Mans Unides valora negativament l'acord final de la COP28.
Mans Unides denuncia l'ambigüitat sobre la transició energètica, l'escalfament global i els efectes de les persones més vulnerables.
Acaba de finalitzar a Dubai la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic —COP28—, que va començar el 30 de novembre passat. Dues setmanes de negociacions en què, a més de les delegacions estatals, les organitzacions han tingut un paper important.
Des de Mans Unides, hem seguit molt de prop el treball diari a la COP28 a través de les xarxes en què participem, com són CIDSE i «Enllaça't per la Justícia».
Tot i els esforços perquè aquesta cimera no es tanqués amb paraules buides, els acords a què s'han arribat han estat escassos, sense ser capaços d'establir accions d'emergència ni mesures concretes per frenar l'escalfament global.
«Aquesta no és la resposta que necessitem a la urgència climàtica que demanen a crits els països vulnerables i el nostre ecosistema. Haurien d'haver sortit d'aquesta cimera mesures clares, concretes, mesurables, ambicioses, acords amb la ciència, etc. que portessin a no superar 1,5° d'augment de temperatura mitjana del nostre planeta», assenyala Marco Gordillo, coordinador del Departament de Campanyes, Incidència i Treball en Xarxa de Mans Unides.
Mans Unides considera que, més enllà de ser un «acord històric», les conclusions a què s'han arribat en aquesta Cimera han estat del tot decebedores i insuficients per al que s'esperava.
«No és el mateix la Xina, que Uganda o Haití. Per això es parla de "responsabilitats compartides però diferenciades". I al seu vessant més soci ambiental es parla de «justícia climàtica»», acota el coordinador de Campanyes sobre l'últim punt.
Per a Gordillo, la COP28 ha estat «un fracàs perquè no hi ha hagut cap avenç significatiu que respongui eficaçment a les necessitats vitals de les persones en risc, per un canvi climàtic que no han generat, que se'ns està venint a sobre, destruint els seus mitjans de vida, i els seus ecosistemes».
Començant per la incapacitat de fixar amb claredat i unanimitat el full de ruta per tornar a alinear-se amb París, i la urgència per fer-ho. S'ha aconseguit, això sí, que per primer cop en una declaració final es parli de «deixar enrere els combustibles fòssils». Tot i que això es ven com un gran èxit, en realitat no ho és perquè, després de 30 anys de negociacions, encara no s'han concretat ni dates ni condicions.
Mans Unides denuncia, des del nostre treball amb CIDSE, la família internacional d'organitzacions catòliques de justícia social, i amb la Xarxa Esglésies i Mineria, que aquesta transició energètica constitueix realment una intensificació de la mineria perquè la demanda de «minerals de transició» creix de manera exponencial, com el liti, cobalt, coure o níquel.
El resultat d'això és que «milers de comunitats d'arreu del món estan veient en els últims 5-10 anys com les seves terres esdevenen territoris d'extracció, sense normatives, sense lleis cautelars, sense consultes prèvies, sense permisos, amb grans danys al medi ambient i la vulneració dels drets humans i els drets col·lectius», subratlla Gordillo.
A la COP28 es va proclamar la intenció de triplicar les energies renovables disponibles d'aquí al 2030.
Mans Unides, com han assenyalat des d'Enllaça't per la Justícia —aliança d'organitzacions espanyoles per la justícia social, el desenvolupament humà integral i la cura del planeta i de les persones— posa l'accent en la necessitat que aquesta transició energètica sigui justa, inclusiva i sostenible i lamenta que en contextos com les COP no estigui a l'ordre del dia aquest tipus de situacions, que és on s'han d'abordar i visibilitzar.
De tota manera, i malgrat assenyalar com a positiva la posada en marxa del fons per a «danys i pèrdues» provocats pel canvi climàtic, que han reclamat des de fa molt de temps els països més pobres i els més afectats pels impactes climàtics, Mans Unides ho considera insuficient, tenint en compte que es tracta d'un fons inicial de només 700 milions de dòlars anuals.
Aquest fons no arriba ni a l'1% del Fons Verd que va ser aprovat per la COP16 per finançar projectes de mitigació (disminuir la quantitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per l'activitat humana i que són la causa directa de l'escalfament global) i adaptació als canvis imparables o irreversibles, i cada cop més intensos, provocats pel canvi climàtic, que van assolir els 100.000 milions d'euros anuals.
Queden pendents coses tan importants com un compromís financer més gran dels països desenvolupats i l'accessibilitat als fons per part de les comunitats afectades.
Després de la COP28, Mans Unides, com a membre de CIDSE (la família internacional d'organitzacions catòliques de justícia social), es manté ferma en el seu compromís d'advocar per un canvi transformador i continuar creant consciència, mobilitzant per dur a terme campanyes d'acció climàtica i treballar per impulsar-les.
Per a Josianne Gauthier, secretària general de CIDSE, «el resultat d'aquesta cimera no reflecteix plenament la urgència de l'acció climàtica (...) No hi ha temps per a distraccions ni solucions falses; La ciència és clara: no hi ha cap altra alternativa que evitar una catàstrofe climàtica».
Tot i els tímids avenços obtinguts, les 3 entitats coincideixen que la COP28 deixa la sensació de ser una oportunitat desaprofitada, i ja en van massa.
