Article amb motiu de la Pre-cimera sobre Sistemes Alimentaris de les Nacions Unides.
El 7 de juliol de 2021 va ser assassinat el president d'Haití, Jovenel Moïse. Aquest magnicidi ha col·locat a la nació caribenya a la vora de l'abisme, agreujant la complexa situació que ja es vivia en ella des de feia dècades i fet créixer una inestabilitat que pot tenir nocives repercussions per a un poble que va patir un terratrèmol devastador el 2010. No se sap què passarà.
Però sí que sabem que aquest és un dels països més pobres del món, en concret, el més indigent del continent americà. Segons un estudi del Banc Mundial, basat en l'enquesta de salut i serveis humans de 2012, la més recent disponible, gairebé el 68% de la població viu sota la línia de pobresa i molts pateixen l'inic flagell de la fam. De fet, la meitat de tots els haitians estan desnodrits i 100.000 nens haitians menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda.
Què pot rebre el poble haitià de la Cimera sobre els sistemes alimentaris que, convocada per Nacions Unides, tindrà lloc a Nova York en el pròxim mes de setembre? I de la Pre-cimera sobre el mateix tema, que se celebra a Roma entre el 26 i 28 de juliol? Què poden esperar els més de 800 milions de persones privades del pa quotidià al nostre planeta, un nombre inacceptable sabent que el món malbarata més de 1.000 milions de tones d'aliments cada any?
La fam havia començat a créixer de mica en mica des de 2014, però la pandèmia ha disparat les xifres i, aproximadament, 100 milions de persones més la van patir el 2020. D'altra banda, la inseguretat alimentària va aconseguir a 2.000 milions de persones i la malnutrició infantil va afectar 149 milions de nens (el 22% de la població), comportant greus problemes d'emaciació.
No obstant això, no podem acontentar-nos en els fòrums internacionals amb elaborar estadístiques, formular estratègies o consensuar compromisos. Això és necessari, però no suficient. Ha arribat el temps d'actuar sàviament, mancomunadament i efectivament. Els pobres demanen solucions, no només minuciosos diagnòstics de les seves angoixes i angoixes.
L'afany del secretari general de Nacions Unides, António Guterres, és que aquestes destacades cites internacionals promoguin un canvi radical i peremptori que aconsegueixi facilitar el compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, estipulats globalment i entre els quals es troba l'eradicació de la fam en el món per 2030 (ODS 2).
Que tots puguem tenir accés a menjar sa, nutritiu i equilibrada és substancial per al progrés del món i l'estabilitat internacional.
En aquest sentit, i segons va dir recentment l'economista en cap de la FAO, Màxim Torero Cullen, "la Covid pot ser una ocasió per fer coses diferents. Si no realitzem un canvi estructural dels sistemes agroalimentaris, la cosa es posarà molt complicada". És urgent, per tant, transformar els sistemes alimentaris, tornant-los inclusius, assequibles, sostenibles i basats en una agricultura familiar eficient, al mateix temps que es combaten els nocius efectes del canvi climàtic, la desigualtat i la violència que fereix mortalment nombroses regions de l'orbe.
Però podem preguntar-nos, què són els sistemes alimentaris? Un sistema alimentari comprèn tots els aspectes de l'alimentació i la nutrició de les persones: cultiu, collita, envasament, processament, transport, comercialització i consum d'aliments. Abasta totes les interaccions entre les persones i el món natural (terra, clima, aigua, etc.) i els seus efectes sobre la salut i la nutrició humana. Abraça les entrades, institucions, infraestructura i serveis que donen suport al funcionament de tots aquests factors. I inclou el paper de les dietes i les pràctiques culturals en la configuració dels resultats.
Un sistema alimentari és sostenible quan proporciona aliments nutritius i adequats per a tots sense comprometre la salut de la planeta o les perspectives que les futures generacions tinguin satisfetes dignament les seves necessitats alimentàries i nutricionals.
La importància dels sistemes alimentaris en la vida de les persones ens diu que aquestes dos rellevants trobades multilaterals poden ajudar en gran manera a aclarir un panorama mundial que el coronavirus no ha fet més que empitjorar. Es requereix per a això la implicació de tots i cada un, raó per la qual és fonamental escoltar l'aportació de científics, polítics, agricultors, empresaris, economistes, comerciants, etc. Però, sobretot, és imprescindible que s'aculli el clam dels més vulnerables, de les comunitats indígenes, de les dones rurals, dels pagesos, dels petits productors, de manera que es preservi la biodiversitat, se salvaguardin els ecosistemes locals i es procuri la prosperitat de les zones rurals i més remotes, sovint oblidades o exhaurides per l'avidesa humana.
