Durant la presentació de la Memòria 2023, s'han abordat iniciatives centrades en migracions.
Amb el lema "Desigualtat, pobresa i migracions", s'han donat a conèixer algunes de les iniciatives que aborden la realitat de les migracions i com l'organització, juntament amb els seus socis locals, posa en marxa accions perquè les persones més vulnerables no es vegin obligades a abandonar les comunitats i els països a causa de la violència, la pobresa o la fam.
Mans Unides treballa a Cambodja des del 1990 i ha executat 100 projectes per import de 8.572.919 euros. El 2023, es van finançar sis projectes per 466.000 euros. Els principals sectors d'intervenció són educació, salut, drets humans i societat civil, medi ambient i canvi climàtic.
Ana Luna, responsable de projectes de l'ONG a l'Índia oest i Sud-est asiàtic, va compartir la feina que es fa a Cambodja per donar suport als nens vulnerables o víctimes de tràfic humà a la ciutat de Poipet, frontera amb Tailàndia. Aquesta localitat és atractiva per als migrants per la seva indústria de casinos i la proximitat al mercat laboral tailandès. "Moltes de les persones que migren a Poipet des del camp ho fan de forma forçosa, endeutant-se per poder fer el viatge, atretes per les suposades oportunitats que brinda la ciutat, però sense tenir on allotjar-se, sense saber què faran quan arribin i sense tenir una formació que els permeti trobar una feina digna", explica Luna.
"D'aquests migrants, els menors són especialment vulnerables, migren amb les famílies, no acudeixen a l'escola i han de treballar en allò que sigui per contribuir a l'economia familiar. Estan tot el dia sols, vagant pels carrers, famolencs, sense ningú que se n'ocupi, mentre els seus pares surten a guanyar-se la vida, i molts acaben pidolant, robant, víctimes de l'alcohol i les drogues o enganyats per les màfies sent traficats a Tailàndia", denuncia l'experta.
El projecte està enfocat perquè els nens migrants o traficats puguin reintegrar-se a les seves famílies d'origen oa les seves comunitats a través d'una ocupació o continuar els estudis a escoles públiques.
El projecte té 3 principals línies d'intervenció:
"La prevenció mitjançant el treball a les barriades detectant possibles víctimes i a través dels seus centres oberts 24 hores al dia en què acullen i atenen els menors; La inserció escolar mitjançant el seu centre d'educació no formal on se'ls ofereix transport diari, menjar i se'ls escolaritza fins que arriben al nivell requerit per poder matricular-se a l'escola; I, finalment, amb el rescat i la reinserció social. Els beneficiaris directes són aproximadament 2.995 nens, 1.606 nenes", explica Ana Luna.
Al Senegal, el projecte al qual es dóna suport, juntament amb la Delegació Diocesana de Migracions (DDM), es dirigeix a prevenir i reduir els riscos de la migració irregular. I és que la situació d'inestabilitat laboral i econòmica, la manca de formació i la precarietat en què viuen molts dels joves al Senegal, els converteix en migrants potencials. El programa pretén sensibilitzar les comunitats locals (joves i les seves famílies) sobre el context migratori i els riscos lligats a la migració irregular, visibilitzar la realitat de les persones en situació de mobilitat i informar la població dels serveis disponibles durant la ruta migratòria.
Carmen Levenfeld, responsable de projectes de Mans Unides al Senegal, contextualitza les xifres de la migració a l'Àfrica: "Dels 1.250 milions d'habitants del continent, un 3% és població migrant i dels 281.000.000 de migrants que hi ha al món , 36.000.000 són africans".
El projecte es desenvolupa a la frontera occidental i a les diverses rutes de trànsit de la migració il·legal. "Desafortunadament, la migració irregular s'ha convertit en un problema persistent al Sahel per innombrables raons que van des de conflictes i manca d'oportunitats econòmiques fins a desastres ambientals i desplaçaments interns", apunta Levenfeld.
La Delegació Diocesana de Migracions del Senegal va ser creada el 2020. El seu origen és a la DDM de Tànger que va iniciar la seva activitat el juliol de 2011 per donar una resposta coordinada al fenomen migratori a la costa nord del Marroc.
