Un projecte conjunt entre Flores de Kiskeya i Mans Unides porta atenció mèdica, nutrició i formació a milers de persones afectades per la pobresa extrema, l’exclusió, les tensions migratòries i l’abandonament institucional als dos costats de la frontera entre Haití i la República Dominicana.
Durant anys, aquesta franja del sud caribeny va ser un corredor quotidià. Milers de persones travessaven la frontera a peu per comprar, vendre, visitar familiars o rebre atenció mèdica. Era una frontera viva, sostinguda per la interdependència de dos pobles que, malgrat les seves diferències, compartien el mateix sòl i, moltes vegades, les mateixes necessitats.
Avui, aquesta frontera ha canviat dràsticament. Des del 2023, el tancament gairebé total dels passos fronterers, la construcció d’un mur amb torres de vigilància i l’augment de la presència militar han transformat aquest espai en una zona de control, por i expulsió. A la República Dominicana, el nombre de deportacions ha augmentat de manera alarmant: només el 2023, més de 250.000 haitians van ser expulsats, entre ells moltes dones i nens.
Mentrestant, Haití travessa una crisi sense precedents. En zones com Port-au-Prince o el departament d’Artibonite, bandes armades controlen barris sencers, imposen tocs de queda i paralitzen escoles, hospitals i mercats. Tot i que no tot el país pateix amb la mateixa intensitat, la inestabilitat s’estén fins i tot a regions més tranquil·les, com Anse-à-Pitres, a la frontera sud, on la pobresa estructural restringeix l’accés a drets bàsics com la salut, l’educació o l’alimentació.
És en aquest racó del Carib, un dels més empobrits i tensos de la regió, on floreix un projecte que aposta per retornar els drets humans, la salut i l’esperança a aquells que ho han perdut tot. Impulsat pel soci local Flores de Kiskeya, en col·laboració amb Mans Unides, el projecte “Salut i Alimentació a la frontera dominico-haitiana” treballa sense descans per oferir accés a serveis de salut i alimentació en dues localitats separades per una frontera, però unides pels mateixos desafiaments: Anse-à-Pitres (Haití) i Pedernales (República Dominicana).
«La població està patint moltíssim. Haití està envaït per bandes criminals. Moltíssimes persones travessen la frontera perquè no tenen accés a serveis bàsics per sobreviure», explica Romi Pérez, fundadora de Flores de Kiskeya, amb més de vuit anys d’experiència al terreny.
Enmig d’aquest escenari hostil, el projecte de Flores de Kiskeya i Mans Unides dona resposta a les necessitats urgents del dia a dia, alhora que construeix les bases perquè les víctimes d’aquesta situació puguin tenir una vida digna.
L’assistència immediata se centra en la salut i l’alimentació —a través de clíniques mòbils, programes de nutrició i tallers d’autocura comunitària—, mentre que altres accions, com els horts ecològics i la criança d’animals, busquen assegurar un accés sostenible als aliments en el futur.
«Cobrim el més bàsic: salut, alimentació, educació per a l’autocura. Si no menges, no pots aprendre. Si estàs malalt, no pots treballar. La idea és que aquestes persones puguin viure amb dignitat», afirma Romi Pérez.
Les principals accions del projecte inclouen:
Aquestes intervencions beneficien directament més de 2.500 persones, amb un impacte indirecte que arriba a més de 43.000 habitants de la regió fronterera.
«Moltes vegades no donem l’abast. La necessitat és enorme. Però també ho és l’agraïment dels qui atenem. Ens pregunten quan tornarem. Per a molts, aquest projecte és la seva única opció d’atenció mèdica», explica Mario Nafría, responsable de projectes de Flores de Kiskeya.
El desembre passat, un nen de tres anys va travessar des d’Haití greument malalt. Patia dues hèrnies i requeria atenció urgent. La clínica mòbil el va estabilitzar i va gestionar el seu trasllat a Santo Domingo, a més de vuit hores de distància. Va ser operat i va aconseguir salvar la vida.
«Avui està bé, va a l’escola i la seva mare participa al programa de nutrició. És només un cas, però n’hi ha centenars», relata Mario. «Quan passa una cosa així, tot s’atura: agendes, reunions... El primer és la vida».
Tot i que el projecte neix com a resposta a situacions d’emergència, la seva visió i objectiu van molt més enllà. És un projecte que busca trencar el cicle de dependència. A través d’horts familiars, gallines ponedores i formació tècnica, les comunitats generen els seus propis aliments i milloren els seus ingressos. Tal com afirma Romi:
La sostenibilitat és clau. No som aquí per quedar-nos per sempre, sinó perquè les persones puguin caminar soles. Aquesta ha estat la visió compartida amb Mans Unides des de l’inici.
«La vida a la frontera està travessada per enormes desigualtats, però també per una xarxa de persones que resisteixen, cuiden i construeixen comunitat. Aquest projecte no només respon a les necessitats més urgents, sinó que treballa per construir un futur diferent i en solucions a llarg termini», explica Jessica del Olmo, responsable de Mans Unides a Haití i República Dominicana.
En un lloc on els drets són paper mullat, aquest projecte posa la vida i la dignitat al centre. Aposta per la salut, l’alimentació i la formació com a bases per reconstruir una comunitat que, malgrat tot, continua dreta.
«La comunitat ja no només rep, ara també participa. Formem persones que després ensenyen a d’altres. Tractem de teixir una xarxa perquè l’esperança ja no depengui de nosaltres, sinó que comenci a néixer des de dins», conclou Mario..
Gràcies al teu compromís i suport a la tasca de Mans Unides i Flores de Kiskeya, junts podem aconseguir que, a la frontera més dura del Carib, també floreixi l’esperança.
