El primer capítol de "Laudato Si'" introdueix sobre l'escalfament global, la contaminació, el canvi climàtic, l'aigua i la pèrdua de biodiversitat. Així com de la decadència social i la inequitat planetària.
El capítol primer de "Laudato Si'" assumeix els descobriments científics més recents en matèria ambiental com a manera d'escoltar el clam de la creació, per "convertir en patiment personal el que li passa al món, i així reconèixer quina és la contribució que cada un pot aportar". S'escometen així "diversos aspectes de l'actual crisi ecològica".
Sobre el canvi climàtic esmenta: "L'escalfament global és un problema amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels principals reptes actuals per a la humanitat". Si "el clima és un bé comú, de tots i per a tots", l'impacte més greu de la seva alteració recau en els més pobres, però molts dels que "tenen més recursos i poder econòmic o polític semblen concentrar-se sobretot en emmascarar els problemes o en amagar els símptomes, tractant només de reduir alguns impactes negatius de l'escalfament". "La manca de reaccions davant d'aquests drames dels nostres germans és un signe de la pèrdua d'aquell sentit de responsabilitat pels nostres semblants sobre el qual es funda tota societat civil".
Sobre la qüestió de l'aigua, el Papa afirma que "l'accés a l'aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, perquè determina la supervivència de les persones, i per tant és condició per a l'exercici dels altres drets humans. "Privar als pobres de l'accés a l'aigua significa negar-los "el dret a la vida".
També fa referència a la pèrdua de biodiversitat: "Cada any desapareixen milers d'espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills ja no podran veure, perdudes per sempre". No són només eventuals "recursos" explotables, sinó que tenen un valor en si mateixes. En aquesta perspectiva "són lloables i de vegades admirables els esforços de científics i tècnics que intenten aportar solucions als problemes creats per l'ésser humà", però aquesta intervenció humana, quan es posa al servei de les finances i el consumisme, "fa que la terra en què vivim es torni menys rica i bella, cada vegada més limitada i gris".
El deute ecològic: en el marc d'una ètica de les relacions internacionals, l'encíclica indica que hi ha "un autèntic deute ecològic", sobretot del Nord en relació amb el Sud del món. Davant del canvi climàtic hi ha "diferents responsabilitats", i són més grans les dels països desenvolupats.
Coneixent les profundes divergències que hi ha respecte a aquestes problemàtiques, el papa Francesc es mostra profundament impressionat per la "debilitat de les reaccions" davant els drames de tantes persones i poblacions. Assenyala "un cert adormiment i una alegre irresponsabilitat".
Falten una cultura adequada i la disposició a canviar d'estil de vida, producció i consum, alhora que urgeix "crear un sistema normatiu que asseguri la protecció dels ecosistemes".