L’amenaça de la guerra ha tornat al Tigray.
En Goitom va néixer fa 30 anys a la regió etíop del Tigray. Sap que va ser al juny, però mai ha sabut quin dia. L’any no se li escapa. Assegura que va ser el 1994… Podria haver nascut en un altre lloc del món, però no; el seu destí, des de fa unes tres dècades, està lligat al de la localitat on va veure la llum per primera vegada i on poques vegades s’hi respira la pau.
Diu que quan va néixer no hi havia guerra. I no menteix. Però sí que va patir les conseqüències de la revolució civil que, el 1991, va acabar amb la dictadura militar de Mengistu Haile Mariam i va deixar un país sumit en la misèria. Anys després, va viure el conflicte que va enfrontar el seu país amb la veïna Eritrea. Hostilitats que van concloure amb una pau inestable, signada l’any 2000.
En Goitom no sap què és la justícia social. Aquella justícia amb què es vol garantir que totes les persones, sense importar on neixen o quina és la seva situació econòmica, tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar la seva vida. Aquella justícia que tantes vegades s’equipara amb la dignitat i que, més enllà de la igualtat davant la llei, implica l’accés a drets bàsics com l’educació, la salut, l’habitatge o la feina digna.
La guerra i la pobresa han marcat la seva vida des de sempre. De petit va patir fam. I aquesta fam va condicionar la seva assistència a l’escola, la seva capacitat d’atendre i de concentrar-se i, amb això, el seu futur. La malaltia i la manca d’accés a la sanitat i a la medicació adequada van posar fi a la vida dels seus pares, i la seva poca capacitació i l’entorn de pobresa on viu li impedeixen tenir una feina estable. Cada dia acudeix al lloc on es reparteix feina a la seva localitat. A vegades aconsegueix portar alguna cosa a casa; la majoria dels dies torna amb les mans buides.
Fa uns mesos, en Goitom es va estrenar com a pare. El seu fill, com ell, ha nascut quan al Tigray encara se senten les conseqüències de l’última guerra: la que va enfrontar l’exèrcit federal amb el poble tigrí. Dos anys d’aïllament que van destruir el teixit social de la regió més septentrional d’Etiòpia i van despertar les tensions adormides amb Eritrea. El fill d’en Goitom ha nascut en una família pobra i, si les circumstàncies no milloren, tindrà grans dificultats per trencar aquest cercle de pobresa que s’hereta de pares a fills.
Per això, és necessari que la justícia social trobi un espai a la seva localitat. L’educació de qualitat i accessible per a tots els infants i joves serà la clau que obrirà la porta a una feina digna, en què es respectin els drets i es rebi un salari decent amb el qual poder fer front a les necessitats més bàsiques i assolir la inclusió social necessària.
Per poder parlar de societats realment justes, les dones de l’entorn d’en Goitom hauran de tenir les mateixes oportunitats que els homes. En tots els àmbits: econòmics, educatius i socials. Aleshores, quan elles puguin rebre educació i accedir a la feina, i quan la seva veu se senti per igual en la presa de decisions, serà quan realment es començarà a construir la pau i a recuperar el teixit social devastat.
La història d’en Goitom podria ser la de moltes de les persones per les quals treballa Mans Unides des de fa 67 anys. La campanya «Declara la guerra a la fam» és un crit que s’alimenta de les ànsies de justícia de milions de persones. Una aposta per l’eradicació de la fam i la pobresa; per la feina digna, per l’educació, per la igualtat i els drets humans.
És comprendre que la justícia social comença en les persones, per crear un món millor.
I mentrestant, l’amenaça de la guerra ha tornat a trucar a les portes d’en Goitom.
