Mans Unides presenta oficialment la seva Campanya 2023.
En una roda de premsa celebrada el dimarts 7 de febrer a la Associació de la Premsa de Madrid, va arrencar la seva nova Campanya («Frenar la desigualtat és a les teves mans») en què l'ONG de l'Església catòlica centrarà el seu treball en denunciar com la desigualtat s'ha convertit en l'amenaça més gran a nivell mundial i provoca que milions d'éssers humans visquin en la pobresa.
La presidenta de Mans Unides, Cecilia Pilar Gracia, ha fet esment en el seu discurs a l’«enorme bretxa de desigualtat que separa els més rics dels més pobres i que, malauradament, no deixa de créixer. La riquesa no entén de pandèmies ni de crisi (segons Forbes la riquesa va créixer un 9,8% el 2021 i l'1% de les fortunes globals comptaven amb més del 45% de la riquesa total) i sempre troba la manera de créixer, encara que, tristament, aquest increment no es reflecteix igual en tots els éssers humans». Per això, 1.300 milions de persones pateixen pobresa multidimensional, gairebé 700 milions viuen en pobresa extrema i 828 milions passen gana en un món on es llença el menjar a cabassos.
Una dada que, com ha manifestat Cecilia Pilar, «hauria d'avergonyir-nos i moure les nostres consciències fins a preguntar-nos: Com podem permetre que cada 9 segons mori una persona de fam? La fam d'aquests milions de persones sempre sembla que és cosa d'altres… D'altres que no semblen ser persones, sinó números, dades i estadístiques…», assegura. «Perquè la desesperació i la guerra no venen, tret que ens toquin de prop. O que siguin les seves víctimes les que toquin a les nostres portes, demanant asil, compassió i, llavors, només llavors, reaccionem... ¡I com reaccionem!».
1.300 milions de persones pateixen pobresa multidimensional, gairebé 700 milions viuen en pobresa extrema i 828 milions passen gana en un món on es llença el menjar a cabassos.
"Fa 64 anys que Mans Unides va fer de la lluita contra la fam el seu principal objectiu", ha explicat la presidenta de l'entitat. «I no ens deixarem mai vèncer pel pessimisme ni creure que la victòria davant la desigualtat és un repte impossible. Nosaltres, ens enfrontem a aquestes inequitats que maten i empobreixen amb feina i amb fets, perquè, com ens demana el Papa: “enfront dels pobres no es fa retòrica, sinó que es posen fil a l'agulla”».
«Per això acceptem el desafiament de “somiar i pensar en una altra humanitat” que ens proposa Francesc», ha afirmat. “Gràcies al suport, a les mans generoses, dels nostres més de 70.000 socis i al treball dels nostres més de 6000 voluntaris, hem aprovat gairebé 500 projectes de desenvolupament a 55 països. I el 2023 continuarem necessitant més mans. Mans que ens acompanyin a la nostra tasca de portar l'educació i la sanitat als llocs més remots del món. Mans decidides a donar suport a la creació de llocs de treball dignes que permetin trencar el cercle de la pobresa. Mans que assisteixin a les poblacions més vulnerables en la lluita per la terra i pel dret a l'alimentació. Mans que tinguin cura i protegeixin el medi ambient…».
Escolta la intervenció de Cecilia Pilar
Llegeix el discurs complet de Cecilia Pilar
El misioner combonià, Dário Bossi, talià però naturalitzat brasiler, ha estat l'encarregat de continuar la roda de premsa després de la intervenció de la presidenta. Dário ha començat la xerrada explicant que es dedica «fonamentalment a donar suport a la causa de les comunitats i territoris martiritzats per l'extractivisme predatori i la mineria». Per a aquesta lluita, el pare ha afirmat que han entrellaçat xarxes de resistència, com “Justiça nos Trilhos”, a l'Amazònia brasilera, i la Xarxa ecumènica “Iglesias y Minería”, a diversos països de Llatinoamèrica.
«A casa nostra, encara és temps de relacions colonials. Hi ha l'explotació econòmica, però també hi ha opcions polítiques i models religiosos que no s’alliberen d’aquesta visió de dependència i saqueig de riqueses materials i culturals», ha exposat el missioner combonià.
Sobre les empreses fusteres de la regió Piquiá, Maranhão, a l'Amazònia oriental del Brasil, el lucre del qual sembla estar per sobre de tot, no ha dubtat a afirmar que «han transformat de manera definitiva i irrecuperable una regió sencera, que ara depèn molt d’elles. Els governs han invertit en aquest model de saqueig de tot allò que es pot arrencar de les entranyes de la nostra terra… i han debilitat altres iniciatives de vida i equilibri als territoris, com la producció familiar, l'agroecologia o el comerç local».
