Que la crisi no sigui una excusa per a donar l'esquena als qui passen fam.
En la roda de premsa de presentació de la Memòria d'Activitats de Mans Unides corresponent a 2020, l'ONG de l'Església catòlica d'Espanya ha rendit comptes del treball realitzat en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la sensibilització; una labor que va estar marcada, irremeiablement, per la pandèmia de COVID-19 i el seu impacte en les poblacions més empobrides.
Clara Pardo, presidenta de Mans Unides, va voler ressenyar com el mes d'abril (i només el mes d'abril), quan el món -i fonamentalment occident- es debatia entre la incredulitat i la incertesa, els ingressos de Mans Unides van sofrir un descens de gairebé un 40 per cent respecte al mateix mes de l'any anterior; un minvament motivat, fonamentalment, pel tancament de les activitats que cada any es posen en marxa en les 72 delegacions de Mans Unides. “Sense aquests fons i les recaptacions en parròquies i col·legis, els nostres ingressos van sofrir un descens més que considerable”, ha explicat Pardo, per a afegir, després, que, gràcies a la immensa solidaritat dels socis i col·laboradors, “a Mans Unides acabem l'any amb una recaptació una mica superior als 42 milions d'euros, només un 2,6 per cent menys que l'any 2019”.
La millora que s'experimenta en països en els quals la vacunació va més ràpida, no ha de fer-nos deixar de costat a milions de persones les vides de les quals segueixen en risc en països que no estan preparats per a fer front a la Covid-19.TUIT
“Demano a tots que aquesta crisi no sigui l'excusa per a donar de nou l'esquena als centenars de milions de persones que viuen condemnades des del seu naixement a la fam i a la pobresa. No aixequem nous murs que impedeixin l'avanç de les societats més empobrides”, va demanar Pardo, abans de recordar “quan, encara afectats pel que estava ocorrent, ens prometíem sortir junts i enfortits de la crisi”.
LLEGEIX aquí el discurs complet de Clara Pardo.
Per part seva, Pedro Camajá Botó, activista polític, defensor de drets humans a Guatemala i director de Fundebase, soci local de Mans Unides que porta 25 anys treballant amb els pobles indígenes i pagesos al país centreamericà, va fer un repàs del que el coronavirus i les mesures de restricció de moviment “implementades amb excusa de la pandèmia”, han suposat per a les comunitats més pobres de Guatemala. “Aquests impactes confirmen les grans bretxes de desigualtat social i econòmica que existeixen al país”, va assegurar Camajá.
“El govern va aprofitar el context de la pandèmia per a imposar l'estat de setge en llocs on hi ha interessos extractius. Aquestes mesures són un clar missatge de repressió contra defensores i defensors de drets humans; de fet, l'any 2020 van augmentar les agressions contra aquest col·lectiu, arribant-se a comptabilitzar 1004 agressions de tota mena, el nivell més alt de l'últim cinc anys”, va denunciar l'activista guatemalenc.
Per al director de Fundebase, “una altra de les greus conseqüències de la pandèmia, ha estat l'increment de la violència intrafamiliar i contra les dones, que les estadístiques oficials situen en el 5% però que, no obstant això, informes extraoficials asseguren que ha estat molt més elevat” va explicar.
Camajá va relatar, també, com els coneixements i pràctiques ancestrals de les poblacions indígenes, tant en l'àmbit sanitari com en l'agroecològic, van ser fonamentals perquè les famílies pageses indígenes poguessin fer front a les conseqüències de la pandèmia. “Les famílies indígenes que viuen i treballen l'agroecologia, van aconseguir autoproveir-se d'aliments i gràcies a la generació d'excedents en la producció familiar, van ser els principals proveïdors d'aliments per a les seves comunitats davant les limitacions de mobilitat”, va exposar.
