Ens acostem a la realitat violenta del país més poblat d'Àfrica.
La situació al país més poblat d'Àfrica, assegura el pare Jorge Crisafulli, provincial dels salesians a Nigèria i el Níger, és «complexa i plena de desafiaments». És un país amb una història difícil i plena de contradiccions.
El 14 d'abril passat, es van complir 10 anys del segrest de 279 nenes en una escola femenina de la localitat de Chibok, situada al nord de Nigèria. Boko Haram, el grup islamista radical que opera al nord-est del país africà, va reivindicar l'autoria d'un fet que va copar els titulars de la majoria dels mitjans de comunicació del món i que va donar lloc al moviment #bringbackourgirls, una campanya sense precedents a les xarxes socials, que reclamava la tornada de les nenes a casa seva.
Deu anys després encara no sap quina ha estat la sort de gairebé un centenar d'aquestes nenes. Per les que van aconseguir escapar o van ser alliberades pels membres de Boko Haram, se sap que van ser utilitzades com a esclaves sexuals, violades i maltractades i que moltes van ser casades per força amb els membres del grup terrorista.
El 2024, Boko Haram encara actua al nord-est de Nigèria i, encara que les seves accions han anat perdent força i notorietat, els segrestos massius i els assassinats i matances de civils —cristians i musulmans no radicalitzats—, encara proliferen en aquesta regió del país. I, malauradament, en els últims anys, el modus operandi de Boko Haram és replicat en altres zones del país —sobretot al nord-oest— per grups de bandits que han convertit aquesta forma brutal de delinqüència en la font d'ingressos més gran.
El modus operandi de Boko Haram és replicat en altres zones del país.
Les enormes riqueses naturals i humanes de Nigèria no redunden en el bé de la població que, majoritàriament, viu amb poc més d'1,5 dòlars al dia. A això cal sumar-hi la divisió ètnica i geogràfica, que divideix el país entre el nord àrid i sec, amb la majoria de la població musulmana, i el sud, ric en recursos naturals, amb una població fonamentalment cristiana i animista.
El nombre de desplaçats interns (IDP), que fugen de la violència a les seves comunitats, no para d'augmentar. Segons diverses organitzacions internacionals, la xifra podria arribar als 3 milions a tot el país, encara que la majoria es concentren al centre i l'oest del nord de Nigèria, on actuen grups armats i bandits. Això ha portat Mans Unides a col·laborar en un projecte de suport a aquestes persones que han hagut de deixar tota una vida enrere i que carreguen a l'esquena amb la motxilla de la por i el trauma que han viscut.
Es tracta d'una iniciativa, posada en marxa pel Servei Jesuïta al Refugiat (JRS per les sigles en anglès), orientada a reduir el patiment, millorar la salut mental i el benestar psicosocial i fomentar la protecció de 3.500 IDP.
Recentment, i en tan sols una setmana, més de 500 dones i nens van ser segrestats per gihadistes i altres grups armats a diverses zones del país. Per al salesià Crisafulli, el perquè d'aquests segrestos i aquesta violència resideix no només en el factor religiós i ètnic, sinó també en el factor pobresa i misèria. Això va fer que, el 2023, es comptabilitzessin més de 4.300 segrestos a tot el país.
«Hi ha grups de gent, pobre i no tan pobre, que han vist que aquests segrestos poden ser una font d'ingressos, suculenta i sostenible. Ara són grups de bandits que estan assetjant la població al nord-oest, centre, sud-est i sud-oest de Nigèria. (...) Els criminals volen fer-se rics a costa del patiment del poble pobre i oprimit», sentencia Crisafulli.
El pare Crisafulli elabora el relat del què suposa la presència d'aquests grups, i sobretot de Boko Haram, als llogarets que ataquen:
«Roben menjar, collites, fruites, verdures i animals, i cremen i ho destrueixen tot, sobretot si es tracta d'enclavaments cristians. Prenen àrees, regions i ofereixen protecció a la gent dels llogarets, els subjuguen i la gent els ofereix informació i ajuda».
Els diners dels rescats serveixen Boko Haram per comprar vehicles i armes, algunes sofisticades. I no és estrany veure'ls arribar en camionetes Toyota amb metralladores ben muntades a les caixes.
«D'on treuen aquests vehicles i les armes? Qui les proporcionen? Com entren al país sense el coneixement de les autoritats polítiques, militars i policials? Quins països estan darrere de la venda d'aquestes armes?», es pregunta el salesià d'origen argentí. Preguntes per a les quals, és clar, no obté resposta.
Tampoc entén Crisafulli com la comunitat internacional no actua contra els greus abusos a què són sotmeses les dones i les nenes. «Una cosa que podria semblar una pel·lícula de terror, però que és una tragèdia real del segle XXI», lamenta.
«Tantes declaracions dels drets dels nens i nenes al món, a l'Àfrica, belles teories, nodrits congressos internacionals i nacionals, simposis, etc., però milers i milers de nens i nenes nigerians continuen crucificats, esperant el seu Diumenge de Pasqua», denuncia el provincial dels salesians a Nigèria i el Níger.
«El fonamentalisme de Boko Haram és un perill per a la seguretat i la unitat de Nigèria. Han tingut incursions al centre del país i al sud-oest. Això és un mal signe», declara.
La por és que tota aquesta violència, radicada al nord del país, s'estengui a la resta del territori.
Per al religiós, l'única manera d'aturar aquesta expansió és que intervingui el govern, a través dels serveis d'intel·ligència i de seguretat. I que ho faci, també, al nord-oest i al sud-est que estan «en mans de colles de bandits i segrestadors».
Tot i això, assegura Jorge Crisafulli, la vida continua «normalment», dia a dia.
Mans Unides treballa a Nigèria des del 1991. Aquests anys, ha posat en marxa 118 projectes per import proper a 4,5 milions d'euros. La majoria d‟aquests projectes, el 41% han tingut l'educació com a protagonista. Els projectes de caràcter sanitari suposen el 16%, mentre que el sector de drets humans i societat civil arriba al 15,2% d'aquestes iniciatives.
