Un projecte que ha millorat la qualitat de vida de quasi 5.000 persones.
Unes 5.000 persones (600 llars) del districte de Rubirizi, a la diòcesi de Mbarara, Uganda, han vist com la seva qualitat de vida ha fet un tomb total, amb la posada en pràctica dels coneixements adquirits gràcies a un projecte de capacitació integral dirigit a les persones que viuen al medi rural.
El projecte FALIP (Farmers Livelihood Improvement Project), finançat per Mans Unides i implementat per Càritas, ha estat clau perquè 4.800 persones millorin la qualitat de vida en assolir la seguretat alimentària i veure augmentats els seus ingressos. Ara, al cap dels tres anys de durada del projecte, aquestes famílies tenen una gran estabilitat alimentària, un millor accés al menjar i una dieta més variada .
Les malalties relacionades amb la manca d'higiene s'han reduït un 95% en adults i nens. S'han diversificat i augmentat les vies de generació d'ingressos en un 90% de les llars, cosa que ha facilitat que aquestes famílies hagin pogut pagar les quotes escolars dels fills, comprar els materials necessaris, millorar les estructures dels habitatges i adquirir-ne de nous estris, terres i bestiar, entre altres béns.
Amb aquesta intervenció, es van formar quinze grups d'estalvi i préstecs que van aconseguir estalviar en tres anys l'equivalent a uns 65.000 €, per la qual cosa s'han pogut aconseguir molts préstecs per invertir en múltiples iniciatives, com ara emprendre un petit negoci, ampliar la producció agrícola i ladquisició danimals com aus, cabres o porcs. Després d'haver après les regles i els mecanismes, són els mateixos grups els que gestionen i custodien els diners de la caixa, portant rigorosament els registres de control.
Els diners que s'han aportat a la caixa comuna han estat possibles gràcies als guanys derivats de la venda dels productes. Aquests quinze grups –un per a cada llogaret–, un total de 402 membres (255 dones i 147 homes), han contribuït de manera important a l'apoderament econòmic de la dona.
Els horts familiars també han estat un èxit en haver diversificat la producció i el consum. Aquests horts han proporcionat una dieta més saludable i més variada per a cada família. També han contribuït a l'estalvi familiar ia embellir les llars i l'entorn.
A causa de la tala indiscriminada d'arbres i de les males pràctiques agrícoles, s'han proporcionat coneixements tècnics de com evitar la degradació del sòl millorant, alhora, la sostenibilitat de la productivitat de la terra per poder sostenir futures collites i oferir un millor hàbitat a els animals.
S'han construït estructures i rases per recol·lectar i retenir aigua i per prevenir l'erosió del terra en determinades àrees. Les rases s'han aprofitat per plantar farratge que alhora de prevenir l'erosió serveix d'aliment per als animals.
I pel que fa a la salut, les malalties causades per la manca d'higiene s'han reduït dràsticament, així com els casos de diarrea i febre tifoide en nens, i altres malalties, tant en persones grans com en menors, degudes a la malnutrició.
Des del punt de vista social, els coneixements adquirits han facilitat i potenciat una igualtat més gran entre els integrants de les famílies. Per exemple, a la divisió de les tasques de la llar entre homes i dones.
En qualsevol cas, la sostenibilitat del projecte està fora de dubtes: no se'ls ha donat el peix, se'ls ha ensenyat a pescar... Ara, gràcies als coneixements adquirits en aquests tres anys d'aprenentatge ia una autoestima més gran són capaços de seguir endavant per si sols.
Article publicat originalment al número 222 de la revista oficial de Mans Unides.
Fes clic aquí per accedir-hi.
