Mans Unides fa pública la seva valoració de l'última Encíclica del papa Francesc.
La Carta Encíclica Fratelli Tutti, sobre la fraternitat i l'amistat social, que ens ha lliurat fa uns dies el papa Francesc, és d'una profunda riquesa. És tan àmplia i profunda que requereix ser llegida, assaborida i reflexionada, acostant-la a la vida de cadascun de nosaltres per a apreciar la seva importància i valorar els canvis que pot generar.
En el fons, ni constitueix una doctrina nova, ja que el Papa es proposa recollir en ella qüestions que han estat sempre dins de les seves preocupacions, ni pretén ser un resum sobre l'amor fratern. La seva importància radica probablement en el nou impuls que el Sant Pare vol donar a la dimensió social i universal de la fraternitat des de l'exemple de Sant Francesc d'Assís, que declara feliç a qui estimi “tant al seu germà quan està lluny d'ell com quan està al costat d'ell”.
Després de constatar que vivim en una “societat cada vegada més globalitzada que ens fa més pròxims però no més germans”; que el nostre món actual viu signes evidents d'un nou i dràstica reculada, l'encíclica ens ofereix una relectura de la paràbola del bon samarità, tantes vegades llegida i meditada, per a recordar-nos la importància d'entendre que el proïsme, el germà ferit, arraconat, empobrit, només o violentat, és una persona que existeix avui prop de nosaltres i que, com a seguidors de l'Evangeli de Jesús, el seu missatge d'amor a cada persona - “més enllà de la proximitat física, més enllà del lloc de l'univers on hagi nascut o on habiti”-, és una exigència per a la nostra vida.
I des d'aquesta base, en un text dirigit a creients i no creients, el Papa ens presenta algunes de les causes que impedeixen que visquem el missatge d'amor fratern “en la seva dimensió universal, en la seva obertura a tots”:
I davant aquests problemes que generen a més un injust repartiment de les riqueses, una menysvaloració de cultures no dominants, una insolidaritat que impedeix que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats, un augment del número de descartats arran de la pobresa, explotació, exclusió, solitud o indiferència … el Papa ens convida a no contagiar-nos amb “els símptomes d'una societat malalta, perquè busca construir-se d'esquena al dolor” i mirar el model d'amor del bon samarità basat en l'atenció al feble, la cura del malalt, la proximitat a l'altre, l'escolta i diàleg, la pacífica resolució de conflictes, la unitat davant els problemes que enfrontem, la sortida de nosaltres mateixos a la trobada del germà…
Es desgrana així la potència transformadora de l'amor humà i evangèlic en tots els àmbits de la vida. En el més personal, requereix actituds d'obertura, escolta, diàleg i proximitat. En la seva dimensió d'universalitat entre persones i pobles, implica oblidar l'eficàcia i recuperar la gratuïtat; incloure al diferent, a l'estrany, al marginat, al feble; fer política des de la perspectiva del bé comú; recuperar la capacitat humana de dialogar, amb tot el que significa d'acostament a l'altre, d'escoltar-li, de mirar-se en l'altre, de conèixer-se; buscar la pau i la reconciliació entre persones i pobles; posar damunt de la taula els grans reptes que ens ajudin a construir la fraternitat: justícia, ben comuna, honradesa, amabilitat, proximitat; i mai perdre de vista el fet que les religions estan al servei de la fraternitat universal.
Al final, davant qüestions que ens poden desbordar, el Sant Pare ens convida a fer una opció de gran importància. Segons ell: “… simplement hi ha dos tipus de persones: les que es fan càrrec del dolor i les que passen de llarg; les que s'inclinen reconeixent al caigut i les que distreuen la seva mirada i acceleren el pas. En efecte, les nostres múltiples màscares, les nostres etiquetes i les nostres disfresses cauen: és l'hora de la veritat. Ens inclinarem per a tocar i curar les ferides dels altres? Ens inclinarem per a carregar-nos a l'espatlla els uns als altres? Aquest és el desafiament present, al qual no hem de tenir-li por. En els moments de crisis l'opció es torna apressant: podríem dir que, en aquest moment, tot el que no és salteador o tot el que no passa de llarg, o bé està ferit o està posant sobre les seves espatlles a algun ferit”.
Més enllà de l'opinió personal, el més important és que els ensenyaments del Sant Pare ens puguin commoure, ens facin sortir de nosaltres mateixos i ens enfrontin realment amb el missatge de Jesús davant el món actual.
Per a Mans Unides com a organització, la nova encíclica del Papa ens planteja un compromís renovat en la nostra lluita pel bé comú. Ens reafirma en les opcions que volem viure de treballar junts per a sanar, cuidar, atendre i sobretot rehabilitar als més empobrits, vulnerables i descartats, perquè puguin construir el seu propi futur de dignitat. Ens anima a continuar fomentant un veritable canvi de les consciències - aspecte essencial per a transformar el nostre món malalt – posant en el centre de les nostres accions, fins i tot de les benèfiques, l'autèntic amor cap a l'altre. “L'amor implica llavors una mica més que una sèrie d'accions benèfiques. Les accions brollen d'una unió que inclina més i més cap a l'altre considerant-ho valuós, digne, grat i bell, més enllà de les aparences físiques o morals. L'amor a l'altre per ser qui és, ens mou a buscar el millor per a la seva vida. Només en el cultiu d'aquesta manera de relacionar-nos farem possibles l'amistat social que no exclou a ningú i la fraternitat oberta a tots”.
Aquesta Encíclica és una altra oportunitat que ens regala el Pare per a fer més viu en nosaltres, en tots i cadascun, el compromís amb l'Evangeli i amb la causa dels pobres a la qual dediquem el nostre treball i el nostre temps. Per això, i per les coses que a cadascun li pugui inspirar, us animem a llegir-la, reflexionar-la i dialogar-la sense por, celebrant el que ja vivim i deixant que ens transformi i ens faci millors testimonis de l'amor del Pare.
