El capítol sisè aposta per un altre estil de vida, Especialment enfocat a l'educació en ecologia, l'aliança entre humanitat i medi ambient. Reflexionar sobre ecologia és un primer pas, així com la modificació d'hàbits en la vida quotidiana.
El capítol final va al nucli de la conversió ecològica a la qual ens convida l'encíclica. L'arrel de la crisi cultural és profunda i no és fàcil redissenyar hàbits i comportaments. L'educació i la formació continuen sent reptes bàsics: "tot canvi requereix motivació i un camí educatiu".
Han d'involucrar els ambients educatius, el primer "l'escola, la família y els mitjans de comunicació".
El punt de partida és "apostar per un altre estil de vida", que obri la possibilitat d'"exercir una sana pressió sobre els que tenen el poder polític, econòmic i social". És el que passa quan les opcions dels consumidors aconsegueixen "modificar el comportament de les empreses, forçant-les a considerar l'impacte ambiental i els models de producció".
No es pot subestimar la importància de cursos d'educació ambiental capaços de canviar els gestos i hàbits quotidians, des de la reducció en el consum d'aigua a la separació de residus o l'"apagar els llums innecessaris". "Una ecologia integral també està feta de simples gestos quotidians on trenquem la lògica de la violència, de l'aprofitament, de l'egoisme."
"La sobrietat, que es viu amb llibertat i consciència, és alliberadora", així com "la felicitat requereix saber limitar algunes necessitats que ens deixen beneits, quedant així disponibles per a les múltiples possibilitats que ofereix la vida."
