El doctor Arriola es defineix com “un treballador de la salut que lluita per la igualtat, la justícia i la recerca permanent de la sobirania alimentària basada en els drets humans”.
La realitat de les comunitats del poble chortí és de condicions molt precàries i adverses. Hi ha moltíssims factors ambientals, com ara l'estat de les carreteres i la manca d'aigua. A més, les terres són summament àrides i l'agricultura és totalment dependent de la pluja.
Hem tingut anys on les pèrdues de les collites superen el 80% i aquestes situacions generen fam, misèria i pobresa a totes les comunitats i, com a conseqüència lògica, molta desnutrició.
La desnutrició crònica és un dels problemes més seriosos a escala de Guatemala, ja que es parla d'un índex del 49%, però a la zona chortí creiem que pot arribar a vorejar el 75%.
El dia a dia de la nostra feina és primerament atendre els pacients que consulten aquest dispensari Betània, de l'Associació Santiago Jocotán. Són uns 25 i 30 pacients diaris, amb moltes malalties, principalment diarrees i quadres de baix pes en els nens desnodrits.
Aquest treball quotidià com a metge ens ha permès generar estratègies i propostes per fer projectes i algun tipus d'accions purament a la comunitat.
Nosaltres tenim un centre de recuperació nutricional, el dispensari Bethania. El meu somni, realment, és que pogués desaparèixer aquest centre i, per això, és que ens encaminem en el dia a dia amb els projectes als quals dóna suport Mans Unides, per poder treballar i enfrontar les condicions de misèria i pobresa que tenen les comunitats.
El meu projecte actual amb Mans Unides va sempre amb el tema del dret a l'alimentació, l'enfocament de la sobirania, alimentària i garantir que les persones puguin tenir disponibilitat, tant de blat de moro, com de fesol, a través de la mateixa reserves de llavors criolles i dels bancs de llavors.
Els horts familiars ens han permès que la gent tingui disponibilitat d'alguns aliments i no només per al consum. Ells fan intercanvis de certs productes. Allò que algú collita, allò que l'altre collita, s'ho intercanvien i això va afavorint la criança de peixos, la reserva d'aigua de pluja.
Totes aquestes són accions que poden semblar molt mínimes, però en les condicions del dia a dia, quan nosaltres veiem el rostre de les senyores, de les mares, de joia de venir-nos a compartir un rave, de venir-nos a deixar una banana i això és realment és molt encoratjador.
Sabem que, encara que sigui en una petita escala, estem contribuint que les condicions de les persones millorin i, sobretot, canviar aquesta actitud assistencialista i que estiguin esperant a veure què ens donarà el Govern, què ens regalaran.
Així, ells produeixen els seus propis aliments per al consum i canvien la seva actitud envers el consum també. El pla educacional pretén que ja no consumeixin aliments com fregits, gasosos i altres tipus de coses que només ens emmalalteixen. Tot això són canvis que, amb aquest projecte és Mans Unides, estem fent aquí.
