Hem presentat la nostra Memòria 2022 a l'Associació de la Premsa de Madrid.
Un any en què la pandèmia semblava anar perdent intensitat, segons la presidenta de l'organització, Cecilia Pilar , però en què, «desgraciadament, les conseqüències socioeconòmiques van causar estralls entre les poblacions més vulnerables i la desigualtat més lacerant va augmentar la bretxa entre rics i pobres fins a nivells mai abans vists».
Per pal·liar aquesta desigualtat i gràcies a una recaptació de gairebé 50 milions d'euros, l'ONG de l'Església catòlica va engegar campanyes per promoure la conscienciació i la solidaritat a la societat espanyola. Això li va permetre aprovar 488 nous projectes (a 55 països) per acompanyar persones i comunitats del Sud en la lluita contra la pobresa i en defensa dels drets humans, en un context marcat per l'augment de la fam, la violència, els desplaçaments forçats i els impactes del canvi climàtic, entre d'altres reptes de caràcter global. A més, van concloure amb èxit tres convenis amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) a Senegal , Equador i Filipines.
Per a la presidenta de Mans Unides, «són xifres que causen vergonya i estupor i que, molt ens temem, continuaran augmentant impulsades pels conflictes, el canvi climàtic, l'acaparament de terres, o la proliferació de les activitats extractivistes sense control, que esquilmen camps, contaminen les aigües i arruïnen per sempre la terra que ens dóna menjar. I amb la gana s?intensificarà la pobresa, les guerres, la manca d?oportunitats i les migracions».
Pilar també va recordar el drama de la migració: «Recentment, ho hem vist… El mar Mediterrani s'ha tornat a convertir en la tomba de desenes de persones que, enganyades per màfies de traficants, ho van deixar tot per assolir la seva meta: una Europa que es mostra indiferent davant de la seva desgràcia».
Amb la campanya 2022 ( «La nostra indiferència els condemna a l'oblit»), Mans Unides va treballar per evitar que el mur de la indiferència i la desigualtat condemnin a l'oblit més de mil milions de persones empobrides i famolenques, davant les quals mai no hauríem de tornar la esquena.
«No podem romandre impassibles davant la desigualtat que condemna a l'oblit ia la marginació dones, nens, ancians, persones amb discapacitat, minories ètniques… aquells que representen els “desheretats” de la Terra», ha apuntat Cecilia Pilar.
El 2022, l'informe «L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món» (SOFI) va donar a conèixer una dada alarmant: el nombre de persones que passa gana en un món on es llença el menjar a cabassos hi havia augmentat fins als 828 milions. El canvi climàtic, els conflictes o la COVID-19 van incidir en l'augment de la gana.
Gràcies a més de 73.000 socis i col·laboradors i al treball de gairebé 6.500 voluntaris, els ingressos de Mans Unides van assolir, el 2022, els 49,8 milions d'euros, fet que suposa un descens mínim del 2,0 % davant del 2021. La major part d‟aquests ingressos, el 88,2 % (43,5 milions d‟euros) prové del sector privat (socis i col·laboradors, parròquies, col·legis, empreses…).
Les herències i els llegats van augmentar un 7,4 % respecte al 2021, fins a assolir els 11,4 milions d'euros. El 2022 es van gestionar 171 expedients de testamentaria a 45 de les nostres delegacions. Pel que fa als ingressos provinents del sector públic (Unió Europea, AECID, ajuntaments, diputacions…), van suposar l'11,8% (5,8 milions) del total ingressat.
Per la seva banda, el 2022, les despeses de Mans Unides van assolir els 44,9 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 6% davant del 2021. D'aquestes despeses, el 87,8% es va destinar a les dues finalitats principals de Mans Unides:
La presidenta de Mans Unides va concloure la seva exposició recordant que «la nostra feina pot ser que sigui una gota d'aigua en un oceà sembrat de necessitats i injustícies, però ha fet possible que, d'una manera o d'una altra, canviem la vida d'1,7 milions de persones».
En aquest any, han finalitzat els convenis, impulsades en col·laboració amb AECID, a Equador, Senegal i Filipines.
Ana Pérez i Jessica de l'Olmo , responsables d'aquests convenis, han intervingut també a la roda de premsa de presentació de la Memòria 2022:
«Les dones del projecte amb Maquita, a l'Equador, han perdut la por de parlar en públic, exposar els seus pensaments i defensar-los davant de les burles i crítiques».
"Que anem per la quarta intervenció, parla molt bé del bon funcionament del projecte Karonghen, al Senegal. Les dones han rebut diversos cursos de lideratge, cosa que ha augmentat l'autoconfiança i ara se senten més capaços de prendre les seves pròpies decisions, i exposar-les i defensar-les amb fermesa».
«Intentem fer els projectes als territoris on la injustícia i l'oblit són prominents. També ens agrada que siguin participatius, perquè les comunitats se sentin implicades».
"A l'illa de Mindanao hi ha un conflicte enquistat des de fa temps, molt relacionat amb l'accés a les terres i amb la manca de drets socials bàsics".
«No ha estat fàcil treballar a favor dels drets humans per l'oposició frontal del govern a les Filipines. (...) D'altra banda, la implicació de les famílies i les comunitats ha estat total».
«El lliurament dels joves, sobretot en temes ambientals, ha estat molt notori. (...) L'educació per a la pau ha servit per crear relacions pacífiques entre alumnes i, a més, han estès aquesta harmonia als seus entorns familiars».
