Una guerra que s'alimenta de la vulnerabilitat, pobresa i manca d'oportunitats.
Demà farà un any des que el 4 de novembre del 2020, i a l'abric de la pandèmia de coronavirus, esclatés la guerra al Tigray, l'agresta regió del nord d'Etiòpia que limita amb Eritrea. Un any d'un conflicte per al qual no sembla entreveure's un final proper i que, segons els informes dels pocs organismes internacionals que encara treballen sobre el terreny, està portant part de la població del Tigray i de les regions frontereres, al límit de la supervivència.
El bloqueig a què està sotmesa la regió ha provocat un increment de la desnutrició, que es comença a cobrar vides entre la població més vulnerable, principalment dels menors de cinc anys. A més, ja fa més d'un any que els nens del Tigray no assisteixen a l'escola perquè la infraestructura educativa ha quedat pràcticament inutilitzable. Les collites s'han perdut a la major part de les comunitats rurals i els preus no paren de pujar. Els tigrinyes s'enfronten, també, a una gravíssima crisi de subministraments provocada pel tancament de les fronteres i dels bancs i una crisi sanitària de grans proporcions.
En aquestes circumstàncies, un gran percentatge de joves s'ha unit a l'exèrcit del TPLF, en la creença que només amb les armes es podrà posar fi al conflicte. I, com a resposta a l'avenç cap a Addis Abeba del TPLF, el govern d'Abiy Ahmed ha declarat l'estat d'emergència i demanat als civils que s'uneixin a la guerra. Un cop més, assistim a un conflicte que s'alimenta de la vulnerabilitat, pobresa i manca d'oportunitats.
No és fàcil explicar el què està passant a Etiòpia, el segon país més poblat d'Àfrica, on, durant anys, el descontentament social i els enfrontaments ètnics han crescut alhora de la seva lloada expansió econòmica. L'enverinament dels grups armats contendents –l'exèrcit federal, recolzat en els primers mesos del conflicte per militars de la veïna Eritrea, i l'exèrcit del TPLF (Front d'Alliberament Popular del Tigray), als quals darrerament s'han unit grups armats d'altres regions com l'Oromia– han portat la població civil a patir actes de crueltat inusitada.
Michelle Bachelet: «El conflicte del Tigray s'ha caracteritzat per la seva extrema brutalitat».
Més d'un milió i mig de tigrinyes han fugit a països veïns o a llocs més segurs. Altres han vist com la violència destruïa tot el que trobava al seu pas i, molts altres, s'han deixat la vida en un conflicte que, a més, ha trasbalsat amb els mitjans de vida d'una població que s'enfronta a la qual, segons el Banc Mundial, podria ser «la pitjor crisi de fam al món a l'última dècada».
«El conflicte de Tigray s'ha caracteritzat per la seva extrema brutalitat. La gravetat i la serietat de les violacions i els abusos documentats posen de manifest la necessitat que els autors rendeixin comptes a tots els bàndols», ha declarat Michelle Bachelet, l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, en la presentació de l'informe que dóna compte de les atrocitats comeses contra la població durant el conflicte: atacs indiscriminats, matances i execucions extrajudicials, tortura, pillatge, saquejos, detencions arbitràries, violència contra les dones i nenes...
Tot i el silenci internacional, provocat pel tancament de fronteres i les apagades informatives, encara podem impedir que la guerra en aquest racó del món es converteixi en un nou conflicte etern que condicioni la vida de milions d'innocents.
A Mans Unides, que sentim com a propi el dolor del poble d'Etiòpia a qui hem acompanyat durant dècades, demanem el final definitiu d'aquesta guerra sense sentit.
Encara hi som a temps.
