Primers testimonis i treball a Haití després del terratrèmol.
“Nou se victim” (nosaltres som víctimes), resava el cartell que el pare Enzo trobava al seu pas per la carretera, en el seu camí des de Port-au-Prince fins Els Cayes, una de les ciutats més afectades pel terratrèmol que, el passat 14 d'agost, va destruir gran part de la Regió de Sud Haití, deixant més de 2000 morts, milers de ferits i 650.000 damnificats.
El sacerdot passionista, va tornar al país del Carib, on va passar cinc anys de la seva vida per a, al costat d'altres companys, sumar-se a les tasques d'ajuda després del sisme, en un viatge que va qualificar com “tot un repte”, perquè havien de travessar la conflictiva zona de Martissant, controlada per bandes (gangs) i en la qual els vehicles armats de la policia protegeixen el pas de l'ajuda.
Una vegada que passem Martissant, pensem que la resta del viatge anava a ser segur. En canvi, ens trobem amb altres tres bloquejos de carretera fets amb branques i pedres en Aquin, Saint-Luis-*du-*Sud i Cavaillon. Homes armats amb cartells que deien "nou es victim" (som víctimes) van envoltar els nostres cotxes a la recerca de menjar i diners.
Aquest va ser el primer contacte del missioner amb les víctimes del terratrèmol que viuen que viuen en les zones rurals i veuen com l'ajuda es destina, generalment, a les ciutats. Deu dies després del sisme, aquest cartell i aquesta reivindicació, continuen presents en la ment del pare Enzo, més encara després d'endinsés en la zona muntanyenca, després de lliurar l'ajuda i el material mèdic a la ciutat dels Cayes.
“Vam estar en llocs en els quals el terratrèmol i la posterior tempesta han provocat despreniments a les cases mal construïdes -normalment fetes només amb una mica de fusta i fang-, que han quedat totalment destruïdes i arrossegades pel corrent, i vam veure, també, a nombroses víctimes i ferits entre els habitants”, explica el sacerdot.
La necessitat d'un sostre per a aixoplugar-se, on sentir-se segurs, és el desig més expressat per les persones amb les quals va parlar el pare Enzo. “En aquestes situacions, l'enfocament més humanitari de l'ajuda no és necessàriament mèdic i no es tracta de construir ciutats de tendes de campanya, sinó d'ajudar-los a ensostrar les que han estat les seves cases des de sempre”, exposa el sacerdot.
La urgència de recer, d'aliments, d'aigua i d'atenció mèdica, l'expressa també Annabelle Pierre, estudiant de fisioteràpia i membre del programa Sant Joan Bosco, que l'ONG Els nostres Petits Germans (NPH), soci local de Mans Unides, té a Haití. Annabelle es va desplaçar als Cayes, al costat d'altres 25 fisioterapeutes voluntaris, per a ajudar en el rescat dels damnificats pel terratrèmol.
El panorama que es va trobar la jove estudiant, va ser desolador. “La ciutat dels Cayes està molt afectada pel terratrèmol: moltes cases s'han esfondrat per complet i, les que han quedat en peus, estan esquerdades i tenen un 75% de risc d'aixafament.
La tempesta posterior al terratrèmol d'Haití va complicar el rescat i la supervivència dels habitants en Els Cayes. La població va passar tota la nit enmig de la tempesta. Hi havia dones embarassades amb nens… La situació va ser molt delicada.
Durant la seva estada en Els Cayes, l'equip de voluntaris va visitar refugis i habitatges afectats i van repartir menjar i aigua i, com a fisioterapeutes, van oferir cures terapèutiques i primeres auxilis a les víctimes.
Els damnificats pel terratrèmol d'Haití mantenen l'esperança en l'ajuda que se'ls brindarà, perquè no tenen els recursos per a cobrir les seves necessitats més bàsiques després d'aquesta catàstrofe humanitària.
Aquests testimoniatges, enviats per NPH, donen compte del treball que estan duent a terme els socis locals de Mans Unides a Haití; institucions i persones amb les quals l'ONG està en contacte des del primer moment, avaluant i identificant la millor manera de conducta “perquè l'ajuda arribi a les persones més damnificades”, explica Lucas Bolado, coordinador de projectes de Mans Unides al país del Carib.
Bolado, que ha coordinat projectes d'emergència a Haití després d'altres catàstrofes naturals, explica com treballarà Mans Unides en aquesta emergència:
Ara com ara, els nostres socis locals de total confiança, una vegada avaluades les necessitats sobre el terreny, ens han presentat projectes d'emergència.
Entre les recomanacions que han plantejat des d'Haití després de l'aprenentatge de l'anterior terratrèmol, Lucas Bolado destaca les següents:
Les condicions d'inseguretat que pateix Haití en aquests moments –tallis de carretera, bandes armades, inestabilitat política…- dificultaran el treball de Mans Unides en un país en el qual l'ONG de l'Església catòlica porta més de 40 anys treballant i en el qual compta amb una xarxa de socis locals, que coneixen bé el terreny i saben com manejar-se en aquesta mena de situacions.
“Amb ells i gràcies a les aportacions dels nostres socis, Mans Unides estarà, com ha estat sempre, al costat del poble d'Haití; ara, atenent l'emergència i després amb projectes de reconstrucció i de desenvolupament”, assegura Bolado.
Mans Unides ha obert un compte d'emergència per a canalitzar les aportacions de totes aquelles persones que vulguin solidaritzar-se amb el poble haitià i fer un donatiu. A més, immediatament després del sisme, va alliberar 200.000 euros de fons propis per a donar resposta a l'emergència.