«No ens oblidem dels crims ambientals de la multinacional Vale S.A., responsable dels desastres de Mariana i Brumadinho, que van matar centenars de persones i van contaminar dues conques hidrogràfiques senceres», ha explicat en una barreja de ràbia i tristesa. A això, ha afegit que els líders de les comunitats que s'enfronten a aquestes empreses acaben sent calumniats, criminalitzats i fins i tot amenaçats de mort.
Els líders de les comunitats que s'enfronten a aquestes empreses acaben sent calumniats, criminalitzats i fins i tot amenaçats de mort.
El pare Bossi va prosseguir la seva ponència explicant tres exemples de lluita en contra de les empreses extractivistes:
«En la mesura que prenem consciència de la nostra responsabilitat davant de la desigualtat i, sobretot, del nostre poder per canviar la realitat, estarem obrint els ulls al món i col•laborant per reduir l'impacte injust de la desigualtat en les vides de milions de persones», va concloure el religiós italià.
En el seu al·legat final, Dário Bossi va llançar un discurs impactant i alhora esperançador: «S'ha de donar autoritat als crits, els anomenats i les respostes que vénen d'aquests territoris. Cal construir aliances estables i suports innegociables amb aquestes terres i els seus pobles! el moviment polític més eficaç i urgent és el reconeixement del dret d'aquests pobles a les seves terres i plans de vida, el protagonisme dels pobles lliures als seus territoris. Estic aquí per renovar la nostra comanda de solidaritat, no només financera, sinó de fraternitat i sororitat efectiva entre comunitats de les nostres terres i gents, perquè s'agermanin. Podem, junts, investigar i denunciar la cadena de subministrament que connecta les violacions de drets a les nostres regions als productes venuts als seus països. Gràcies a Mans Unides per campanyes com la de la “Diligència Deguda”, perquè les empreses es facin responsables de manera efectiva de la defensa dels drets humans i dels impactes negatius que genera la seva activitat».
EscOLTa la intervenció de Dário Bossi
LLEGEIX LA XERRADA completa de Dário Bossi
Després del pare Dário, ha pres la paraula Virgínia Alfaro, missionera laica de Misevi, associació missionera, Seglar i Vincena, que actualment treballa a Angola.
«Mans Unides i Misevi som companyes de camí i les dues organitzacions ens esforcem per contribuir a la construcció d'una societat més justa i fraterna. En el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible treballem per una educació de qualitat i per facilitar l'accés a l'educació», ha explicat Alfaro.
A això ha afegit: «A Angola, el 22 % dels nens i nenes en edat escolar estan fora del sistema educatiu primari. Aquesta és una xifra impactant que, per a nosaltres, té darrere noms, cares i històries conegudes. Per això ens esforcem per crear oportunitats d'educació preescolar, facilitar i acompanyar l'accés a educació primària».
«Al país africà, encara hi ha una bretxa de gènere a l'àmbit educatiu, especialment en l'arribada a l'educació secundària, on es registra un gran abandonament escolar femení. En la majoria dels casos per motius d'embaràs a l'adolescència, de manera que, novament, la dona està en posició de desigualtat. La dona a Angola és la base de la vida familiar i per això és fonamental crear oportunitats que tindran efecte multiplicador a tota la família», explicava la missionera vicenciana.
La malària és la causa principal de morts a Angola. La mortalitat afecta sobretot menors de cinc anys i dones embarassades.
«La malària pot arribar a ser cerebral i deixa empremtes inesborrables, sobretot a la infància, en el desenvolupament evolutiu dels menors; limita la vida productiva dels adults i compromet l'economia familiar, perquè no sempre hi ha medicines gratuïtes a l'hospital i cal comprar-lo, deixant menjar per poder tenir accés a la medicació. Això en el millor dels casos, quan la malària no s'acaba en mort», narrava Virginia.
Juntament amb Mans Unides, Misevi desenvolupa a Angola iniciatives per promoure informació, sensibilització, educació i compromís, tant personal com comunitari, en relació amb la gestió del medi ambient, a la prevenció de malalties i al tractament correcte i clínic dels problemes de salut, especialment en els menors.
«Misevi i Mans Unides treballem per promoure canvis, no només en persones, canvis a les dinàmiques familiars, als barris, al sistema social. Promoure accions que provoquin moviments sense opció a la reculada, punts d'inflexió a les vides de les persones i els seus ambients», ha detallat Alfaro.
Virginia va finalitzar la seva intervenció amb una referència a la llengua angolesa Umbundu: «Hi ha un refrany en aquesta llengua que afirma: “Qui menja de pressa, no està pensant en els altres. Aquell que menja ràpidament practica la desigualtat, no està pensant en la fam dels altres”. Un cop més, frenar la desigualtat és a les nostres mans».