Llegeix aquí el discurs completo de Pedro Camajá
Des de Camerun, la germana Pilar Cobreros, directora de el Hospital Notre Dóna'm de la Sante, en Dschang, va assegurar que un dels sectors de població més afectats per la pandèmia ha estat la població anglòfona desplaçada “que han deixat les seves llars per la inestabilitat i violència existent a la seva regió i s'han establert en Dschang per a poder sobreviure i perquè els joves puguin continuar amb la seva formació acadèmica”, va comentar.
La religiosa de La Rioja, soci local de Mans Unides a Camerun, va explicar la situació de la vacunació al país africà. “A Camerun, ara mateix, ens enfrontem al problema de la vacunació. Encara que en els mitjans de comunicació es parla molt del tema i es mostren algunes fotos de personalitats vacunant-se, la realitat és que a la gent del carrer, almenys en la nostra zona, encara no ha arribat res. Per exemple, a nosaltres, personal sanitari, no se'ns han ofert ni notificat res. Hi ha molta confusió i l'opinió de la majoria és que, encara que vingui la vacuna, la gent no es vacunarà”.
Per a la germana Cobreros els reptes als quals s'enfronta Camerun són molts: “si volen salvar Camerun, el primer repte és que el Govern proporcioni a la població mesures sanitàries bàsiques. En les zones rurals la precarietat de recursos és impressionant. Per exemple, en aquesta zona nostra l'aconseguir aigua… és tot un repte. L'accés a la Sanitat és tota sota pagament i la qualitat deixa molt a desitjar… perquè el Govern està totalment fora del que realment passa en la població i en la realitat de Camerun”, denúncia.
LLEGEIX aquí el discurs compet de la Germana Pilar
Una denúncia similar a la manifestada pel pare Franklin Menezes, director de Seva Kendra Calcuta, soci local de Mans Unides a l'Índia, que va atribuir la virulència de la segona ona de coronavirus al país asiàtic a “una certa complaença -per part del govern i dels ciutadans- en pensar que l'Índia havia sortit victoriosa de la pandèmia i això va conduir a la relaxació. Així que no ens preparem per a afrontar la segona ona. Va arribar com un tsunami que ens va despertar a tots de la nostra letargia”.
El pare Menezes, es va referir als prop de 300 milions de treballadors migrants que hi ha a l'Índia com el sector més afectat per les conseqüències de la Covid-19. “Era insuportable veure les imatges en els mitjans de comunicació de la difícil situació dels migrants que caminaven milers de quilòmetres fins a les seves cases, portant als seus fills sobre les espatlles i les seves escasses possessions a l'esquena, suportant la calor i la fam. Molts van morir en el camí. Aquestes imatges ens perseguiran durant els pròxims anys”, va lamentar.
Per al religiós indi, els nens i nenes s'han vist també molt afectats per l'ocorregut durant aquest any: “en estar tancats a les cases diminutes sense anar a escola, estan experimentant aïllament social, rutines interrompudes i accés restringit a l'activitat recreativa i, tot això, ha afectat profundament el seu benestar psicològic”, va explicar. A més d'aquestes conseqüències psicològiques, la pandèmia ha posat en perill als nens, fins al punt que alguns s'han vist empesos a practicar el sexe transaccional, cosa que significa que aquests nens són utilitzats com a barata per aliments i altres productes bàsics... L'abús infantil i el tràfic de nens han augmentat”, va denunciar el pare Menezes.
Franklin Menezes va acabar demanant “unitat per a portar l'esperança i la curació a aquest món. Hem de fer-ho i ho farem”, va afirmar.
LLEGEIX aquí el discurs complet del pare Menezes
L'any 2020, Mans Unides va fer costat a més de 2,3 milions de persones amb 506 nous projectes de desenvolupament, 136 dels quals van ser destinats a pal·liar l'emergència causada per la pandèmia de coronavirus entre els més vulnerables.
DaDEs destacadEs del trEBALL de Mans UnidEs en 2020
