Alguns gasos de l'atmosfera actuen com el vidre d'un hivernacle, ja que retenen la calor i impedeixen que s'escapi fora. Molts d'aquests gasos es produeixen de forma natural, però a causa de l'activitat humana, les concentracions d'alguns d'ells estan augmentant en l'atmosfera.
El CO2 és produït principalment per l'activitat humana i és responsable del 63% de l'escalfament global causat per l'home. La seva concentració a l'atmosfera supera actualment en un 40% el nivell registrat en iniciar-se la industrialització. La resta de gasos esmentats s'emeten en menors quantitats, situant el metà com el responsable del 19% de l'escalfament global d'origen humà i l'òxid nitrós del 6%.
L'augment excessiu d'aquests "gasos d'efecte hivernacle" contribueix a l'alteració de la temperatura del planeta i al deteriorament de la capa d'ozó, constituïda per diòxid de carboni (CO2), metà (CH 4) i òxids de nitrogen (NOx).
L'excés dels gasos és generat per perjudicials activitats humanes, com ara l'ús d'energies elèctriques, la dependència de les indústries pels combustibles fòssils, la contaminació de zones urbanes, la desforestació, el mal ús dels residus i els contaminants processos industrials , entre d'altres.
Tot i que les polítiques adoptades i els esforços realitzats per reduir les emissions siguin eficaces, és inevitable que es produeixin alguns canvis en el clima. En conseqüència, hem de desenvolupar estratègies i accions per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic i l'escalfament global, tant a Europa com en altres llocs del món. No obstant això, s'ha d'incidir i prestar especial atenció a les zones del planeta menys preparades i alhora més perjudicades per aquest fenomen, tant a nivell tècnic com econòmic.
