La diòcesi de Garissa, a Kenya, mira el futur malgrat les dificultats.
La població de la diòcesi de Garissa porta a l'esquena no només el pitjor atac terrorista de la història de Kenya, sinó un sever encadenament de sequeres i inundacions que els porta a refer les seves vides any rere any.
Garissa, la diòcesi de major extensió a Kenya, està situada a l'est de país, a la frontera amb Somàlia. Potser els lectors recordin aquest nom per ser la regió on va tenir lloc el més greu atac gihadista ocorregut al país quan, el 2015, militants de l'organització terrorista Al-Shabaab van atacar la universitat de Garissa, posant fi a la vida de 152 persones.
Tana River és un dels quatre districtes que cobreix geogràficament la diòcesi. Allà hi treballa el pare Jose Luis Orpella com a rector de la parròquia Sagrat Cor de Jesús a Emaús i com a coordinador mèdic de la diòcesi. La zona és semiàrida i de les més pobres i insegures de Kenya, habitada per dues tribus majoritàries: els Pokomo, petits agricultors, i els Orma, ramaders seminòmades.
Mans Unides col·labora amb la missió d'Emaús des de fa una dècada i en aquest temps hem comprovat de primera mà la paradoxal realitat que viu la població: anys de duríssimes sequeres que donen pas a pluges torrencials prolongades que causen els desbordaments del riu Tana, el més cabalós i llarg del país -i que dóna nom al districte-, el que deixa a la població sense aliment a causa de la destrucció de collites. Un cop rere l'altra, aquests pobles que habiten cases de fang i palla, es veuen colpejats dramàticament per la desgràcia i veuen destruïts per complet els petits avenços que van conquistant per millorar les seves condicions vitals.
Totes les persones tenen dret a una alimentació adequada i a no patir fam, però ens trobem lluny de complir aquesta fita. El nombre de persones que pateixen fam està en augment i, en cas de continuar aquesta tendència, el 2030 superarem els 840 milions, sent les principals causes dels conflictes, el canvi climàtic i les recessions econòmiques, situacions totes elles agreujades per la pandèmia.
En una zona en la qual la malnutrició és endèmica, l'índex de mortalitat infantil és de 96 per 1.000 nascuts vius, on més del 80% dels seus habitants viu sota el llindar de pobresa absoluta i l'esperança de vida és de tan sols 53 anys, la missió d'Emaús ha acudit en diverses ocasions a l'auxili de la població. Amb el suport de Mans Unides, ha posat en marxa projectes d'emergència per distribuir aliments de primera necessitat i oferir assistència medico sanitària a través del centre de salut de Sant Rafael, que està a càrrec de la missió.
A més de l'assistència a la població en situacions d'emergència, i per contribuir a millorar la nutrició, educació i higiene dels nens en aquesta àrea rural, s'han millorat les infraestructures de la llar d'infants i l'escola primària de Sant Josep, regentades també per la missió. Gràcies a això, disposen ara d'una cuina funcional i higiènica, WC i proveïment d'aigua i un hort per millorar l'alimentació dels nens, el que suposa un assoliment enorme en aquesta zona i converteix aquesta escola en l'única d'aquestes característiques a Tana River.
Mirant cap al futur, el nostre objectiu és seguir treballant perquè aquells nens que viuen més allunyats de la missió tinguin accés a una assistència sanitària i nutricional de qualitat.
La posada en marxa d'un centre nutricional infantil, amb assistència mèdica i formació a les mares i gestants sobre nutrició i cura infantil ajudarà enormement a reduir la malnutrició i la morbiditat infantil, perquè nens i nenes creixin sans i afrontin el futur lluitant contra la pobresa, desigualtat i injustícia regnants en aquesta remota zona de Kenya.
Text de Goril Meisingset. Departament de Projectes d'Àfrica.
Aquest article va ser publicat al nº 215 de la Revista de Mans Unides.
