El Papa visita l'hospital psiquiàtric de la Creu, que rep el suport de Mans Unides

Durant el seu viatge al Líban i Turquia, el papa Lleó XIV ha visitat, a Beirut (Líban), l’Hospital de la Creu, gestionat per les germanes franciscanes de la Creu, soci local de Mans Unides al país asiàtic. Es tracta d’una congregació libanesa que té 240 membres i disposa de centres hospitalaris amb capacitat per a un total de 3.000 llits. El 85 % dels pacients d’aquests centres són persones pobres que no poden pagar.

Un d’aquests centres és l’Hospital Psiquiàtric de la Creu, al nord de Beirut. Allà, Lleó XIV ha fixat la seva mirada en el rostre dels pobres; pacients amb malalties mentals de diferent grau ingressats al sanatori. El que es viu en aquest lloc és una exhortació per a tothom: no podem ignorar una societat que, a tota velocitat, oblida els pobres. En el rostre ferit dels pobres hi veiem imprès el sofriment dels innocents i, per tant, el sofriment de Crist, ha declarat el Pontífex.

A l’hospital, on les germanes van rebre el Papa amb una emoció incontenible, hi ha ingressats més de 800 pacients. Entre ells, nois joves, gairebé adolescents, molts dels quals sense possibilitat de millora, que les seves famílies han deixat a la cura de les germanes per manca de recursos econòmics o per no poder afrontar la malaltia. La germana Maria, directora del centre, va saludar el Papa amb unes paraules que descriuen la seva tasca entre els més necessitats i vulnerables: Benvinguts a l’hospital de la Creu, l’hospital que no tria els seus pacients, sinó que acull amb amor aquells que ningú ha triat. Amb la vostra presència, doneu testimoni que aquests oblidats no són una càrrega per a la societat, sinó el tresor de l’Església.

El sanatori, que es manté principalment gràcies a donacions d’organitzacions cristianes, és l’únic centre d’aquest tipus a tot el Líban i el Pròxim Orient.

En la darrera visita de Mans Unides al país asiàtic, els nostres companys del departament d’Àsia van poder conèixer de primera mà la tasca que les germanes duen a terme amb aquestes persones. La manca de recursos econòmics és evident i es reflecteix en les instal·lacions on les religioses i el personal contractat aboquen el seu amor i els seus coneixements als malalts. Ramón Álvarez, responsable de projectes de Mans Unides a Àsia, relata:

Veiem el psiquiatre dels nois joves que està preparant, juntament amb les infermeres, la medicació que han d’administrar els pròxims dies. Ens diu que aquests joves, quan ingressen, ja no en surten mai. De manera molt gràfica, ens explica que aquests nois “compren un bitllet d’anada, però no hi ha tornada”

Amb els interns de més edat, la situació és força similar, tot i que alguns passen festes i vacances amb la família, amb assessorament de l’hospital.

Mans Unides està donant suport a l’equipament de la nova cuina que s’ha construït a l’hospital. Donar menjar a centenars de persones cada dia requeria unes instal·lacions adequades. Les germanes, evidentment, necessiten tota mena d’ajuda, ja que fan una tasca que no fa ningú i que és molt necessària per a la dignitat, la mínima dignitat, d’aquestes persones i de les seves famílies, assegura Álvarez.

El papa Lleó XIV, conscient de les moltes dificultats a què s’enfronten les germanes en la seva tasca diària, les ha exhortat a no deixar-se vèncer per la impotència. De vegades pot aparèixer el cansament o el desànim, sobretot per les condicions no sempre favorables en què treballen. Us animo a no perdre l’alegria d’aquesta missió i, malgrat algunes dificultats, us convido a tenir sempre present el bé que podeu fer. És una gran obra als ulls de Déu.