La violència dificulta que els grups d'auxili portin ajuda humanitària.
Fa mesos que Haití es troba immers en una terrible espiral de violència i inseguretat. L'increment dels atacs provocats per les bandes armades criminals ha paralitzat la capital, Port-au-Prince. A la ja, per si mateixa, greu crisi institucional que viu el país des de l'assassinat del president, Juvenel Moïse, fa gairebé tres anys, s'hi afegeix l'augment de la inseguretat alimentària.
El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides va alertar recentment que «Haití està a punt d'una crisi devastadora, amb 1,4 milions de persones a un pas de la fam i el risc que les operacions humanitàries es paralitzin, ja que la inseguretat rampant limita l'accés a les comunitats i el finançament dels donants s'esgota».
El conflicte armat i la violència ha obligat més 360.000 persones a desplaçar-se a la veïna República Dominicana. Més de 35.000 han fugit de casa des de principis d'any, refugiant-se a escoles, esglésies i amb famílies d'acollida. La violència ha obligat al tancament de carreteres, hospitals i escoles i dificulta els grups d'auxili portar ajuda humanitària just en moments en què més cal.
Aldir Crocoli, germà Caputxí i soci local de Mans Unides a Haití, va confirmar via telefònica abans de la seva evacuació al Brasil la setmana passada, que la situació és dramàtica:
«Hi ha molts barris a Port-au-Prince que estan presos per les gangs (bandes criminals). Tot està tancat. Les escoles no funcionen, els bancs no funcionen, les persones tenen molta por de sortir de casa, no hi ha menjar. Hi ha milers de persones que s'estan desplaçant, anant a l'interior del país on no hi ha aquesta confrontació. És realment molt terrible i caòtic. Hi ha tirotejos amb morts i més morts, però no se sap quantes perquè ningú no ho diu».
Osvaldo Concepción, director del Centre Montalvo, soci local de Mans Unides a la República Dominicana, ens explica que és urgent establir un diàleg sobre la crisi i la política migratòria del país veí, al·ludint als abusos que pateixen les persones haitianes per part de les autoritats dominicanes.
«Els nivells d'abús han sobrepassat els nivells imaginables. Els operatius migratoris han esdevingut operatius on es cometen actes criminals. I hi ha denúncies d'abusos sexuals i de violència», afirma el religiós.
Per denunciar aquesta violació als drets humans, han emès un comunicat demanant-ne la fi:
«Des de Mans Unides, ens hem sumat al comunicat perquè sabem que les deportacions en condicions abusives de persones haitianes són constants i fa anys que es produeixen, vulnerant-se les normatives específiques que hi ha en aquest sentit. I sembla especialment cruel que es continuï fent en aquests moments de greu crisi a Haití», apunta Jessica Del Olmo, tècnica de Projectes de Mans Unides a la República Dominicana i Haití.
L'emergència que s'implementarà amb Càritas Port-au-Prince consisteix en ajuda alimentària per a 600 famílies que han hagut de fugir de casa a la capital per la violència. Es preveu el lliurament de kits alimentaris (pasta, oli, arròs, mongetes, peix en conserva, sal, sucre, etc.) i kits d'utensilis de cuina (cassoles, bidons per emmagatzemar aigua, plats i coberts) per a totes aquestes famílies.
Tot això ha obligat a prioritzar i modificar les accions de cooperació de la majoria d'ONG. Mans Unides acaba d'aprovar un projecte d'ajuda d'emergència amb Càritas Port-au-Prince, i espera rebre altres propostes, com la de l'organització local Els Nostres Petits Germans (NPH) amb qui ja ha treballat anteriorment en diversos projectes d'emergència.
«Haití està sumit en una nova espiral de violència, després que, a finals de febrer, les bandes alliberessin els presos de les presons, i exigissin la renúncia del primer ministre, Ariel Henry. Des d'aquest moment, estem en contacte permanent amb socis locals per respondre a les necessitats més immediates de la població», explica Del Olmo.
Amb un altre dels nostres socis locals, l'Institut de Tecnologia i Animació (ITECA), s'està reorientant el suport previst per impulsar horts familiars i comunitàries per a l'autoconsum a tres municipis del departament d'Artibonito, on el 53 % de la seva població es troba en risc de crisi o en urgència alimentària, segons la darrera Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària (IPC, per les sigles en anglès).
«Una de les possibles sortides és que el poble haitià recuperi la sobirania i el dret a l'autodeterminació», conclou Del Olmo. Com diu Henry Boisrolin (del Comitè Democràtic Haitià), caldria «trobar una resposta haitiana que trenqui amb aquest sistema neocolonial».
