El 1997, se celebra al Japó el protocol de Kyoto, qui reuneix representants de tot el món pel compromís de la reducció de gasos d'efecte hivernacle que provoquen el canvi climàtic i l'escalfament global.
El protocol de Kyoto (Japó) celebrada el 1997, és un protocol de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), i un acord internacional que té per objectiu reduir les emissions de sis gasos d'efecte hivernacle que causen l'escalfament global: diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), i els altres tres són gasos industrials fluorats: hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarbons (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6), en un percentatge aproximat d'almenys un 5%, dins el període que va de 2008 a 2012, en comparació a les emissions a 1990.
El protocol de Kyoto posa les bases per a la concreció del compromís de reduir les emissions un 7% en la dècada següent, compromís que havien aconseguit els països que es van reunir a Rio cinc anys abans.
El 1998, els països industrialitzats van augmentar les seves emissions fins a un 10%, entre ells, els EUA va sobrepassar els límits augmentant-les més d'un 20%. Per evitar els controls, molts d'aquests països han traslladat les seves fàbriques a nacions en vies de desenvolupament, on les emissions estan creixent a una mitjana d'un 6% anual.
En aquest protocol, els països industrialitzats es van comprometre a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris d'aquests països van pactar reduir en almenys un 5% de mitjana les emissions contaminants entre 2008 i 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005, després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004.
A més del compliment que aquests països han fet pel que fa a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es va promoure també la generació d'un desenvolupament sostenible, de manera que s'utilitzi també energies no convencionals i així disminueixi l'escalfament global.
