Evitem que la pandèmia empenyi a la fam i la pobresa a milions de persones

La pobresa multidimensional afecta avui a 1.300 milions de persones.

L'agricultura sostenible està salvant de la fam a moltes famílies.
  • Mans Unides denúncia la indiferència internacional davant la dramàtica realitat que viuen 1.300 milions de persones afectades per la pobresa

  • L'ONG alerta de l'increment de la fam a escala mundial i el greu impacte de la pandèmia, que podria sumar fins a 132 milions als 690 milions de persones que pateixen fam. La crisi del coronavirus amenaça amb tirar per terra una dècada d'avanços enfront de la pobresa.

  • L'enfortiment de l'agricultura familiar sostenible, la defensa dels drets humans i el canvi dels estils de vida i consum són àmbits estratègics identificats per l'ONG per a lluitar contra la fam i la pobresa.

     

Amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació i el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa –el 16 i 17 d'octubre, respectivament¬–, Mans Unides denúncia la indiferència internacional davant la dramàtica realitat que viuen 1.300 milions de persones afectades per la pobresa multidimensional. Així mateix, l'ONG recorda que, als 690 milions de persones que pateixen fam en el món, se sumarien entre 83 i 132 milions més arran de la crisi generada pel coronavirus, segons estimacions de l'últim informe publicat per FAO.

Per a l'ONG de desenvolupament de l'Església catòlica a Espanya, els avanços continuen sent lents i insuficients per a aconseguir les metes establertes en els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l'erradicació de la fam i la pobresa. A tenor de les dades ofertes per Nacions Unides, l'escenari és alarmant: la fam en el món no ha deixat d'augmentar des de 2014 i s'estima que, l'any passat, prop de 2.000 milions de persones no van poder accedir regularment a aliments innocus, nutritius i suficients, el 21,3% (144 milions) dels nens menors de cinc anys va sofrir retard del creixement i el 6,9% (47 milions) emaciació o aprimament patològic.

Sabem que el sofriment de tantes persones no es deu a l'escassetat de recursos ni a causes naturals sinó a estructures injustes i relacions que estan basades en la desigualtat (Fidele Podga). 

Badibahal, India - Foto Ana Luna Manos UnidasLes causes de la fam: diverses i interrelacionades

«Des de fa dècades sabem que el sofriment de tantes persones no es deu a l'escassetat de recursos ni a causes naturals –afirma Fidele Podga–, sinó a estructures injustes i relacions que estan basades en la desigualtat». Per al coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides, els factors de fons són molt diversos i interconnectats: «la inequitat en l'accés als béns, el consumisme dels més rics, els intercanvis comercials injustos, les conseqüències del canvi climàtic, l'acaparament de terres amb finalitats extractives i agroindustrials, l'especulació amb el preu dels aliments, un sistema alimentari que no està dissenyat per a satisfer les necessitats de la gent, les guerres i conflictes interessats i, en definitiva, l'explotació d'unes persones per unes altres i d'uns països per uns altres».

A aquestes causes s'afegeix, segons Podga, la «indiferència còmoda, freda i globalitzada» a la qual es refereix el papa Francesc en Fratelli Tutti, l'encíclica publicada el 3 d'octubre. «Aquesta indiferència –explica Podga– caracteritza al món contemporani i ens empeny a entotsolar-nos i desentendre'ns dels altres. Creiem que és urgent despertar d'aquesta abstracció i actuar, traient forces d'on puguem, perquè no volem fer cap pas enrere en la lluita contra la fam».

Malaui_Foto Beatriz Hernáez_ManosUnidasLa pandèmia colpeja amb gravetat a les poblacions més vulnerables

En aquest sentit, Encarni Escobar, de l'Àrea de Projectes de Mans Unides, assegura que «la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la pandèmia del coronavirus amenaça amb tirar a baix una dècada d'avanços enfront de la pobresa, segons estimacions de Nacions Unides. La pèrdua d'ingressos, els fràgils sistemes de protecció social i l'augment dels preus estan afectant majorment les persones més vulnerables i estan empenyent a la fam a poblacions que abans estaven fora de perill, com els 29 milions de llatinoamericans que cauran sota el llindar de la pobresa a causa de la pandèmia, segons dades de CEPAL».

Cutervo, Perú - Foto ESCAES Manos Unidas

Exemples d'aquests impactes es troben en qualsevol país d'Àfrica, Àsia i Amèrica en els quals treballa Mans Unides. «Al Perú, el confinament i el tancament dels mercats majors ha fet molt de mal a les famílies pageses –afirma María del Carmen Parrado, coordinadora de ESCAES, soci local de Mans Unides al país–, perquè els preus dels productes agrícoles van baixar i, amb ells, els ingressos amb els quals compten per a subsistir».

