En aquest tercer capítol, "Laudato Si'" parla sobre la tecnologia i el poder, així com de la globalització del paradigma tecnològic. D'altra banda, esmenta la crisi ecològica planetària i les conseqüències a escala mundial com una anàlisi de la situació actual.
Aquest capítol de "Laudato Si'" presenta una anàlisi de la situació actual "per comprendre no només els símptomes sinó també les causes més profundes", en un diàleg amb la filosofia i les ciències humanes.
Un primer fonament del capítol són les reflexions sobre la tecnologia: se li reconeix la seva contribució a la millora de les condicions de vida, tot i que també "donen als que tenen el coneixement, i sobretot el poder econòmic per utilitzar-lo, un domini impressionant sobre el conjunt de la humanitat i del món sencer".
En l'arrel de tot això pot diagnosticar-se en l'època moderna un excés d'antropocentrisme: l'ésser humà ja no reconeix la seva posició justa respecte al món, i assumeix una postura centrada exclusivament en si mateix i el seu poder.
D'això deriva una lògica "utilitzar i llençar" que justifica tota classe de descart, sigui aquest humà o ambiental, que tracta l'altre i la natura com un simple objecte i condueix a una infinitat de formes de domini.
És la lògica que condueix a l'explotació infantil, l'abandonament de la gent gran, a reduir els altres a l'esclavitud, a sobrevalorar les capacitats del mercat per autoregular-se, a practicar la tracta d'éssers humans, el comerç de pells d'animals en vies d'extinció, i de "diamants de sang". És la mateixa lògica de moltes màfies, dels traficants d'òrgans, del narcotràfic i del descart dels nens que no s'adapten als projectes dels pares.
A aquesta llum, l'encíclica afronta dos problemes crucials per al món d'avui. "En qualsevol plantejament sobre una ecologia integral, que no exclogui l'ésser humà, és indispensable incorporar el valor del treball", ja que "deixar d'invertir en les persones per obtenir un major rèdit immediat és molt mal negoci per a la societat."
La segona es refereix als límits del progrés científic, amb clara referència als OGM, que són "una qüestió ambiental de caràcter complex". Si bé "en algunes regions la seva utilització ha provocat un creixement econòmic que va ajudar a resoldre problemes, hi ha dificultats importants que no han de ser relativitzades, per exemple" una concentració de terres productives en mans de pocs".
El papa Francesc pensa en particular en els petits productors i en els treballadors del camp, en la biodiversitat, a la xarxa d'ecosistemes. És per això necessària "una discussió científica i social que sigui responsable i àmplia, capaç de considerar tota la informació disponible i de dir les coses pel seu nom", a partir de "línies d'investigació lliure i interdisciplinària".
