Mentre que a occident pensem en noves formes per afrontar els desastres del canvi climàtic, els pobles indígenes que duen a terme des de fa mil·lennis economies sostenibles que poden servir-nos d'alternativa, pel que es fa essencial tenir-les en compte i protegir-les.
El discurs global occidental segueix centrat en investigar com podem adaptar-nos a aquests canvis de la mà de la tecnologia i la ciència. No obstant això, els pobles indígenes a més de no tenir accés a aquests avenços tecnològics, posseeixen les claus per fer front al problema.
Les formes d'economia indígena són economies sostenibles, com per exemple, els sistemes tradicionals de cria de bestiar, l'aprofitament dels boscos tropicals o la pràctica de cultius rotatius, de manera que aconsegueixen així conservar i aprofitar ecosistemes fràgils, com els boscos de manglars , aiguamolls, l'àrtic o els boscos tropicals. Mitjançant l'observació de la natura, molts pobles indígenes van desenvolupar un coneixement que els permet adaptar-se a certs fenòmens naturales. A continuació, es proposen alguns exemples.
A Bolívia, els Aymara estan duent a terme estratègies per lluitar amb les sequeres, iniciant el procés de recol·lecció d'aigua de pluja en petites preses, anomenades localment com "guthañas", per fer front a la sequera i assegurar l'accés a l'aigua tant per a els habitants de la zona com per als animals domèstics.
D'altra banda, la comunitat Awas Tara, al carib nicaragüenc, ha iniciat un altre projecte local a referència amb les fonts d'alimentació. Comencen a diversificar i alternar l'agricultura amb la pesca, així com rescatar novament la sembra variada de cultius, reduint així en major mesura les temporades de fam quan algunes collites es perden a causa del canvi climàtic.
No obstant això, les dones i les seves xarxes socials són d'importància vital per mitigar els efectes dels desastres i reduir els riscos. Sovint són elles les més eficaces a l'hora de promoure el canvi social necessari perquè les comunitats siguin capaços de controlar els desastres i reconstruir el seu medi.
No obstant això, no és suficient recopilar i documentar les estratègies d'adaptació. Perquè el coneixement indígena es consolidi i segueixi desenvolupant-se, les formes de vida dels indígenes han de ser respectades i enfortides. El dret a l'ús dels seus territoris i la possibilitat de determinar el propi desenvolupament constitueixen una premissa essencial per a això. També, en el marc de la discussió sobre el clima, sorgeix, una i altra vegada, la reivindicació del reconeixement del dret a la terra.
