L'abocament afecta a les comunitats indígenes dels rius Coca i Napo.
El 28 de gener es va produir un nou vessament de 6.300 barrils de cru a causa del trencament de l'oleoducte que transporta el petroli des del nord de l'Amazònia fins al port de Maragdes en la costa equatoriana. Aquest vessament colpeja de nou als rius Coca i Napo i afecta a desenes de comunitats indígenes a conseqüència de la contaminació dels llits i riberes.
Fa menys de dos anys, un altre abocament de cru en els rius Coca i Napo va afectar a prop de 150 comunitats i 97.000 persones. I la història es repeteix.
Segons un comunicat oficial de l'empresa Oleoducte de Crus Pesats Equador (OCP), operadora del ducto, el trencament va ocórrer per la caiguda d'una roca de vuit tones sobre l'oleoducte degut a la fragilitat del sòl i les constants pluges en la zona. No obstant això, segons ens informa el Front de Defensa de la Amazonía (FDA), soci local de Mans Unides a la regió, alguns habitants asseveren que la causa del trencament del tub hauria estat la pressió del propi petroli en un tram en el qual no s'havia soldat bé el ducto.
En qualsevol cas, i amb independència de la causa principal del trencament del tub, la veritat és que, segons el Ministeri d'Ambient, Aigua i Transició Ecològica, el petroli vessat ha afectat una àrea de 21.000 metres quadrats, coberta de vegetació i travessada per rierols i rius que desemboquen en el riu Coca, tributari del riu Napo.
El FDA adverteix que abans que comencessin les accions per a contenir el seu flux, el petroli abocat ja havia desembocat al riu Coca per mitjà dels rius Pedra Fina i Montana, així com pels pendents, arribant al riu Napo l'endemà del vessament. Només uns dies més tard del succés, ja era evident l'afectació en la part baixa, a 100 quilòmetres aproximadament de l'origen del vessament: taques de petroli cobrien la sorra, els enderrocs i la vegetació de les ribes, com es va poder observar en la zona de la parròquia Sant Carles, en la Joia dels Sachas. Les afectacions al sòl, aigua i vegetació són evidents i innegables.
D'acord amb el Ministeri d'Energia i Mines, els 6.300 barrils de cru vessats han arribat a zones protegides com l'àrea del Yasuní, un dels espais més biodiversos del planeta, incloent el Parc Nacional Cayambe Coca, conegut per ser hàbitat d'espècies protegides i per ser la reserva que protegeix una de les principals provisions d'aigua del país.
En les riberes dels rius Coca i Napo s'assenten desenes de comunitats, pertanyents especialment grup indígena kichwa. Les famílies depenen de l'aigua d'aquests rius per a consum domèstic, per a pescar, per a la cria d'animals i per a poder desplaçar-se d'un lloc a un altre de la conca, sobretot en el cas del riu Napo.
Per aquesta raó, la contaminació de l'aigua d'aquests rius afecta greument a la vida d'aquestes comunitats, tant per la importància de l'aigua per a la seva manera de vida, com per les fortes emanacions tòxiques que es disseminen en l'ambient i que provoquen problemes de salut com a maldecaps, marejos i nàusees.
En anys anteriors també es van succeir vessaments de menor magnitud, ja que aquesta zona (la coneguda com El Salat o el Reventador) és d'alt risc per les freqüents pluges i les alteracions sísmiques derivades de la proximitat del volcà Reventador.
Però el vessament de l'abril de 2020 va ser especialment greu: el trencament dels oleoductes de crus pesats i el transequatorià (operat per l'empresa estatal de petrolis, Petroecuador), va provocar un vessament de més de 15 mil barrils. Com a conseqüència, milers d'indígenes kichwa, que viuen a la vora dels rius Coca i Napo, van passar gairebé dos anys sense aigua potable, sense aliments i sense un medi ambient saludable.
Les condicions geològiques del sòl van provocar l'erosió regressiva que va ocasionar el vessament i, tant els pobladors com les organitzacions que treballen en la zona, asseguren que es podria haver evitat si s'haguessin pres les precaucions adequades, ja que l'erosió va començar al febrer amb la desaparició de la cascada de Sant Rafael.
Com assenyalava Carlos Vicente Alconcé, responsable de projectes de Mans Unides a l'Equador, en un article publicat un any després, el sistema judicial de l'Equador va rebutjar la demanda de protecció sol·licitada per les comunitats afectades, encara que sí que va reconèixer els impactes generats pel vessament: «Les comunitats van haver de resignar-se amb els pocs suports rebuts com a part de les accions de mitigació iniciades per l'empresa operadora dels oleoductes, així com amb altres suports provinents d'organitzacions internacionals com Mans Unides», explicava en aquell moment Alconcé.
«Des de l'òptica dels drets humans, el que està ocorrent és una flagrant vulneració dels mateixos –continuava Alconcé en el mateix article–, ja que aquestes comunitats pageses i indígenes han hagut de conviure per dècades amb aquests passius generats, directament o indirectament, per l'explotació petroliera, i això a pesar que la Constitució Equatoriana és garantista i fins i tot qualifica a la Naturalesa com a subjecte de drets».
La situació en l'Amazònia és molt greu: els danys mediambientals amenacen de manera directa les maneres de vida de més de 34 milions de persones de més de 400 pobles indígenes, així com a la seva integritat física, cultural i espiritual.