La Santa Seu mira aquests dos vèrtexs internacionals amb gran esperança, anhelant que comportin un punt de partida puixant i decisiu en el procés de transició dels nostres sistemes alimentaris, en nom de la qual cosa es farà intèrpret de quants se senten marginats, d'aquells que estan sent majorment colpejats per la dura emergència sanitària que estem patint i que ha deixat a moltes famílies sense casa, sense feina i sense salut. Alçarà la seva veu per donar curs als que aspiren a una societat solidària i inclusiva.
I això perquè és conscient que la carestia que afligeix territoris sencers ens ensenya que els sistemes alimentaris sostenibles són part integral de la resiliència i la pau mundial (ODS 16).
No hi pot haver pau si gran part de les poblacions de la terra no disposen dels recursos imprescindibles per a una vida plena i fecunda.
Sense sistemes alimentaris sostenibles no es podrà obrir la porta d'un futur serè i constructiu. Aquesta fita s'aconseguirà amb decisions i accions que afavoreixin l'educació, el diàleg i l'equitat; amb iniciatives que siguin el resultat d'una responsabilitat individual i també col·lectiva; abandonant interessos forjats només a través del descart i l'individualisme.
Com va afirmar el papa Francesc en el missatge que va dirigir a la XLII sessió de la Conferència de la FAO, el passat mes de juny: "La reconstrucció de les economies postpandèmiques ens ofereix l'oportunitat de revertir el rumb seguit fins ara i invertir en un sistema alimentari global capaç de resistir a les crisis futures. D'això fa part la promoció d'una agricultura sostenible i diversificada, que tingui present el valuós paper de l'agricultura familiar i la de les comunitats rurals. De fet, és paradoxal comprovar que la manca o escassetat d'aliments la pateixen precisament els que els produeixen".
En reiterades circumstàncies, el Sant Pare ha animat a sumar forces i compartir idees. Ha recordat la importància de sortir d'esquemes autoreferencials i egoistes, o de plantejaments dictats per la comoditat o el tancament, per a adoptar una mirada de llarg abast i positiva, que ens recordi que tots som germans i el món és una llar on hi ha d'haver espai per a tothom.
Cap som una illa i el futur no serà de concòrdia si no es promou el bé comú i es tutela la dignitat de tota persona.
Són molts els que pensen que l'èxit d'aquests cims dependrà de l'efectiu que sigui el seu seguiment posterior, de les mesures que es prenguin perquè, com en elles s'hagi plantejat, després es verifiqui en benefici de la vida de les comunitats locals. El camí està, doncs, traçat. Ara ens cal, com més aviat millor, conjugar el verb "voler" per edificar entre tots un món sense exclusions ni desavinences, sinó traspassat de fraternitat i amistat social. És justament el que reclamen els joves, que tanta sensibilitat han mostrat per temàtiques de gran envergadura a l'hora present, com la devastació provocada pels fenòmens climàtics extrems.
Tant de bo que també aquestes dues reunions internacionals, la de Roma i la de Nova York, despertin en molts cors joves l'ardor d'enarborar la bandera de la lluita contra la fam.
A la cita de juliol, serà importar escoltar els suggeriments de l'"Economia de Francisco". Aquest dinamisme juvenil sostingut pel Summe Pontífex, i que apunta cap a un nou model econòmic, fruit d'una cultura de comunió ancorada en la fraternitat i l'equitat, participarà en la Pre-cimera i segur que els joves que el componen llancen propostes enginyoses, descobreixen horitzons al marge de tòpics gastats i posen el dit a la nafra dient les coses pel seu nom.
En aquest temps de pandèmia les noves generacions han mostrat que són audaços i no hi ha amagats en tebieses o desídies. Elles demanen pas i no estan d'acord amb el que provoca el deteriorament de la nostra casa comuna. Desitgen que els deserts siguin suplantats per vergers, que el verd torni als camps, el blau intens al cel, la puresa a l'aire, la neteja als oceans. Els joves batallen perquè la justícia ompli la terra i exigeixen que, d'una vegada per totes, ningú quedi enrere. Lluiten per maneres inclusives i solidàries d'entendre l'economia i el progrés, per estils de vida que no estiguin tenallats pel consumisme compulsiu ni soscavats pel virus de la indiferència.
Fem que els joves se sentin orgullosos de nosaltres, que implorem que qualsevol persona pugui menjar sanament i en abundància, especialment els necessitats. D'aquesta manera aconseguirem entre tots que aquesta sigui de veritat la generació que va convertir la fam en una peça de museu.
Impulsats per l'entusiasme juvenil, siguem la generació "Fam zero".
A això ens convida el Papa Francisco quan afirma sense embuts: "La fam és criminal, l'alimentació és un dret inalienable" (Fratelli Tutti, 189). Que aquestes cimeres sobre sistemes alimentaris ens encoratgen en la mateixa direcció i serveixin de potent esperó perquè la globalització dels drets humans més bàsics es faci una feliç realitat.
