La dura lluita per sobreviure al desert del Thar (Índia)

Donem suport a un projecte en un lloc on obtenir aigua és un desafiament.

Descobreix la història de la Laxmi, una Pashu Sakhi («amiga dels animals»), i beneficiària del projecte.

Rajasthan és una regió tan fascinant com difícil per a la vida dels seus habitants.

Situat al nord-oest de l'Índia, l'estat de Rajasthan és conegut com la terra històrica dels «rajputs», antics i valerosos guerrers. El desert del Thar cobreix gran part d'aquesta regió exòtica i pintoresca, on es van edificar ciutats màgiques, com Jaisalmer o Jodhpur, que semblen tretes dels contes de les mil i una nits.

Tot i això, aquesta realitat conviu amb una altra de molt diferent, la dels habitants d'aquestes terres inhòspites que, dia a dia, lluiten per sobreviure en les condicions més adverses, amb precipitacions tan erràtiques que la pluja de tot un any pot caure en un sol dia i amb temperatures que poden arribar als 47°. No hi ha accés a l'aigua en superfície, i els recursos hídrics subterranis són massa profunds i salobres.

La principal i majoritària forma de subsistència és l'agricultura, seguida de la cria d'animals i les activitats ocasionals al sector de serveis. Les sequeres contínues estan portant a una aguda escassetat d'aliments, farratge i aigua potable. Això obliga els petits agricultors a abandonar la seva ocupació tradicional i emigrar a la recerca de precaris jornals per subsistir.

Les dones, com passa massa vegades, ocupen l'estatus més baix a la societat. Tot i la seva contribució al benestar de les seves famílies i de la comunitat, estan marginades en la presa de decisions a tots els nivells.

Les dures condicions climàtiques han empès les comunitats a buscar noves maneres d'obtenir aigua i tenir cura de la terra per millorar l'alimentació de les famílies.


Una dona de la regió muny a una cabra. | Foto: DISHA.

Accedir a l'aigua i millorar-ne la producció

Davant d'aquesta situació, DISHA —els serveis socials de la Diòcesi d'Ajmer— va iniciar fa dos anys un projecte a 15 llogarets de Barmer, la zona més àrida del desert del Thar, que té com a objectiu incrementar la seguretat alimentària d'aquestes comunitats. Treballen en tres eixos principals i un de transversal:

  • Augmentar la disponibilitat d'aigua per beure i regar fins i tot en períodes d'escassetat, mitjançant la construcció de sistemes de recollida d'aigua de pluja.
  • Incrementar la producció agrícola i ramadera mitjançant la capacitació tècnica i la millora de la cria de bestiar.
  • Diversificar els ingressos desenvolupant alternatives als recursos habituals a través de l'artesania local de les dones.
  • Com a eix transversal, s'està reforçant l'organització comunitària, amb grups de dones que representen el llogaret i aborden els problemes de desenvolupament.

Gràcies a aquesta iniciativa, les famílies estan obtenint més ingressos i, amb vista al llarg termini, estan posant els fonaments per a una transformació social i econòmica.


Una cabra beu de l'abeurador. | Foto: DISHA.

Com ens explica Deva, una de les participants en el projecte, les estructures de recol·lecció d'aigua estan canviant la seva vida; ja no ha de caminar llargues distàncies a la recerca d'aigua i hi podrà accedir en els mesos d'escassetat.

En el cas de Geeta, està aconseguint millors collites a partir dels canvis que ha fet a la gestió de la terra. A més, està produint millor farratge per al seu bestiar, cosa que li permet produir més llet per alimentar els seus fills.

En total, més de 5.000 dones es beneficien d'algun dels components del programa. I en escoltar les seves històries, inquietuds i èxits, veiem clar que el projecte està recollint els seus fruits.

A cada sembra, Deva, Geeta i tantes altres dones també estan plantant les llavors del canvi, i l'esperança d'un futur millor.

Article publicat originalment al número 220 de la revista oficial de Mans Unides.
Fes clic aquí per accedir-hi.

També et pot interessar

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te