Segons un estudi realitzat amb motiu de la nostra Campanya anual.
Les conclusions de l'enquesta les van presentar Marco Gordillo, coordinador tècnic d'Incidència Social, durant el llançament de la Campanya 2024 de Mans Unides («L'Efecte Ésser Humà»).
La investigació buscava saber la percepció dels joves sobre la «Justícia Climàtica», que és l'eix de la nova campanya de l'ONG de l'Església catòlica, així com el grau de coneixement sobre la connexió entre la pobresa i la crisi climàtica.
La principal conclusió és que «al 76% dels joves els preocupa molt o força la crisi climàtica». És a dir, els nostres joves saben què és i estan preocupats pel canvi climàtic. Són conscients que està vinculat a l'activitat humana, a l'«Efecte Ésser Humà».
Les noves generacions vénen equipades amb una alta sensibilitat cap a les qüestions ambientals, i saben perfectament que el nostre futur, el futur de tots, està lligat en bona part a la nostra capacitat de cuidar la terra i els seus recursos.
Consultats sobre l'anomenada «Justícia Climàtica», només un 10% sap què significa, mentre que un 40% no troba cap relació entre el canvi climàtic i la pobresa al món i les desigualtats.
Un terç dels joves associa la Justícia Climàtica amb qüestions com l'accés universal als recursos energètics, les diferents responsabilitats dels governs o la reducció de gasos amb efecte d'hivernacle. D'altra banda, amb allò que menys ho relacionen és consumir menys perquè tots tinguem el necessari per viure amb dignitat.
FES CLIC AQUÍ PER LLEGIR L'INFORME
Preguntats per les accions més importants per acabar amb la «(In)justícia Climàtica», set de cada deu joves espanyols consideren que les accions de les empreses i els governs dels països desenvolupats són les que més hi poden contribuir, posant en darrer lloc, amb només un 47%, els canvis en el mateix estil de vida i de consum.
Tot i que els joves són conscients que hi ha una connexió directa entre els nostres patrons de vida i el deteriorament del planeta, sempre tindran més disposició a canviar en allò que trastoqui menys la seva pròpia economia (deixar de desaprofitar menjar, optar per aliments de temporada, etc.). ) que canviar en aquelles coses que els suposi una minva econòmica (comprar roba de qualitat que duri més temps, apostar per marques sostenibles, comprar un cotxe elèctric, etc.).
Sorprèn, per decebedor, la poca motivació per intentar canvis més profunds d'hàbits, com consumir menys carn o viatjar menys amb avió.
Tot i la dada preocupant amb què hem acabat l'anterior apartat, encara hi ha una finestra a l'esperança, ja que el 76% dels joves creuen que és possible canviar cap a un món millor.
Amb relació a la percepció de les mateixes capacitats de les generacions joves per canviar el món a millor, hi ha una convivència simultània entre esperança i pessimisme. El 76% creu que és possible canviar, que és a les nostres mans, que tenim capacitat per modificar el rumb.
Però alhora es reconeixen «pessimistes» en la mesura que, perquè això esdevingui, cal el compromís i la participació de tots, i de tots els actors, governs, empreses, societat, individus. I molts joves dubten que això sigui així.
DESCOBREIX AQUÍ LES CONCLUSIONS
A Mans Unides seguim convençuts que la implicació dels joves és i serà fonamental en la lluita contra la injustícia climàtica i la cura de la nostra Casa Comuna.
