Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat 2025.
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des de Mans Unides alertem sobre la situació de desemparament i desprotecció que viu el que es considera la «minoria més nombrosa del món». Tenir algun tipus de discapacitat limita les oportunitats econòmiques, l’accés a l’educació i incrementa les taxes de pobresa.
Segons el Banc Mundial, 1.300 milions de persones al món viuen amb una discapacitat significativa, i més del 80 % resideix en països en vies de desenvolupament. «En aquests països i, en general, en totes les societats, la discapacitat condiciona la vida d’aquestes persones des del naixement. La pobresa i la manca d’oportunitats s’acarnissen amb un col·lectiu els drets més bàsics del qual es vulneren constantment», explica Ana Buelta, de l’Àrea de Projectes de Mans Unides.
Les tradicions, els costums i la ignorància, juntament amb la manca de serveis, recursos i programes de subsistència o de protecció social, fan que una gran part d’aquestes persones depenguin del suport de les seves famílies, veïns o amics per sobreviure.
A això cal afegir que als països més empobrits moltes persones amb discapacitat recorren a la mendicitat com a única font d’ingressos. Algunes són explotades per màfies; d’altres fan feines domèstiques a canvi d’un sosteniment mínim.
Per aquest motiu, des de Mans Unides impulsem projectes i accions de sensibilització que promouen la inclusió i la igualtat d’oportunitats. «Trencar les barreres que afronten les persones amb discapacitat és essencial no només per a la seva integració, tradicionalment limitada, sinó també per al desenvolupament de les comunitats».
Centrem el nostre suport en iniciatives educatives, sanitàries i de generació d’ingressos. «La nostra missió de lluita contra la fam, la pobresa i la desigualtat ens obliga a posar les persones més vulnerables al centre del nostre camí cap a un món més just i inclusiu».
Un d’aquests projectes es desenvolupa a Solwezi (Zàmbia), on l’expansió minera no ha comportat millores per a la població local, que viu de l’agricultura de subsistència i no disposa de mitjans per oferir als seus fills una educació de qualitat. Aquesta manca d’oportunitats afecta encara més les persones amb discapacitat, marginades des de la infància.
L’any 2010, la Congregació índia de les Germanes del Cor Immaculat es va establir a la ciutat per treballar amb infants amb discapacitat. Allà han construït una escola que acull 700 estudiants. L’internat atén alumnat amb discapacitat auditiva, visual o amb albinisme, mentre que altres nens i nenes de famílies pobres hi assisteixen en règim de dia.
El 2020, les germanes van sol·licitar a Mans Unides suport financer per ampliar l’escola. Des d’aleshores, els vincles entre St. Mary’s i Mans Unides s’han enfortit.
El centre compta amb 44 docents finançats per l’Estat, a més de dos voluntaris i cinc treballadors generals contractats per l’escola. «Ens esforcem per oferir una educació de qualitat, cobrir les necessitats bàsiques i ajudar l’alumnat a desenvolupar les seves habilitats. Tenim cura d’ells en els seus patiments i tristeses, actuant sempre com a mares», explica la germana Rajamani Arulsamy, directora de St. Mary’s.
Joyline Chimbimbi, de 28 anys, és una de les persones que millor comprèn l’alumnat. Sorda de naixement i sense accés de jove a oportunitats educatives, no va poder desenvolupar habilitats de parla. Òrfena de mare, des dels quatre anys va quedar a càrrec de les germanes a la Unitat per a Persones Sordes del Sagrat Cor, a Ikelenge.
El 2023 es va graduar com a professora de secundària i, des del 2024, imparteix classes a St. Mary’s a alumnes amb necessitats especials, ensenyant totes les matèries en llengua de signes. Destaca en matemàtiques i gaudeix acompanyant l’alumnat.
Actualment, està a l’espera de ser contractada oficialment pel Govern, fet que li permetria rebre un salari adequat i accedir a una pensió, ja que l’escola no pot assumir el sou establert per l’Estat.
Les germanes continuen acompanyant-la, com des de la seva infància. «L’ajudem en el procés per entrar a la nòmina del Govern i també l’assessorarem quan arribi el moment d’escollir company de vida, perquè pugui formar una família i tenir un futur estable», explica la germana Rajamani Arulsamy.
