per millorar la qualitat de vida de les famílies vulnerables amb pràctiques d'equitat.

També et pot interessar

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te