En Mzimba, Malaui, comunitats pageses colpejades per la fam, les sequeres i els desastres naturals s'esforcen per garantir la seva alimentació en un context agreujat pel coronavirus. «El “normal” en aquesta zona és fer un menjar al dia a base d'unes farinetes de farina de blat de moro», diu Beatriz Hernáez, responsable de projectes de Mans Unides en Malaui. «L'agricultura és molt estacional i depèn d'un clima cada vegada més difícil i d'un petit comerç d’intercanvi en el qual el valor de canvi és un sac de blat de moro. Per aquesta raó, un jutge va aixecar el confinament decretat pel govern que impedia a les famílies els intercanvis locals. La situació del país davant la pandèmia és preocupant: una de les més altes densitats de població a Àfrica, un sistema sanitari molt feble i una població migrant en ple retorn des de Sud-àfrica».

Una cosa similar succeeix en Badibahal, l'Índia, on el tancament dels circuits comercials va provocar la pèrdua de la pràctica totalitat de la collita de primavera, a excepció del poc que els pagesos van poder vendre «porta a porta». Com relata la germana Shanti Priyal, del Centre de Desenvolupament Social Bethany, soci local de Mans Unides, «els petits pagesos gairebé no estan accedint a les ajudes del govern, han perdut els diners invertits en els seus cultius i no estan podent retornar els préstecs contrets amb els propietaris de terres».

Es més necessari que mai acompanyar a la població exclosa i consolidar la seva resiliència i els seus mitjans de vida amb el suport dels nostres projectes (Encarni Escobar).

Cutervo, Perú - Foto ESCAES Manos Unidas - Hambre y pobrezaTres reptes per a lluitar contra la fam en temps de coronavirus

«La magnitud d'aquesta crisi ens posa a prova –afirma Encarni Escobar– i ens empeny a assumir reptes que no són nous però sí ineludibles, ja que és més necessari que mai acompanyar a la població exclosa i consolidar la seva resiliència i els seus mitjans de vida amb el suport dels nostres projectes».

Badibahal, India - Foto Ana Luna Manos Unidas - Hambre y pobrezaEl primer repte és garantir l'accés a aliments innocus, nutritius i suficients. Per a això, Mans Unides dóna suport a iniciatives agroecològiques de petits agricultors, tracta d'assegurar fonts d'aigua adequades i reforça els sistemes de processament i comercialització. «En aquests mesos de pandèmia, l'agricultura familiar sostenible ha salvat a moltes comunitats de la fam», assegura Encarni Escobar¬. «A través de formació, infraestructures d'aigua i el suport tècnic i financer, apostem pels mercats locals, l'associació entre productors i l'accés a la terra i els mitjans de producció, perquè les famílies obtinguin ingressos més estables i no es vegin obligades a migrar a les ciutats», afegeix.

«El segon repte és aconseguir que les organitzacions locals siguin cada vegada més fortes i estables perquè reivindiquin i defensin els seus drets», diu Encarni Escobar. «Si no aconseguíssim això, seria pa per a avui i fam per a demà. Per això promovem processos de capacitació i acompanyament en la defensa dels seus drets, una cosa que avui és cada vegada més important, ja que els drets estan encara menys garantits amb l'excusa de la pandèmia: hi ha més abús de poder, violència i impunitat».

Fidele Podga parla d'un tercer repte, «potser el més important i el més complex: transformar els nostres estils de vida i consum perquè siguin una autèntica vacuna contra la fam i la pobresa». Podga anima que cada persona es faci diverses preguntes: «què menjo?, quant menjo?, quant llenço a les escombraries?, on compro?, qui ho produeix?, on ho produeix?, com ho produeix?, per a què ho produeix?, on inverteixo els meus estalvis?».

Per al coordinador del departament d'Estudis de Mans Unides, «no es tracta de respondre a aquestes preguntes amb ànim acusador ni culpabilitzador, sinó amb profunda responsabilitat, perquè ens ajudi a situar-nos entre els dos tipus de persones que identifica el Papa en la seva última encíclica: “les que es fan càrrec del dolor i les que passen de llarg”, perquè, com diu només unes línies després, en aquests moments de crisis l'opció es torna apressant: “tota persona que no passa de llarg, o bé està ferida o està posant sobre les seves espatlles a algun ferit”».
 

Durant els mesos de pandèmia i amb l'objectiu de pal·liar les necessitats alimentàries i sanitàries de les poblacions més empobrides, Mans Unides ha fet costat a més de 1,2 milions de persones a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, a través de 129 projectes d'emergència per un import superior als 3,2 milions d'euros. Així mateix, l'ONG ha hagut de reformular gairebé 180 programes de desenvolupament ja en marxa per a adaptar-los a les necessitats més apressants de les poblacions amb les quals treballa.

***

Festival de Clipmetrajes 2020-2021 - Manos UnidasFestival de Clipmetratges

El 15 d'octubre Mans Unides posa en marxa la XII edició del Festival de Clipmetratges que, en aquesta ocasió, té l'objectiu de defensar el dret a la salut.

El Festival de Clipmetratges de Mans Unides és una activitat d'educació per al desenvolupament que té com a objectiu promoure, fonamentalment entre els joves, la consciència social i el compromís.

Els participants presentaran a concurs un vídeo d'un minut de durada que visibilitzi la desigualtat en l'accés als recursos sanitaris que sofreixen les persones més empobrides.

Tota la informació en www.clipmetrajesmanosunidas.org

També et pot interessar

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te