Reinterpretem els refranys de sempre per posar la fam a la boca de tothom.
Els refranys contenen la saviesa dels pobles. Formen part de la nostra cultura, del que sentim a casa, i anem repetint a mesura que creixem. Qui no ha sentit mai aquella dita popular A falta de pa…?
A Mans Unides, hem volgut capgirar el refranyer espanyol per mirar de cara una realitat duríssima que afecta prop de 700 milions de persones al món: la fam. Així neix “Refranys contra la fam”, una campanya que uneix art, gastronomia i compromís social, i que ens convida a mirar amb uns altres ulls els dits populars per parlar en el nostre dia a dia sobre aquesta problemàtica.
Tal com assenyala la presidenta de Mans Unides, Cecilia Pilar, «vivim en un món d’abundància en què la fam no hauria de tenir cabuda. El problema no és de recursos, sinó de consciència social i de voluntat política. Amb aquesta campanya volem que la fam torni a formar part de les nostres converses quotidianes».
Allò que no s’anomena, no existeix. Per això hem volgut parlar de la fam, de les seves causes i de les seves conseqüències, però amb un enfocament diferent: a través de l’art i del llenguatge visual, en una campanya de comunicació digital centrada en Instagram.
Cinc il·lustradors reconeguts —72kilos, Agustina Guerrero, Dominga Habla Sola, Javirroyo i Caos Ilustrado— han reinterpretat refranys populars sobre menjar per mostrar les diverses cares de la fam: els conflictes, la desigualtat, la desnutrició infantil, el malbaratament alimentari, etc.

Pa amb pa, menjar de molts
De la mà de 72kilos, aquest refrany recorda que la fam no és un problema llunyà ni aïllat, sinó una injustícia global i estructural.
700 milions de persones se’n van a dormir sense saber si menjaran l’endemà, mentre el preu dels aliments i la crisi climàtica agreugen una desigualtat que afecta especialment les dones.
La fam no és una fatalitat: és el resultat d’un sistema injust.

Les llenties, si les vols les menges i, si no, les somies
Agustina Guerrero reinterpreta aquest refrany amb la mirada posada en els més petits.
181 milions de nens i nenes menors de cinc anys viuen en pobresa alimentària greu. Molts només poden menjar una vegada al dia.
La seva obra evoca el somni de qui imagina un plat ple mentre s’adorm amb l’estómac buit.
Cap infant hauria d’haver de somiar a menjar.

Quan siguis pare, tampoc menjaràs ous
Aquest refrany, replantejat per Dominga Habla Sola, parla d’una fam que s’hereta.
La fam i la desnutrició formen un cercle viciós que es transmet de generació en generació.
El missatge és clar: sense alimentació no hi ha futur.

A falta de pa, hi ha moltes bufetades
Javirroyo dona forma a la fam que neix en aquells llocs on la guerra i la violència destrueixen collites.
El 70% de les persones que passen fam viuen en països fràgils o afectats per conflictes.
La seva il·lustració recorda que on hi ha guerra, la fam es multiplica.

On en mengen dos, mengen tres i quatre i cinc i sis…
Caos Ilustrado transforma aquest refrany en una denúncia del malbaratament alimentari.
Més de mil milions de plats es llencen cada dia al món.
La seva obra recorda que la fam i el malbaratament són dues cares d’una mateixa moneda.
El xef Pepe Rodríguez, ambaixador de Mans Unides, posa veu a la iniciativa en el vídeo principal de la campanya. El vídeo comença amb una pregunta senzilla:
«Tots sabem que la fam existeix, però que poc se’n parla. Com ho fem perquè estigui a la boca de tothom?»
A partir d’aquesta idea, la peça audiovisual es converteix en una metàfora culinària: el procés creatiu de la campanya es presenta com una recepta on Pepe explica com es “cuinen” els refranys.
Des de fa més de 65 anys, Mans Unides treballa per combatre la fam i les seves causes estructurals.
Només el 2024 va aprovar 125 projectes que van beneficiar 1,5 milions de persones, per un import de 14,2 milions d’euros.
«La fam no és una fatalitat, és el resultat de decisions humanes i d’estructures injustes», recorda Cecilia Pilar.
Perquè parlar de la fam és el primer pas per acabar-hi. Suma’t a la conversa a Instagram i ajuda a construir un món més just.