Cimeres Climàtiques internacionals amb finalitat de buscar solucions i dur-les a terme d'acord amb un compromís social.
Al novembre 2000, a La Haia (Països Baixos), va tenir lloc la IV Conferència de les parts del Conveni marc de Nacions Unides sobre canvi climàtic, amb la participació de 184 països. Europa i els EUA van trencar el seu diàleg, en subratllar les seves discrepàncies sobre com determinar els mètodes de reducció de l'emissió de gasos contaminants. Els embornals, terme assignat a la capacitat d'absorció de CO₂ per la vegetació, i la forma de comptabilitzar aquesta absorció enfront de les emissions va ser el principal escull que van trobar les negociacions.
La IV Conferència de les parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre canvi climàtic (II part), celebrada al juliol 2001, a Bonn (Alemanya), va finalitzar sense establir les sancions i determinar l'òrgan encarregat de l'aplicació de les decisions i establir les excepcions a aquesta. A més, la UE reitera la convicció que ha de tenir un paper protagonista en el moviment internacional de lluita contra el canvi climàtic. En aquest esdeveniment van ser expressades les reserves de les empreses nord-americanes, que temen veure perjudicades per la tecnologia pròpia i l'eficàcia energètica, si el seu país no aplica el protocol de Kyoto, i va proposar que es doni suport a la resposta de la societat civil nord-americana, celebrant als EUA la conferència de les parts contractants prevista per a 2003.
La reunió a Marràqueix (Marroc), el novembre de 2001, on van participar 167 països, va aconseguir un acord al voltant d'un text jurídicament vinculant que traduïa l'acord polític assolit a Bonn. Es van obtenir avenços importants, gràcies al suport finalment obtingut de Rússia i el Japó, dos socis fonamentals perquè el protocol pogués ser ratificat per un nombre suficient de països, és a dir 55 països que totalitzen almenys un 55% de les emissions totals de gasos. El compromís obtingut permetrà obligar 38 països industrialitzats a reduir en un 5,2% les seves emissions totals de gasos d'efecte hivernacle entre 2008 i 2012, amb relació al nivell assolit el 1990.
La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible, també anomenada Riu 10, es va realitzar a Johannesburg, Sud-àfrica del 26 d'agost al 4 de setembre de 2002. La Iniciativa Riu 10, té com a objectiu, superar els obstacles en l'execució de l'Agenda 21 aprovat el 1992, especialment les incerteses financeres, promoure la participació del sector privat i de la societat civil i impulsar models de desenvolupament sostenible.
Representants de 189 països es van reunir a la ciutat de Buenos Aires, Argentina, a la Cimera Mundial del Clima, que per primera vegada se celebra amb el Protocol de Kyoto a punt per entrar en vigor el 16 de febrer de 2005. En aquesta ocasió, es va posar l'accent en la necessitat de posar en marxa les mesures d'adaptació, amb agendes específiques per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El debat va abordar el problema sobre l'escalfament global des d'un nou horitzó, el d'anar més enllà de les primeres obligacions de Kyoto. En aquest context, hi va haver postures trobades. D'una banda la del govern dels EUA, membre signant de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, però que refusa a signar el Protocol de Kyoto, i és responsable del 25% de les emissions globals. L'Administració Bush va posar en marxa un programa propi alternatiu per incentivar la contenció d'emissions amb el qual pretenen reduir un 18% de les emissions registrades a partir del 2000 a 2012.
A l'11a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic celebrada a Mont-real van acudir uns 10.000 participants, entre ells, els representants de 156 països que han ratificat el Protocol de Kyoto, els d'altres 34 nacions que sense fer-ho sí que formen part de la Convenció del Canvi Climàtic, Organitzacions No Governamentals, sindicats, consumidors i periodistes. L'objectiu principal va ser aclarir els compromisos per al període posterior a 2012. La UE va liderar el grup que advocava per una reducció del 20% per al període 2012-2018. Es va buscar implicar també economies en vies de desenvolupament, com la Xina, Índia, Brasil, Mèxic o Sud-àfrica, alhora que s'intenten agilitzar els Mecanismes de Desenvolupament Net, instal·lant tecnologies netes en països més desfavorits obtenint així crèdits davant la certesa d'alguns països europeus de la seva dificultat per complir amb la seva quota d'emissió. Altres decisions adoptades en la cimera van ser la comptabilitat d'emissions que cada país ha de portar o la manera de mesurar l'efecte d'absorció dels gasos dels boscos i la vegetació.