El 2013, la institució va establir una altra seu a la regió oriental (Nador) per respondre a la situació de vulnerabilitat de la població migrant als boscos que envolten aquesta ciutat fronterera amb Melilla. La seva atenció se centra en els emigrants subsaharians que arriben al Marroc des de les diverses rutes i intenten travessar Europa a través d'Espanya, travessant l'estret o creuant les tanques de Ceuta i Melilla.
Levenfeld resumeix les quatre línies d'actuació: "L'àrea d'intervenció social, que permet atendre necessitats bàsiques i acompanyar les persones migrants en els tràmits administratius; L'àrea d'intervenció sanitària, que ofereix orientació i mediació per a l'atenció mèdica especialitzada i genèrica; El d'intervenció psicosocial, que brinda una resposta a les necessitats psicològiques detectades (ansietat, duels no processats, depressió, etc.); I la de formació orientada a la integració professional de la població migrant marroquina".
El projecte, finançat amb el suport de Mans Unides, té un caràcter preventiu i té com a objectiu sensibilitzar des del país d'origen de l'emigració, salvar vides humanes i visibilitzar l'impacte de les polítiques migratòries sobre les comunitats en situació de mobilitat.
"La migració a Haití és el resultat d'una barreja complexa de factors que afecten la vida diària dels haitians. La crisi econòmica, la inestabilitat política, els desastres naturals, les males condicions de vida, la manca d'oportunitats educatives i les xarxes migratòries són les causes principals que impulsen els haitians a buscar una vida millor fora del seu país", explica Lucas Bolado , coordinador del departament de Cofinançament de Mans Unides.
Amb una població estimada d'11 milions d'habitants, Haití té la renda per càpita més baixa de tot el continent americà.
La FAO estima que més de la meitat de la població haitiana es troba en situació de pobresa extrema i depèn principalment de l'agricultura de subsistència a petita escala per sobreviure.
En els darrers dos anys, el país està immers en una greu crisi sociopolítica que empitjora encara més les condicions de vida de la seva ja patida població i empeny els joves a buscar-se noves oportunitats a l'emigració. Les principals destinacions dels migrants haitians són els Estats Units, la República Dominicana i el Canadà.
"Malgrat les terribles condicions del país, governs estrangers van repatriar a Haití més de 100.000 persones entre gener i agost; República Dominicana va ser responsable del 94% de les repatriacions", matisa Bolado.
Al costat del soci local, Càritas Fort-Liberté, es busca abordar les causes subjacents de la migració a tres comunitats d'Ouanaminthe (nord-oest del país) mitjançant la millora de la seguretat alimentària, la salut i la nutrició. Es posa una cura especial en els aspectes de nutrició infantil i salut preventiva amb la col·laboració de comitès de salut. En crear un entorn més estable i sostenible per a les persones, s'aconsegueix reduir la necessitat de migrar. Ouanaminthe està "enganxada" a la frontera amb la República Dominicana.
Aquesta proximitat la converteix en un punt important per al comerç i el trànsit de persones entre tots dos països. A través d'un enfocament integrat i participatiu, es pretén crear un entorn més estable i sostenible que permeti a les persones, accedir a serveis bàsics a les seves comunitats perquè es quedin a les seves comunitats.
"La població rural no pot accedir als serveis bàsics de salut ni a les medicines per la manca de recursos i la impossibilitat de desplaçar-se a les consultes. Amb aquest projecte de 15 mesos de durada, es vol atendre uns 1.400 habitants de tres comunitats (Lamatrie, Savane Longue i Jean Rabel) oferint-los atenció mèdica i medicines a baix cost a través de les clíniques mòbils", afirma Bolado.
El projecte, de 15 mesos de durada, té un cost total de 105.247 euros amb una aportació del 90% per part de Mans Unides i del 10% restant per part de les comunitats i el soci local, Càritas Fort-Liberté, amb qui l'ONG té experiència de treball en la implementació de projectes de desenvolupament semblants.
