En ple segle XXI, el paludisme continua sent una malaltia pròpia de la pobresa
El 25 d'abril té lloc el Dia Mundial del Paludisme, una jornada instituïda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 2007 amb l'objectiu de conscienciar sobre aquesta malaltia i posar els mitjans per erradicar-la.
Segons l'«Informe Mundial sobre el paludisme», publicat per l'OMS, l'any 2022 es van donar al món uns 249 milions de casos de malària i 608.000 persones van morir a causa de la malaltia. Àfrica, amb 233 milions de contagis, és el continent que va concentrar el 94% dels casos i el 95% de les defuncions. El 78% d'aquestes morts es van produir en nens menors de cinc anys.
El continent africà acull el nombre més gran de països en pobresa. Aquesta és probablement la causa per la qual en aquesta regió del món la prevalença de la malària, i les morts derivades d'aquesta malaltia, siguin molt superiors a la resta dels continents.
Perquè, segons sosté Fidele Podga, coordinador del Departament d'Estudis de Mans Unides, la malària és una malaltia de la pobresa:
«Neix de la pobresa, afecta més els més pobres, causa més pobresa i mata més els pobres, en un cercle viciós de què resulta difícil sortir-ne».
A més de la pobresa, Podga fa referència al context de crisi climàtica en què ens trobem, «que ha vingut a exacerbar més les coses». Perquè, assegura, els augments de temperatures —i altres fenòmens com ciclons o inundacions— «afecten profundament l'estacionalitat i la intensitat de la malària en crear contextos idonis per a la proliferació i l'activitat de mosquits».
L'erradicació del paludisme és complexa. Està demostrat que les estratègies de subministrament de tractaments i de prevenció no han estat suficients per acabar amb una de les malalties amb més índex de mortalitat del món i que, des del 2015, no ha deixat d'augmentar.
«D'altra banda, des de fa uns anys el món –sobretot l'africà– viu grans esperances al voltant d'una vacuna que podria contribuir a erradicar la malaltia». Són dues les vacunes que estaran al mercat des de mitjan 2024.
No obstant això, una d'elles, la Mosquirix, s'ha estat experimentant durant dos anys a Ghana, Kenya i Malawi, amb resultats difícilment avaluables.
«En aquest context, hi ha lloc per a l'optimisme. D'això no en tenim cap dubte. Però també és cert que el desafiament s'ha tornat molt més gran. I la malària continua sent la malaltia més mortal del continent africà», explica Podga.
Per al coordinador del Departament d'Estudis de Mans Unides, les mesures de prevenció plantejades estan lluny d'aconseguir els resultats esperats «sobretot perquè s'estan donant resistències de mosquits als insecticides. En els tractaments, també s'està donant resistència als medicaments. L'eficàcia de les vacunes voreja el 30% (RTS, S/AS01 - Mosquirix) i el 70% (R21/Matrix-M), a banda dels esforços econòmics que encara suposen la seva producció, distribució i accés de les poblacions més vulnerables».
L'erradicació de la malària és un tema complicat perquè les seves víctimes, majoritàriament les persones més pobres, no tenen oportunitats per alliberar-se'n. Acabar amb aquesta malaltia exigeix una gestió sociopolítica de l'entorn que elimini les diferents formes d'insalubritat que fomenten la proliferació dels vectors: aigües estancades, aigües residuals, clavegueram deficient i immundícia incontrolada on malviuen milions d'éssers humans.
A més, per acabar amb el paludisme cal posar en marxa «una política territorial i d'habitatge que permeti a les famílies accedir a un habitatge digne amb servei d'aigua i sanejament», proposa Fidele Podga, «així com una xarxa de clavegueram adequat per a evitar la reproducció de mosquits», afegeix.
I, per concloure, el coordinador del Departament d'Estudis de Mans Unides explica la necessitat d'aconseguir que les famílies tinguin ingressos que els permetin l'accés a medicaments i vacunes, o que hi hagi una veritable protecció social que garanteixi que aquesta vacunació arribi a tothom. Perquè, denuncia Podga, «la mera existència de les vacunes no vol dir que siguin assequibles a totes les persones».
El treball de Mans Unides, tant en Educació per al Desenvolupament com en els projectes que l'ONG de l'Església catòlica duu a terme a més de 50 països s'entesta, precisament, a obtenir millorar les condicions sanitàries, de vida i de nutrició, així com l'accés a l'aigua potable i al sanejament ambiental i residencial, de les poblacions més pobres i vulnerables, que són les més afectades per la malària.
Sabedors que la salut és un dret de tota persona, amb independència d'on vida, l'any 2023, Mans Unides va aprovar 85 projectes, per un import superior als 5,2 milions d'euros, que van contribuir a millorar la salut de més de 520.000 persones.
