És evident l'impacte mediambiental que està provocant el canvi climàtic, però són els pobles indígenes els que pateixen les pitjors conseqüències a llarg termini, sent així els més vulnerables davant seu impacte.
Els pobles indígenes són els més vulnerables al canvi climàtic. A Amèrica llatina el clima global està canviant i els seus efectes són visibles. El nivell de la mar, augmenta, les sequeres amenacen la producció alimentària a Centreamèrica i el Carib, mentre que al Sud les intenses pluges sobtades provoquen fortes inundacions. Si segueix augmentant la temperatura mitjana global, la regió serà una de les més afectades en el món i en pocs anys. Al Perú, per exemple, en els últims anys han ocorregut grans inundacions que van arrasar els cultius dels pobles indígenes de les Amazones.
En els primers 3 mesos de 2014, prop d'un milió i mig de persones a Amèrica Llatina van patir les conseqüències d'esdeveniments climàtics extrems, principalment inundacions, segons l'Oficina d'Afers Humanitaris de Nacions Unides (OCHA).
No obstant això, no només són les inundacions, sinó que també l'escassetat d'aigua també està colpejant a Amèrica Llatina. Plena de terres cultivables, la regió podria tenir un paper clau en assegurar l'alimentació de milions de persones. No obstant això, els pobles indígenes són dels primers que han d'afrontar les conseqüències directes del canvi climàtic per la seva estreta relació amb el medi ambient i dels seus recursos.
El canvi climàtic aguditza les dificultats, com la marginació política i econòmica, la pèrdua de terres i recursos, les violacions dels drets humans, la discriminació i la desocupació.
En l'Amazones, el canvi climàtic té conseqüències com la desforestació i la fragmentació dels boscos i, per tant, un augment del carboni alliberat a l'atmosfera.
Les sequeres de 2005 van produir incendis a la regió oriental de l'Amazones. Pel que, és probable que aquest fenomen passi novament a mesura que la selva tropical es vagi transformant en sabana, el que implicarà enormes conseqüències per als mitjans de vida dels pobles indígenes de la regió.
Per la seva banda, els pobles indígenes de la regió àrtica depenen de la caça d'óssos polars, morses, foques i caribús, l'arreo de rens, la pesca i la recol·lecció no només per procurar-se els aliments per mantenir l'economia local, sinó també com base de la seva identitat cultural i social.
Entre les qüestions que preocupen als pobles indígenes d'aquesta regió figuren l'alteració de les espècies i els canvis en la disponibilitat de fonts d'aliments tradicionals, les majors dificultats per fer pronòstics del temps i els riscos que comporta viatjar en condicions climàtiques canviants, la qual que causes greus problemes per a la salut humana i la seguretat alimentària.
A Finlàndia, Noruega i Suècia, les pluges i el clima temperat a l'hivern solen dificultar l'accés dels rens al liquen, la seva principal font d'aliment. Això ha provocat una pèrdua massiva de rens, animals fonamentals per a la cultura, la subsistència i l'economia de les comunitats Saami. Com a conseqüència d'això, els fustigadors de rens han d'alimentar els animals amb farratge, el que resulta car i no és econòmicament viable a llarg termini.
A la conca Kalahari a l'Àfrica, l'augment de les temperatures, l'expansió de les dunes, l'augment de la velocitat dels vents i la pèrdua de vegetació repercuteixen negativament en les pràctica tradicionals de criança de bestiar boví i caprí, obligant-los actualment a viure a prop de pous perforats pel govern per tenir accés a aigua ia dependre de l'ajuda oficial per la seva supervivència.
