El bisbe d'Adigrat denuncia les greus conseqüències del setge al Tigray.
El quatre de novembre de 2020 va esclatar la guerra a la regió etíop del Tigray. Des de llavors, la pobalció viu sotmesa a un setge i un bloqueig informatiu -declarat pel Govern Federal etíop- que està causant greus perjudicis a milions de persones víctimes de la fam, la manca d'assistència sanitària, la violència i la manca de recursos. Des de l'Eparquia d'Adigrat, una de les ciutats més importants del Tigray, que va resultar greument afectada per la guerra, vam rebre un escrit de l'Abune Tesfasselasie Medhin. El bisbe catòlic dona compte de les nombroses dificultats a què el setge està sotmetent la població i adverteix d'una tragèdia encara més gran si no es prenen mesures.
Estimats germans i germanes al nostre Pare comú, la pau sigui amb vosaltres!!!
L'inici a principis de novembre del 2020 -fa gairebé 650 dies- de la guerra declarada per la unió de forces federals i estrangeres contra el Tigray -la regió nord d'Etiòpia, fronterera amb Eritrea- ha provocat la devastació de vides humanes, de tot el sistema econòmic i de les infraestructures, a més d'una greu crisi humanitària i un desplaçament generalitzat a la regió.
S'estima que 7,4 milions de persones viuen en una situació humanitària greu, ja que el Tigray està sotmès a un setge total, que el priva del dret a l'accés a tots els serveis bàsics ia l'ajuda humanitària.
Tot i que els últims mesos està entrant una mica d'ajuda, aquesta és insuficient per a les necessitats existents. Tots els serveis com el transport terrestre i aeri, les telecomunicacions, la banca, etc., continuen bloquejats i els béns i serveis bàsics no estan disponibles al mercat o tenen un preu extremadament alt, que els fa inassequibles per a la població. A més, la manca de combustible i de diners en efectiu associada a les sancions imposades pel Govern Federal han impedit que l'ajuda humanitària arribi a les persones afectades per la guerra que viuen a diferents districtes rurals i urbans de Tigray.
Les cases de formació de l'Església catòlica, així com les institucions que presten ajuts, no han pogut oferir els serveis adequats als fidels i la població en general. És extremadament difícil, si no impossible, prestar els serveis pastorals, educatius, sanitaris, humanitaris, d'adaptació i mitigació del canvi climàtic, etc., previstos als programes de desenvolupament social.
El setge i els bloquejos que duen a terme el govern i les forces d'ocupació ens han aïllat completament dels nostres pastors i comunitats, de la resta del món i de les xarxes catòliques internacionals. Com a resultat, 5,2 milions de persones de Tigray estan patint el pitjor setge dut a terme per l'home i que afecta el total de la població de la regió. El poble pateix de desnutrició severa, inanició i una situació similar a la fam.
Segons l'última avaluació de l'Oficina d'Educació de Tigray, s'estima que 1,7 milions d'estudiants han estat privats de l'accés a l'educació durant gairebé tres anys, que abasten la COVID-19 i els dos anys de guerra. Més de 2 milions de persones viuen a centres de desplaçats interns a diferents ciutats, pobles i zones rurals de Tigray. D'aquests, més de 100.000 a Adigrat. Aquestes persones no tenen aliments, refugi, aigua, medicines i altres necessitats bàsiques i això porta a la desesperació, la malaltia i la mort.
Juntament amb la població pateix també el meu clergat: religiosos, religioses i laics de la diòcesi. Jo mateix estic vivint personalment el patiment d'aquesta guerra, el setge i el bloqueig, i no puc deixar d'alçar la meva veu davant d'aquesta realitat diària tan angoixant i punyent, que em fa anhelar la pau del nostre Déu Amorós -la nostra màxima confiança i esperança -, davant qui m'agenollo diàriament per adorar i pregar, i que va donar la seva vida "perquè la humanitat tingui vida i la tingui en abundància" (Jn.10:10).
Si aquesta situació horrible no es resol en el menor temps possible, continuarem sent testimonis de l'horror, d'una crisi humanitària molt més greu i de la pèrdua de vides a Tigray.
Per tant, com a part del cos major de l'Església catòlica Universal i basant-se en els seus valors i principis evangèlics de justícia social, la Diòcesi Catòlica (Eparquia) d'Adigrat fa una nova crida al govern federal, a tots els governs que el recolzen des de l'exterior, als organismes no governamentals nacionals i internacionals, així com a les empreses que estan o podrien estar contribuint de qualsevol manera a la prolongació d'aquesta guerra, setge i bloqueig,
Estem molt agraïts als nostres socis locals i internacionals que ens donen suport, i a tots els que treballen per posar fi a aquesta angoixant crisi humanitària, tant a Tigray com a la resta del país.
Que siguin sempre beneïts amb l'Amor i la Pau de Déu,
Carta de l'Abune Tesfasselasie Medhin, bisbe de la Eparquia d'Adigrat