Formava part de la Corporació Claretiana, soci local de Mans Unides a Colòmbia.
El passat 17 de gener, Luz Marina Arteaga, metge i defensora de drets humans va ser trobada sense vida al riu Meta.
La líder camperola, membre de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello, organització sòcia de Mans Unides, havia rebut amenaces fa uns mesos pel seu acompanyament a les comunitats indígenes que reclamen la devolució dels seus territoris a Matarratón i El Porvenir, a l'Orinoquia colombiana.
De la mà de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello, Mans Unides denuncia l'abandonament institucional i la duríssima violència a què fan front a Colòmbia -i a tot Amèrica Llatina- les poblacions indígenes i camperoles que tracten de defensar o recuperar els seus territoris davant la històrica despossessió que pateixen per part d'Estats, projectes privats extractius i activitats il·legals com el narcotràfic.
En la seva tasca com a membre de la Corporació Claretiana NPB, Luz Marina Arteaga havia representat les comunitats camperoles del Porvenir i Matarratón, al municipi de Puerto Gaitán (Meta), en diferents espais de denúncia i interlocució interinstitucional, per tal d'exigir el compliment de sentències que ordenaven la devolució de terres a les comunitats, com és el cas de les sentències STP 16298 del 2015 de la Cort Suprema i la SU-426 del 2016 de la Cort Constitucional. Així mateix, aquestes sentències insten les entitats governamentals a facilitar protecció dels drets fonamentals d'aquestes comunitats pageses històriques.
Tant Luz Marina com Jaime Absalón, director de la Corporació Claretiana, havien rebut amenaces directes per la tasca d'acompanyament a les comunitats. La Corporació Claretiana NPB va denunciar davant la Fiscalia les amenaces contra integrants del procés de Porvenir i Matarratón, i contra integrants de la mateixa institució.
Entrevista a la cadena SER a Jaime Absalón, director de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello.
L'any passat, tant Luz Marina com les organitzacions havien sol·licitat insistentment a la Unitat Nacional de Protecció (UNP) l'assignació de mesures de protecció acords a l'alt risc que patia la defensora de drets humans per la seva implicació en els processos de recuperació de terres de les comunitats. La UNP va resoldre amb «mesures toves» que van ser denunciades per les institucions sol·licitants i que, com s'ha demostrat, han resultat absolutament insuficients.
Exigim a les autoritats celeritat i transparència en la investigació dels fets, així com la protecció immediata dels altres líders, líders i defensors que estan amenaçats per aquest procés de Porvenir i Matarratón (Corporació Claretiana i Corporació Yira Castro).
Aquesta mateixa dinàmica ha estat present en el cas de Breiner David Cucuñame, el nen ambientalista de 14 anys assassinat a trets aquest mateix mes de gener en un atac a la guàrdia indígena al departament del Cauca. Una víctima més que evidencia la vulnerabilitat extrema en comunitats sotmeses a atacs de grups armats i de diferents interessos d'explotació del territori.
La mateixa ambaixada d'Espanya a Colòmbia es feia ressò recentment de les dues morts a través de les xarxes socials: «Lamentem els assassinats de Breimer David Cucuñame i de Luz Marina Arteaga i demanem que es protegeixi la vida i la integritat física de totes les persones, incloent-hi també els defensors i defensores de drets humans i del medi ambient».
Davant d'un Estat que no aconsegueix reaccionar i protegir la seva població, Mans Unides i altres organitzacions socials acompanyen les comunitats indígenes i camperoles per tal de garantir els seus modes de vida, autonomia i capacitat organitzativa, perquè siguin les mateixes comunitats les que reclamin els seus drets davant de les autoritats i puguin resistir la violència que pateixen de forma creixent.
Des de començament del 2022, ja han estat assassinats a Colòmbia quatre defensors de drets humans i mediambientals. Segons dades de la Defensoria del Poble, el passat any van ser 145 els líders socials i defensors de drets humans assassinats al país.
La constant pressió i amenaça als territoris s'agreuja perquè no hi ha una deguda protecció jurídica de les terres comunals. L'Estat no genera mecanismes legals per protegir-les de ser envaïdes per activitats il·legals que comporten l'amenaça i l'assassinat posterior de líders indígenes.
En aquest context, i com ho demostren aquestes darreres morts, és imprescindible que redoblem els esforços per avançar en el treball en defensa del territori i dels drets dels pobles indígenes. La seva integritat i la seva supervivència estan en joc.
Amb el suport de Mans Unides, la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello és present als departaments de l'Orinoquia colombiana (Meta, Vichada, Guaviare, Casanare) i fa feina d'acompanyament als pobles indígenes en la defensa del seu territori, en coordinació amb comunitats locals i amb altres institucions de defensa dels drets humans i mediambientals.
En els darrers cinc anys, Mans Unides ha donat suport a més de mig milió de persones integrants de pobles indígenes de tot el món, mitjançant 225 projectes amb una inversió de més de 17 milions d'euros.
