Un text per reflexionar sobre la crisi i les seves sortides.
Publicat originalment a ABC el passat 28 de juny, aquest article de María José Hernando ens incita a superar el «nacionalisme de les vacunes».
Una paraula defineix el nostre temps: «CRISI». Crisi social, sanitària, mediambiental, econòmica, de valors.
En aquesta crisi lluitem contra un virus que emmalalteix el cos i contra un virus molt més difícil de vèncer: l'egoisme que ens decanta pel campi qui pugui, sense fixar-nos en totes aquelles persones que queden als marges, descartables i necessitades de la solidaritat.
El desigual repartiment de les riqueses, l'acaparament dels béns per part d'una minoria i el predomini del mercat sobre governs i lleis, impedeixen el compliment del dret a la salut a través de l'enfortiment d'uns serveis públics d'accés universal. Aquesta situació és crítica en els països empobrits, on no compten amb les condicions bàsiques per a protegir-se, ni amb els recursos per a enfrontar les crisis sanitàries, ambientals, socials o econòmiques.
Lluny de ser considerades com un dret i un bé comú, les vacunes han desencadenat una carrera embogida en què primen els beneficis enfront de la salut dels que no poden pagar o poden pagar menys. Usar les vacunes de manera privativa, sense tractar d'immunitzar en primer lloc a les persones més vulnerables, és inacceptable. No podem buscar la seguretat individual ni dels països rics, perquè cada persona estarà segura només quan tota la humanitat ho estigui.
Lluny de ser considerades com un dret i un bé comú, les vacunes han desencadenat una carrera embogida en què prevalen els beneficis.
Avui la solidaritat ha de trobar el seu significat més profund i superar la lògica del «nacionalisme de les vacunes» en favor d'acords internacionals que facilitin l'accés universal i la supressió, almenys temporal, de les patents. Perquè el mercat no pot «gestionar drets»; aquest repte i aquesta emergència mundial implica que els principals criteris d'actuació siguin la justícia, la solidaritat i la inclusió.
La mateixa Comissió Vaticana COVID-19 insisteix en la necessitat de vacunar les persones més vulnerables en tots els països i no a totes en certs països, per evitar compres massives als països rics que provoquin la demora en l'accés dels països amb menys recursos, tal com està passant segons ens informen les organitzacions amb les quals treballa Mans Unides a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
La comunitat internacional, els governs nacionals, les institucions públiques i privades i la societat civil fa mesos que reclamen una nova normalitat. Si ha de ser nova, no ha de repetir els greus errors del passat: unes relacions socials caracteritzades per l'egoisme, un consumisme exacerbat, un maltractament a la naturalesa sense precedents i una producció explotadora basada en les energies no renovables, contaminants i acceleradores del canvi climàtic i les seves nefastes conseqüències, sobretot per als més pobres.
Les crisis ambientals i les pandèmies, al costat de l'immobilisme dels actors socials i polítics, reflecteixen una humanitat ferida que necessita ser curada. El camí a la recuperació ha de passar per la defensa dels drets humans.
Si cal tornar a començar, no pot ser des d'un altre lloc que des dels últims. Ells han d'orientar la nostra mirada i promoure la nostra solidaritat.
Text de María José Hernando. Departament d'Estudis de Mans Unides.
Publicat originalment a ABC (28/06/21).
