Així ho va afirmar Jose Cobo, cardenal arquebisbe de Madrid, durant la Jornada Nacional.
Ni el fred ni la pluja van impedir un ple total a la parròquia de la Mare de Déu del Mar, al madrileny barri de Sant Blai. A les 10 del matí, els feligresos esperaven expectants l'arribada de monsenyor Jose Cobo, cardenal arquebisbe de Madrid, encarregat d'oficiar la cerimònia. Aquesta va ser retransmesa per La 2 de RTVE a l'espai «El Dia del Señor».
«Per a la fam, no hi ha pla B», va afirmar rotund el cardenal arquebisbe de Madrid al començament de l'homilia. I, després d'explicar com Déu va posar l'home i la dona a la terra amb l'encàrrec de poblar-la i administrar-ne el tresor, va denunciar que aviat els éssers humans «sucumbim a la temptació de ser com déus i ens col·loquem per sobre del bé i del mal». I això, va assegurar, «va ser el començament de les nostres desgràcies».
Monsenyor Cobo va manifestar que els éssers humans «hem posat en risc la nostra supervivència i la nostra casa comuna» en posar al centre les nostres metes, la nostra tècnica i les nostres «pobres mires».
D'aquesta manera, l'arquebisbe de Madrid va encoratjar a actuar contra la injustícia climàtica que pateixen moltes persones, especialment a zones empobrides del nostre planeta. I es va aturar a la «persistent sequera», que obliga molta gent a desplaçar-se per manca d'aliments, de salut, d'habitatge o de vida digna.
«Són els refugiats climàtics, una categoria que, lamentablement, no compta encara amb estatus legal, que ens posa davant els que viuen fora, els oblidats i moltes vegades qüestionats».
Monsenyor Cobo es va referir també a l'encíclica Laudato si' amb què el Papa «pren partit per l'ecologia integral, que és molt més que una mera opció pel verd». «Una opció –explica– que ens vincula al patiment i la fam de moltíssimes persones i que ens posa davant les malalties i les morts tràgiques, la fam i els desplaçaments forçosos en moltíssims casos evitables».
«Els pobles del Sud jutjaran els pobles del Nord». El cardenal Cobo va citar sant Joan Pau II per referir-se a la fractura de desigualtat «cada cop més evident». «Per això –va assegurar el prelat–, cal insistir, com fa Mans Unides, en el concepte d'injustícia climàtica, que no és un esnobisme d'última hora, sinó que suposa vincular la cura que devem a tots els éssers humans –especialment als malalts i els vulnerables– amb la cura que mereix l'obra creadora de Déu».
Aquesta cura de la terra per a l'arquebisbe de Madrid no és una qüestió nova per a la nostra tradició religiosa, sinó que té a veure amb la teologia més bàsica de la creació i també amb l'anhel de cuidar l'obra de Déu.
«No hi ha res pitjor que l'actitud indolent i la indiferència, per això Mans Unides ens convoca a canviar els nostres estils de vida», va exposar José Cobo per explicar que vivim en «una cultura utilitarista, extremadament negligent amb la cura de la vida a tota la seva extensió, que no té escrúpols a maltractar i sobreexplotar el planeta instal·lats en una cultura individualista i del descart».
Però, per al Cardenal Cobo, és possible l'esperança perquè l'efecte ésser humà «va endavant». «Som l'única espècie capaç de canviar el planeta, perquè, a més de naturalesa, tenim història i, sobretot, perquè som criatures capaces de ser tocades per la gràcia de Déu, que fa possible que canviem això, davant d'una actitud depredadora del planeta», va concloure.
