Coincidint amb el nostre 65è aniversari, llancem la campanya «L'Efecte Ésser Humà».
En un acte celebrat a l'Associació de la Premsa de Madrid, hem transmès a la societat espanyola la necessitat urgent d'acabar amb la injustícia climàtica que estan patint els pobles més vulnerables.
La presidenta de l'ONG, Cecilia Pilar Gracia, ha explicat que «denunciarem com el maltractament al planeta afecta més, i amb conseqüències molt més devastadores, milions de persones desafavorides que habiten en països que poc o res han contribuït a aquest deteriorament».
«Maltractem sense pietat i enorme ingratitud a la terra que ens dóna la vida, com si hi hagués un recanvi que no n'hi ha. El nostre planeta pateix el maltractament a què el sotmetem els éssers humans i fa anys que ens adverteix que així no podem seguir. Els països del Nord, els més rics, els que produïm i consumim com si s'hagués d'acabar el món, estem adquirint un nou deute amb els països del Sud. La nostra activitat econòmica genera desigualtat i pobresa als països més desafavorits. I gana... Aquest terrible fracàs per a la humanitat que posa en risc la vida dels 735 milions de persones que la pateixen», ha dit la presidenta de Mans Unides.
Cecilia Pilar Gracia ha subratllat que «als països del Sud afectats per sequeres extremes, per huracans, ciclons o pluges torrencials, aquests fenòmens i la manca de mitjans per mitigar-los o adaptar-s'hi són causa de fam, conflictes, pobresa, migracions i, fins i tot, mort. I això és desigualtat. I és injustícia climàtica».
Mans Unides treballa a prop de 50 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica, «molt afectats, tots, per l'amenaça climàtica. Els nostres socis al terreny ens adverteixen de les gravíssimes conseqüències que els canvis en el clima tenen ja sobre les poblacions més empobrides. Els nostres projectes intenten pal·liar aquestes conseqüències que minven els drets que, en teoria, emparen tots els éssers humans des del seu naixement: el dret a l'alimentació, a la salut, a l'aigua, a una vida digna», ha advertit la presidenta de Mans Unides, que ha afegit que «el 2023 vam destinar més de cinc milions d'euros a projectes relacionats amb l'aigua i el medi ambient i fer front a les conseqüències derivades de la crisi climàtica».
Segons dades de Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), s'estima que entre 3.300 i 3.600 milions de persones –prop de la meitat de la població mundial– viuen en contextos considerats «altament vulnerables» al canvi climàtic.
Entre 2010 i 2020, la mortalitat humana per inundacions, sequeres i tempestes va ser 15 vegades més gran a les regions altament vulnerables, en comparació amb les de molt baixa vulnerabilitat.
En aquest sentit, i segons l'IPCC, el 10% de la població mundial més rica va emetre gairebé el 48% de les emissions globals de gasos amb efecte d'hivernacle el 2019, mentre que a la meitat més pobra de la població li correspon el 12% d'aquestes emissions globals.
Davant d'aquesta realitat, la presidenta de Mans Unides ha apel·lat a la responsabilitat de la societat a canviar actituds i estils de vida, «ja que estem contribuint a la deriva que ha pres el planeta».
Al llarg dels pròxims dotze mesos, i emmarcades en aquesta campanya, Mans Unides plantejarà algunes propostes de canvi al nostre estil de vida que poden tenir una gran repercussió en la cura del planeta: reduint el consum d'aigua i energia; evitant el malbaratament d'aliments; reciclant o reduint les compres indiscriminades.
Donald Hernández, soci local de Mans Unides i defensor dels drets humans dels pobles indígenes a Hondures, ha explicat que els índexs internacionals preveuen que el paisatge climàtic d'Hondures passarà d'un nivell sever a un agut per al 2030, encara que els hondurenys només són responsables del 0,03% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle al món.
«Al costat de la crisi climàtica, que pateix tot el planeta, hi ha països com Hondures als quals cal sumar-hi la crisi mediambiental, provocades per les concessions mineres a cel obert, les produccions de monocultiu com el palmell africà o el blat de moro transgènic que hi ha provocant un alt cost per a les comunitats més vulnerables, provocant el desplaçament de persones dels seus territoris», ha explicat Hernández.
