El Papa Francesc ens convida a tots i cada un -individus, famílies, col·lectius locals, nacionals i comunitat internacional- a una "conversió ecològica", assumir la urgència del repte que se'ns presenta davant el «cura de la casa comuna».
"Quin tipus de món volem deixar als que ens succeeixin, als nens que estan creixent?", és una de les preguntes centrals de l'encíclica. El document pren el seu nom de la invocació de Sant Francesc, «Laudato Si', el meu' Signore», que en el Càntic de les criatures recorda que la terra, la nostra casa comuna, "és també com una germana amb la qual compartim l'existència, i com una mare bella que ens rep entre els seus braços". Nosaltres mateixos "som terra. El nostre propi cos està format per elements del planeta, el seu aire ens dóna l'alè i la seva aigua ens vivifica i restaura".
També ens condueix a interrogar-nos sobre el valor de la vida social: "¿Per a què passem per aquest món? ¿Per a què venim a aquesta vida? ¿Per a què treballem i lluitem?". "Hem de plantejar aquestes preguntes", diu el Pontífex.
Alhora, el papa Francesc reconeix que «s'adverteix una creixent sensibilitat respecte a l'ambient i a la cura de la natura, i creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta» , el Papa exposa amb força la preocupació compartida sobre la degradació que pateix el medi ambient, la casa comuna, la nostra "mare i germana", amb la qual compartim l'existència; una terra maltractada que clama, i els gemecs s'uneixen als de tots els maltractats de món.
Al llarg de les 192 pàgines, Francesc crida l'atenció sobre l'íntima unió que hi ha entre la degradació ambiental i la degradació humana. El llenguatge del Papa és directe i particularment incisiu. Ens exigeix que reconeguem la nostra responsabilitat directa en aquesta degradació. No podem viure sense tenir en compte que la nostra manera de consumir afecta directament els més vulnerables, els rostres no ens atrevim ni a mirar.
Per entendre la nostra responsabilitat en l'edificació d'aquesta "casa comuna", en la qual tot (ambient, economia, cultura, ètica i espiritualitat) està relacionat, com indica el Sant Pare, ens cal redescobrir el principi i sentit últim del nostre paper en la creació: l'amor de Déu, del qual procedeix tota la creació com un do per a tots.
D'altra banda, també es refereix al canvi climàtic com "un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques". Continua: "El clima és un bé comú, de tots i per a tots (...) i l'impacte més greu de la seva alteració recau en els més pobres". No obstant això, "molts dels que tenen més recurs i poder econòmic o polític semblen centrar-se a emmascarar els problemes".
El Papa també fa referència a la qüestió de l'aigua. "L'accés a l'aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal (...) privar els pobres de l'accés a l'aigua significa negar-los el dret a la vida".
D'altra banda, també esmenta la pèrdua de biodiversitat: "Cada any desapareixen milers d'espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, i tampoc podran fer-ho els nostres fills".
No s'oblida del deute ecològic en el marc d'una ètica de les relacions internacionals: "Hi ha un autèntic deute ecològic, sobretot del Nord en relació amb el Sud del món. Enfront del canvi climàtic hi ha responsabilitat que són majors en els països occidentals".
Mans Unides comparteix la denúncia del Papa sobre l'exagerat antropocentrisme de la nostra cultura, el qual deriva en una lògica d'un sol ús, que justifica tota mena de descart; una lògica que condiciona la vida de les persones i el funcionament de la societat, que construeix una economia basada en rèdit, sense mirar a les persones, que sobrevalora les capacitats del mercat per autoregular-se, i que condueix a l'explotació infantil, al tràfic d'éssers humans, a l'espoli dels recursos, sense tenir en compte el seu destí per a tots, i al descart dels que no interessen.
Mans Unides assumeix la crida de Francesc contribuir, des del nostre treball, a la renovació cultural basada en una conversió ecològica integral, que parteixi d'"una mirada diferent, un pensament, una política, un programa educatiu, un estil de vida i una espiritualitat que conformi una resistència davant l'avanç del paradigma tecnocràtic". (LS, 111).
"Laudato Si'" ens convida a obrir espais de diàleg que trenquin amb la manca de decisió política, i que permetin arribar a acords sobre els règims de governança mundial, per acabar amb tota classe de corrupció, i fer valer, en definitiva, la dignitat de cada persona.
