Resum de la taula rodona "Fam, violència i canvi climàtic: el cas d'Haití".
Amb motiu dels dies internacionals de l'Alimentació i de l'Eradicació de la Pobresa, Mans Unides va organitzar el 19 d'octubre la taula rodona «Fam, violència i canvi climàtic: el cas d'Haití», a la seu de l'Asociación de la Prensa de Madrid.
La taula rodona va comptar amb la participació de diversos experts per denunciar l'augment de la fam i la pobresa al món i la seva relació amb problemes urgents com els conflictes i el canvi climàtic, que amenacen la vida de centenars de milions de persones.
Així mateix, els ponents van analitzar el moment tan complex que travessa Haití, com a exemple del que passa simultàniament a moltes regions del planeta.
A la seva exposició, Fidel Podga, coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides, es va referir, amb dades alarmants, a l'augment de la fam i la pobresa a nivell global i les causes estructurals d'aquest increment, que, segons paraules de Podga, no sembla ser casualitat.
Per al coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides, l'augment de la fam i de la pobresa es deu, fonamentalment, a un concurs de diversos factors on prima abans de res la nostra responsabilitat.
Entre aquests factors hi ha el model econòmic allunyat del desenvolupament humà integral de les persones, el canvi climàtic que s'acarnissa amb els més vulnerables, els conflictes, i la desigualtat socioeconòmica que alimenta també la violència social.
«La desigualtat s'ha posat de manifest en aquest tipus de pandèmia quan els més afortunats han vist créixer les seves fortunes, cosa que provoca una fractura social que crea molta tensió, com en el cas de Llatinoamèrica».
Accedeix al resum de la intervenció de Fidele Podga
Per la seva banda, Juan de Amunátegui, coordinador del departament de Projectes de Mans Unides a Amèrica, va fer un repàs per la història d'Haití i va assenyalar els principals obstacles per al desenvolupament del país.
Haití és el perfecte exemple d'un estat fallit que pateix els últims anys una crisi profunda que va sorgir per uns nivells de corrupció elevats i que ha afectat tots els àmbits de la vida: el polític, l'econòmic i el social. Aquesta crisi també ha generat una situació de violència extrema; les bandes criminals han ocupat un buit del poder de l'Estat.
«Els nostres socis i amics al país han viscut en primera persona aquesta violència en forma de segrestos, assassinats i amenaces, com l'assassinat de la nostra amiga, la germana Isabel Solá, missionera espanyola, i el més recent el cap de setmana passat amb el segrest de quinze persones en una missió nord-americana», va continuar Amunátegui.
Amunátegui va ressenyar, així mateix, la tasca que Mans Unides duu a terme des de fa més de 40 anys acompanyant el poble haitià. «Entre el 2010 i el 2020 hem dut a terme 168 projectes de desenvolupament, amb un import de 12.700.000, als sectors d'agricultura, aigua, protecció del medi ambient, salut i educació. Per descomptat, hem estat presents a les grans tragèdies, al terratrèmol del 2010 amb 46 projectes per 4.120.000 € d'inversió, a l'huracà Matthew amb quatre projectes per 331.000 € i també al llarg de la pandèmia amb una aportació de 395.000 € en vuit projectes», va explicar.
Per part seva, Stevelson Edouard, director de l'àrea de Gestió Social d'Amèrica Solidària, va intervenir des d'Haití i va centrar la seva participació en les conseqüències que els desastres naturals tenen sobre la població.
A Haití no hi ha una política efectiva de protecció del medi ambient malgrat que els últims anys el país ha patit diversos desastres naturals.
La difícil situació d'aquest país és, segons la seva opinió, «conseqüència de la desforestació, la manca de planificació urbana, la importació massiva de plàstics sense sistema de recol·lecció de residus, a més de la crisi sociopolítica abans i després de l'assassinat del president, això que suma a la situació d?inseguretat provocada per les bandes armades a les zones més vulnerables del país».
Stevelson Edouard va explicar algunes de les iniciatives «integrals i sostenibles» que duen a terme per donar resposta a les persones afectades per l'últim terratrèmol que va viure el país a l'agost. "La nostra intervenció té quatre components: salut, educació, desenvolupament econòmic i d'infraestructures, una tasca per a la qual hem comptat amb el suport de Mans Unides".
També des d'Haití, el pare Richard Frechette, fundador dels nostres Petits Germans (NPH), uns dels principals socis locals de l'ONG de l'Església catòlica al país, va destacar com NPH es mantenen des de fa molts anys, «en una lluita positiva per millorar les condicions de les persones, per oferir dignitat, per avui i per demà»; un treball que duen a terme, va explicar el religiós, «reforçant les estructures de salut i educació a molts pobles».
Després de gairebé 40 anys al país, el fundador de NPH va compartir la seva perspectiva sobre algunes de les necessitats i fortaleses del poble haitià. «Les condicions de vida a Haití són molt dures i molt tristos, però es pot avançar. El país no aixeca el cap, no només perquè falta menjar o diners, sinó també perquè no té imaginació per concebre un país modern i estable», va lamentar el pare Rick. Tot i això, el religiós es va mostrar optimista en assenyalar que es pot avançar amb l'educació i, així, avançar en els somnis.
Haití ha de deixar de ser el país que mata els somnis.
La importància d'un entorn no violent per al desenvolupament dels joves haitians és una de les prioritats que va subratllar Xavier Adsará, director de NPH Espanya i president de NPH Europa. Adsará va explicar que la manera d'evitar que els joves estiguin als carrers és a través de programes de desenvolupament comunitari com el de Citty Soleil —un dels barris més perillosos i violents que hi ha a la capital d'Haití, amb problemes de manca de llum , electricitat, aigua, sanejament, etc.—, on viuen més de 50.000 persones concentrades en habitatges en condicions de pobresa extrema.
«Amb el finançament de Mans Unides, vam poder construir un camp d'esports de futbol i de bàsquet on hem convidat més de 300 joves entre els 0 i els 18 anys perquè practiquin esport cada dia quan surten de l'escola. Tots aquests joves que vinguin al programa d'esports tindran el seu temps ocupat, no estaran pels carrers de Puerto Príncipe amb tots els perills que això comporta: abusos sexuals, pertinença a banda armada...», va relatar Adsará.
La taula rodona va estar dinamitzada per Olga Regueira, consultora i cooperant amb més de deu anys d'experiència a Haití a l'àmbit de cooperació al desenvolupament i l'educació que es va encarregar de moderar el debat.