En aquest capítol, el Papa parla sobre l'ecologia humana, ambiental econòmica social i cultural, és a dir, integral. D'altra banda, també sobre la vida quotidiana i el principi del bé comú com el contrari a la individualitat social que impera.
El nucli de la proposta de l'encíclica és una ecologia integral com a nou paradigma de justícia, una ecologia que "incorpori el lloc peculiar de l'ésser humà en aquest món i les seves relacions amb la realitat que l'envolta". De fet no podem "entendre la naturalesa com quelcom separat de nosaltres o com un mer marc de la nostra vida". Això val per a tot el que vivim en diferents camps: en l'economia i en la política, en les diferents cultures, especialment les més amenaçades, i fins i tot en tot moment de la nostra vida quotidiana.
La perspectiva integral incorpora també una ecologia de les institucions. "Si tot està relacionat, també la salut de les institucions d'una societat té conseqüències en l'ambient i en la qualitat de vida humana:" Qualsevol menyscabament de la solidaritat i del civisme produeix danys ambientals".
Amb molts exemples concrets, el papa Francesc il·lustra el seu pensament: que hi ha un vincle entre els assumptes ambientals i qüestions socials humanes, i que aquest vincle no es pot trencar. Així doncs, l'anàlisi dels problemes ambientals és inseparable de l'anàlisi dels contextos humans, familiars, laborals, urbans, i de la relació de cada persona amb si mateixa, perquè "no hi ha dues crisis separades, una ambiental i l'altra social, sinó una única i complexa crisi socioambiental".
Aquesta ecologia ambiental "és inseparable de la noció del bé comú", que ha de comprendre de manera concreta: en el context d'avui en què "on hi ha tantes iniquitats i cada vegada són més les persones descartables, privades de drets humans bàsics", esforçar-se pel bé comú significa fer opcions solidàries sobre la base d'una "opció preferencial pels més pobres". Aquest és la millor manera de deixar un món sostenible a les pròximes generacions, no amb les paraules, sinó per mitjà d'un compromís d'atenció cap als pobres d'avui com havia subratllat Benet XVI: "a més de la lleial solidaritat intergeneracional, s'ha de reiterar la urgent necessitat moral d'una renovada solidaritat intrageneracional".
L'ecologia integral implica també la vida quotidiana, a la qual l'encíclica dedica una especial atenció, en particular en l'ambient urbà.
L'ésser humà té una enorme capacitat d'adaptació i "és admirable la creativitat i la generositat de persones i grups que són capaços de revertir els límits de l'ambient, aprenent a orientar la seva vida enmig del desordre i la precarietat".