Per la seva banda, la missionera María Soledad Villigua, la congregació de la qual fa 23 anys que treballa al desert de Turkana (Kenya), ha advertit de com la sequera està afectant de manera tràgica la població més vulnerable que viu del pasturatge o la pesca. «Estem indefensos davant els efectes d'aquesta crisi climàtica».
Alertats per les greus conseqüències que els canvis en els patrons del clima estan provocant en aquestes comunitats, al llarg del darrer any, Mans Unides ha donat suport a projectes de gestió, recuperació i protecció de recursos naturals de manera sostenible. Aquests projectes abasten àrees tan diferents com la lluita contra la desforestació i degradació dels boscos i contra la desertificació.
També s'està promovent l'ús d'energies renovables i netes i, per descomptat, l'educació i la formació ambiental de la societat civil, les organitzacions de base, la comunitat educativa i les autoritats.
Aquesta tasca no hauria estat possible «sense la feina desinteressada dels nostres 6.460 voluntaris, repartits en les 72 delegacions que té l'organització i els 73.100 socis la generosa solidaritat dels quals ha fet possible que, el 2023, hàgim donat suport a 550 projectes a 51 països. Vagi per a tots ells, i per a les empreses i els organismes i les institucions públiques que han confiat en la nostra tasca, el nostre agraïment», ha afirmat Cecilia Pilar Gracia.
Coincidint amb el llançament de la campanya «L'efecte ésser humà», Mans Unides ha presentat les conclusions d'un estudi realitzat per la consultora GfK per conèixer la percepció que tenen els joves espanyols sobre la injustícia climàtica i el seu compromís per revertir-ne els efectes.
De l'estudi se'n desprèn que un 76% dels joves a Espanya creu que la crisi climàtica és real i una gran majoria està preocupada per la situació, tenen una alta sensibilitat envers les qüestions ambientals i saben perfectament que el futur de tots està lligat en bona part a la nostra capacitat per tenir cura de la terra i dels seus recursos.
FES CLIC AQUÍ PER LLEGIR L'INFORME
No obstant això, quan se'ls pregunta sobre el que anomenem «justícia climàtica», només un 10 % sap què significa, i un 40 % no troba cap relació entre el canvi climàtic i la pobresa al món i les desigualtats.
Per això, el tema central de la nova campanya de Mans Unides té com a objectiu que els joves comprenguin que els països més pobres són també els més vulnerables al canvi climàtic.
L'estudi també ha mesurat la disponibilitat real dels joves a canviar els seus propis estils de vida i de consum, suposant que això contribueixi a construir una veritable justícia climàtica. Els resultats assenyalen que els joves són conscients que hi ha una connexió directa entre els nostres patrons de producció i de consum a escala mundial i el deteriorament del planeta. També constata una certa disposició dels joves a fer canvis en els estils de vida i de consum, reflectits en temes com l'alimentació, el transport, la roba o la mobilitat.
Però sempre tindran més disposició a canviar en allò que trastoqui menys la seva pròpia economia (deixar de desaprofitar menjar, optar per aliments de temporada, traslladar-se a peu o amb bici, reciclar, allargar la vida útil del mòbil, reduir l'ús de plàstics, etc.), de canviar en aquelles coses que els suposi una minva econòmica (comprar roba de qualitat que duri més temps, apostar per marques sostenibles, comprar un cotxe elèctric, etc.).
A les conclusions de l'estudi s'aprecia que en els joves hi ha una convivència simultània entre esperança i pessimisme. Creuen que és possible canviar cap a un món millor, però alhora, es reconeixen «pessimistes» en la mesura que perquè això esdevingui és necessari el compromís i la participació de tots els actors, governs, empreses, societat, individus. I dubten que això sigui així.
DESCOBREIX AQUÍ LES CONCLUSIONS
Al final, construir un món més just i sostenible és una tasca de tots. No en va, som l'única espècie capaç de canviar el planeta, bé o malament. I aquest és "l'efecte ésser humà".
